"Normalment es recomana no fer esport fins 40 dies després del part"

BarcelonaAquest cap de setmana les imatges de l'estat de forma física de la presentadora Cristina Pedroche tres setmanes després de donar a llum la seva primera filla han provocat milers de reaccions i opinions sobre la manera de viure les setmanes posteriors a un part. Però ¿què passa al cos d'una mare en aquest període? Com es viu el postpart? Què es recomana fer i què no per recuperar la forma física? Què implica psicològicament una etapa com aquesta? Ho preguntem a una obstetra, una psicòloga perinatal i una fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià.

Molts canvis en pocs dies

"Hem de tenir en compte que en els 40 dies que dura el postpart el cos d'una dona ha de revertir tots els canvis que ha patit durant 9 mesos d'embaràs", explica Elena Ferriols, doctora del servei d'obstetrícia i ginecologia de l'Hospital del Mar. "En aquestes sis setmanes una mare ha d'expulsar totes les restes de l'embaràs, però també experimenta canvis al cor, als ronyons, a la pressió sanguínia, als pits i fins i tot al cervell", insisteix Ferriols, que explica que un dels òrgans que més ha de canviar és l'úter: en pocs dies passarà d'anar de la part baixa del ventre fins al pit a encongir-se per acabar ocupant 10 centímetres. Pel que fa al cor, reduirà la quantitat de sang que expulsa a cada batec, ja que durant l'embaràs ha augmentat la seva capacitat per abastir les necessitats del fetus. El mateix passarà amb els ronyons, que reduiran de manera important el filtratge de líquids que havien suportat en els últims mesos.

A aquests canvis interns cal afegir-hi les moltes alteracions visibles que patirà el cos d'una mare que acaba de parir. "Entre les 24 i 48 hores després del part els pits pateixen molt", comenta Ferriols. Abans de pujar la llet, els pits comencen secretant el calostre (un líquid groguenc que conté aigua, proteïnes, greixos i hidrats per al nadó), i a mesura que el fill mami el pit anirà produint llet. "Tot aquest procés, sumat al canvi hormonal, fa que el pit creixi molt i es torni dur. A més, si el nadó no s'agafa bé, surten les clivelles, que poden arribar a ser molt molestes i doloroses", afirma la doctora.

Un dels canvis més evidents després del part és la pèrdua de pes, tot i que Ferriols adverteix que en cap cas és immediat. "En el part la dona perd aproximadament 6 quilos, si tenim en compte el pes del nadó i l'expulsió de la placenta i el líquid amniòtic, però normalment el guany ponderal durant l'embaràs és d'entre 9 i 15 quilos. Això s'ha de perdre a mesura que avança el temps i moltes vegades s'allarga fins més tard del postpart". En aquest procés hi intervé la pèrdua de líquids –moltes dones han de portar una compresa durant les 4 o 5 setmanes posteriors al part– i també hi ajuda molt la lactància, tot i que les clivelles i els problemes derivats de l'alletament fan que moltes mares no puguin considerar aquesta opció. "Durant les hores posteriors al part es perd gran part de la panxa, que ja no està dura perquè no hi ha el nen a dins, però sí que és cert que la zona de l'abdomen queda tova i amb la pell estirada i això tarda setmanes a retirar-se", detalla la doctora de l'Hospital del Mar.

Abans de fer esport s'ha de recuperar el sòl pelvià

El primer impuls per fer front als canvis físics seria fer esport, però aquí els professionals alerten que és molt important que el retorn a l'activitat física sigui progressiu. "Nosaltres insistim a les dones perquè es belluguin des del principi fent petites passejades, però recomanem que no es faci esport d'impacte com anar a córrer durant les primeres setmanes, sobretot perquè hi ha una anèmia postpart que no et permet fer esforços molt intensos", assegura Ferriols. "Normalment, es recomana no fer esport fins als 40 dies després del part i, tot i això, no es pot començar a entrenar d'una manera habitual fins que no s'està bé del sòl pelvià", adverteix la fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià i entrenadora personal Cristina Gómez.

El sòl pelvià és el conjunt de músculs i lligaments que hi ha a la base de la pelvis i que tenen la funció de subjectar l’aparell digestiu, l’urinari i el reproductor. La seva recuperació fonamentalment dependrà de com hagi estat el part. "En funció de si el part ha estat llarg o no, de si s'ha hagut de fer molta força per empènyer, o de l'instrumental que s'hagi fet servir, el sòl pelvià podrà estar debilitat o esquinçat. A més, si s'ha fet una episiotomia (una incisió per eixamplar l'obertura de la vagina), també hi haurà cicatrius", detalla Gómez, que explica com depenent de l'estat de la mare es podrà començar a fer exercicis de contraccions del sòl pelvià i activació abdominal o s'haurà d'optar per sessions de fisioteràpia passiva fins que la zona vagi reforçant-se. "Hi ha casos en què el deteriorament del sòl pelvià provoca incontinència urinària o fins i tot fecal. Per tant, fins que no s'aborda aquesta problemàtica és difícil començar a exercitar altres zones del cos", insisteix la fisioterapeuta.

I la pregunta del milió: quant es triga a poder fer esport de manera normal?: "Aquí no es pot fer cap estimació. No és com una lesió de genoll, en què hi ha un protocol que et diu: «D'aquí tres setmanes podràs fer això». Hi ha molts factors que hi intervenen i un d'ells és que normalment és difícil que les mares tinguin una continuïtat en els entrenaments perquè han de dedicar gran part del seu temps al fill que acaba de néixer. Això fa que el procés pugui arribar a ser molt lent", reconeix Gómez.

Un cop s'ha superat aquesta etapa, les prioritats més urgents són les de fer un treball físic abdominal i enfortir la zona glútia i la pelvis. "Són essencials per a l'estabilitat, per caminar i, per tant, per poder entrenar-se. I aquí també hi tenen un paper molt important la part del tronc i els braços, que moltes vegades no es tenen en compte i queden molt afectats amb la lactància", assegura la fisioterapeuta, que explica com les posicions que s'adopten per alletar i per tenir en braços el nadó provoquen un tancament de la part davantera del tronc. Gómez també insisteix en un fet que veu habitualment durant aquesta recuperació física: "Cap de les mares que venen a entrenar-se arriba dient «Em vull aprimar» o «Vull estar guapa». El que et diuen és «Vull tornar a trobar-me bé com abans»". Un objectiu que, segons la doctora Ferriols, és gairebé impossible d'assolir: "L'estat físic d'una dona embarassada mai es recupera al 100%. Una dona que ha parit tindrà diferències que faran que físicament mai sigui igual que una dona que no ha estat mare".

Una muntanya russa hormonal

I en aquest "tornar a trobar-se bé" hi juga un paper essencial l'estat anímic i emocional de la mare, que, en part, està condicionat per les hormones. "Durant l'embaràs es produeixen moltes hormones que, una vegada té lloc el part, baixen radicalment i amb l'alletament tornen a pujar molt. Aquesta muntanya russa hormonal no sabem exactament com afecta, però sí que observem que, sense entrar en situacions de depressió, les dones experimenten dies més tristos després de l'embaràs", assegura Ferriols.

"Durant aquest període la dona ha d'establir un vincle amb el nadó i ha de crear la seva identitat com a mare. Això provoca moltes pors a no saber-ho fer bé o a no ser prou bona", explica la psicòloga perinatal Paola Roig. Aquí també apareixen sentiments de culpa, que, segons Roig, van molt lligats a la mateixa exigència que apareix amb la maternitat. A més, aquest repte i aquestes pors es donen en un moment en què la dona s'ha de retrobar amb el seu cos, que ara torna a ser nou. "És una situació comparable als canvis físics de l'adolescència. Quan érem adolescents ens miràvem al mirall amb certa sensació d'estranyesa i amb el postpart passa el mateix", assegura la psicòloga, que també afegeix que a aquesta situació, ja prou complicada de per si, s'hi suma la pressió estètica que han de suportar com a mares i també com a dones.