Nous tractaments per la migranya... que poden servir per l’endometriosi

Un dels problemes de salut més freqüents és el mal de cap, també anomenat cefalea o cefalàlgia. Pràcticament tothom en tindrà en algun moment de la vida, fins al punt que algunes estadístiques diuen que, al llarg d’un any, la meitat de la població del planeta en patirà un episodi. Però el mal de cap no és, en si mateix, una malaltia, sinó un símptoma que pot ser causat per coses tan greus com una infecció, un tumor o un traumatisme. Ara bé, els més freqüents d’entre els més de dos-cents tipus de mal de cap que s’han descrit són els anomenats primaris, que són benignes i no són conseqüència de cap patologia subjacent. En aquest darrer grup s’inclouen les migranyes.

La migranya és una forma de mal de cap recurrent especialment intens que és més comú del que sembla: es creu que fins a un terç de les dones i una cinquena part d’homes en tindran, la qual cosa la situa en el tercer lloc dels trastorns més habituals. De fet, es calcula que fins a mil milions de persones en pateixen. I, malgrat no ser greus, poden arribar a ser molt incapacitants en aquells individus sotmesos a les versions més intenses o de llarga durada, per això és tan important trobar fàrmacs que les puguin solucionar.

Tanmateix, per desgràcia, no és tan fàcil, perquè les causes són desconegudes i això dificulta poder dissenyar-ne un tractament específic. Si les formes més lleus es poden controlar amb analgèsics corrents, com l’ibuprofèn o el paracetamol, algunes altres poden millorar amb compostos tan diversos com els triptans o les ergotamines.

Una alternativa és intervenir de manera profilàctica abans que aparegui el mal de cap. Això és possible perquè més de la meitat de les migranyes van acompanyades del que s’anomenen pròdroms, una sèrie de símptomes molt variables que, per motius desconeguts, les precedeixen hores o fins i tot dies. Qui els experimenta aprèn a reconèixer que una fatiga inesperada, una tensió als músculs del coll, una sensitivitat especial a algunes olors, o fins i tot unes ganes incontrolables de menjar certs aliments (com la xocolata) són l’avís que està a punt d’arribar una crisi. En aquestes situacions, hi ha diversos fàrmacs, com els beta-bloquejadors o determinats antidepressius, que poden ser efectius en algunes persones, però cap té un èxit ni remotament proper al 100%.

Resultats prometedors

El grup dirigit pel doctor David W. Dodick, de l’Albert Einstein College of Medicine, a Nova York, ha publicat recentment un article a la revista Neurology on explica l’estudi que han fet en més de 500 voluntaris per provar l’ubrogepant, un fàrmac que pertany al grup dels inhibidors del CGRP (les sigles en anglès de pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina). Els resultats són prometedors, perquè els pacients majoritàriament van respondre bé al tractament si se’ls donava durant el pròdrom, cosa que permetia a molts fer vida normal.

El CGRP és una molècula que, entre altres coses, actua com a missatger entre el sistema nerviós i l’immune (concretament, els macròfags, una de les cèl·lules blanques de la sang). Sol originar-se en els nervis que funcionen com a sensors del dolor i permet transmetre aquesta informació a altres punts del cos. També actua al voltant dels vasos sanguinis (pot fer que es contraguin) i suprimeix la sensació de gana. Per algun motiu desconegut, durant les migranyes se’n fabrica més de l’habitual.

Hi ha diversos fàrmacs inhibidors del CGRP aprovats per l’ús en humans a Europa, però l’ubrogepant encara no (tot i que als Estats Units sí que ho està). De fet, alguns d’aquests ja s’utilitzen per prevenir la migranya, malgrat que tenen el problema que són cars i la sanitat pública no sempre els cobreix. La clau, en qualsevol cas, és que el pacient tingui ben identificats els símptomes dels seus pròdroms per així saber exactament quan se’ls han de prendre. Com que això pot ser molt subjectiu, s’està mirant de dissenyar aparells que mesurin paràmetres com la freqüència cardíaca o la suor i puguin deduir quan s’acosta l’atac.

També per a l'endometriosi

Curiosament, s’ha vist fa poc que els inhibidors del CGRP també podrien ajudar en el dolor causat per l’endometriosi, una malaltia mal estudiada que afecta moltes dones (es calcula que prop de 200 milions, un 10% de les que estan en edat reproductiva). En aquest cas, el dolor també n'és un dels símptomes principals, malgrat que sol ser més difús i no afecta tant el cap, i l’origen és l’aparició d’un teixit similar al recobriment interior de l’úter en zones del cos on no hi hauria de ser.

Hi ha poques opcions per tractar l’endometriosi, però, a principis de novembre, un grup de científics dirigit pel doctor Michael S. Rogers, de la Harvard Medical School, publicava a la revista Science Translational Medicine un article en el qual demostrava que els inhibidors del CGRP no tan sols bloquejaven els senyals de dolor, sinó que també reduïen la mida de les lesions d’endometriosi. L’estudi es va fer en ratolins, per tant encara no es pot cantar victòria, però, si més no, obre la possibilitat de fer assajos clínics en humans per veure si la resposta és similar.