Normalitzar l'ús dels bolquers a les aules
Al voltant d’un 25% dels infants de tres anys encara no controlen els esfínters, segons l'associació Llavors de Vincle, que ha engegat una campanya a Lleida per permetre l'ús de bolquers a l'escola
Lleida“Des que fa tres anys les mestres van obligar el meu fill a anar sense bolquer, no ha volgut utilitzar mai el vàter de l’escola”. Ho diu la Sara, una mare de Lleida que es lamenta de no haver conegut abans els seus drets. Si ho hagués sabut a temps, hauria exigit que els seus dos nens (ara de sis i tres anys) portessin bolquers a educació infantil fins que ho necessitessin. Però no ha estat així i lamenta que s’hagin vulnerat uns drets legítims.
La part vigent de la Lomce de 2006 indica a l’article 14 que en educació infantil (que abasta de 0 a 6 anys) “s’atendrà progressivament el desenvolupament afectiu, la gestió emocional, el moviment i els hàbits de control corporal”; la llei orgànica 8/2021 exigeix “una educació afectivosexual adaptada al seu nivell maduratiu”; i el decret 181/2008 que regula el segon cicle d’educació infantil a Catalunya (de 3 a 6 anys) demana l’“autoregulació progressiva d’hàbits i rutines referits a la cura del cos”.
L’associació Llavors de Vincle, integrada per més de 200 famílies de la demarcació de Lleida, ha fet un recull de tota la normativa vigent per exigir amb raons legals els drets dels seus fills a anar a l’escola amb bolquers si el seu procés maduratiu així ho demana. “Denunciar la vulneració d’aquests drets és l’última opció que volem utilitzar”, avisa Mònica Queralt, membre de Llavors de Vincle i promotora d’una campanya amistosa però persistent.
L’han batejada Bolquer Friendly i concedeix un distintiu (un adhesiu de grans dimensions) a aquelles escoles i equips docents que hagin passat per un breu curs de formació (de poc més d’una hora) on s’explica l’etapa de maduració fisiològica dels infants que fa inevitable la permissivitat del bolquer a l’etapa d’educació infantil. Segons les seves estadístiques, al voltant d’un 25% de la canalla que acaba de fer els tres anys encara no controla els esfínters.
Un únic centre
De moment, només s’hi ha adherit un centre d'infantil i primària en tota la demarcació, el col·legi Claver de Raimat (Lleida), que ja llueix el segell a les aules d’infantil, on assisteixen cada dia fins a 60 infants. “De fet, ja fa tres anys que vam començar a respectar els ritmes biològics dels nostres alumnes perquè consideràvem que no tenia cap sentit haver de pressionar les famílies a l’estiu”, argumenta el director del Claver, Pau Llovera. Les vacances prèvies a l’inici de la segona etapa d’educació infantil, en què alguns ni tan sols encara han complert els tres anys, solen convertir-se en una autèntica cursa per abandonar els bolquers a temps, ja que s'ha imposat la regla no escrita que els nens han de començar I3 sense bolquers.
“És una dinàmica injusta a la qual tothom sembla estar acostumat”, opina la Sara, que recorda advertiments de les tutores dient que “els altres companys se’n riurien” i, fins i tot, que li van preguntar si el seu fill "tenia algun problema”.
Els metges diuen que portar bolquers a l’escola no és sinònim de cap disfunció. “L’edat d’un infant no determina, per si sola, si està preparat per controlar els esfínters”, assegura Mireia Biosca, metgessa i membre de l’associació Pediatres de Ponent, que fa més de dos anys que reivindica el mateix. “El fet d’iniciar l’escolarització no hauria de ser un motiu per a la retirada del bolquer, i el fet de portar encara bolquer tampoc no hauria de ser motiu d’exclusió escolar”, argumenta la doctora. La major part dels pediatres recomanen “un enfocament centrat en l’infant” i diuen que “si no està preparat per al control d’esfínters, és preferible que continuï portant bolquer o calceta d’aprenentatge”. Per això hi ha una crida a la unitat: “Tots els professionals que treballem amb infants i les seves famílies (tant des de l’àmbit de la salut com des de l’educació) hem de donar el mateix missatge per ajudar-les en el procés”, conclou Biosca.
Els drets de les famílies
L’objectiu de la campanya Bolquer Friendly és normalitzar l’ús dels bolquers a les aules. De moment, sembla que això ja està assolit a les escoles bressol, i Mònica Queralt confia que en els pròxims mesos aniran adherint-s'hi a poc a poc els centres d'infantil i primària. “Dedicarem aquest curs a orientar i formar professionals”, avança.
Però a més de contactar amb docents, la campanya també incideix en les famílies, perquè siguin conscients dels seus drets. “Si s’esgoten totes les vies, els pares poden demanar les normes de règim intern de l’escola i comprovar si s'hi prohibeix el bolquer. Si no és així, haurien de poder portar-lo; en cas afirmatiu, és un cas denunciable de violència infantil”. Les denúncies es poden formalitzar a Inspecció Educativa o davant el Síndic de Greuges.
Després d’uns mesos de treball, l’associació Llavors de Vincle s’ha adonat que les principals reticències dels centres a permetre els bolquers no venen de les mestres i tutores, sinó dels equips directius i, sobretot, dels coordinadors del departament d’Educació. Per això, la campanya incideix també sobre “els protocols que venen de dalt”.