En favor de la flexibilitat d’usos desitjada per a la casa, una connotació que –tot s’ha de dir– està en plena consonància amb els canvis vitals freqüents en l’actualitat, els arquitectes de l’estudi Biga van plantejar la reforma d’aquesta torre a la Floresta amb el mínim nombre de portes. Si pogués ser, cap ni una. Per això, fins i tot el bany és un espai obert. No ho és, però, l’habitacle que allotja el vàter, que s’aïlla de la resta de l’espai darrere d’una porta. El bany, en canvi, és una peça més en el recorregut de la casa, i és una peça especial, blanca, quasi transparent, de metall lleuger i formes arrodonides. Com rodó és el mirall en el qual es reflecteix l’usuari mentre dirigeix la vista cap al buit de l’escala i la finestra, en un espai ben lluminós. Poques portes, però quan n’hi ha, com és el cas dels dormitoris, no s’amaguen; es pinten de color per donar vida a un espai central de sostre groc que, si es necessita, també es pot convertir en un dormitori més. Per si les coses canvien.
Una nova vida per a una torre: la unió d’espais i l'aïllament tèrmic, claus en la reforma
Pollancres (la Floresta, Barcelona). Estudi Biga
Tenia l’estructura típica de les torres de certes barriades residencials de Barcelona: dues plantes, un habitatge per planta, i el de dalt amb accés per una escala exterior i torreta. Era així segurament perquè els propietaris que la van construir van pensar en el pis de dalt per a la independència d’un fill, o bé per llogar-lo a algú altre. A la Floresta, que és on se situa aquesta torre construïda damunt terrasses pel fort pendent del terreny, n’hi ha moltes amb una tipologia similar.
Però els nous propietaris necessitaven més espai, no gaire més, però sí un habitatge d’uns 150 metres quadrats amb dues habitacions àmplies i espais generosos arreu de la casa. És el que van fer des de l’estudi Biga, una cooperativa d’arquitectura de Barcelona, que va reinterpretar la tipologia d’una torre amb les claus de la vida contemporània. Per això, dels dos pisos independents en van fer un únic habitatge de dues plantes. I van concebre que cadascuna de les plantes tingués un espai central ben ampli que fos el nucli de connexió amb l’altre nivell i acollís l’escala. Així, a la planta baixa, la destinada al dia a dia més col·lectiu, el nucli central és la cuina menjador, un espai que, en tot cas, està obert a la zona d’estar. A la planta de dalt, una sala multifuncional exerceix d’espai central entre els dos dormitoris i el bany, però també podria ser un altre dormitori si calgués.
I és que, a més d’unir el que eren dos pisos molt compartimentats i amb nombroses estances fosques, els arquitectes de Biga han posat l’èmfasi en la connexió dels espais i la flexibilització dels usos, cosa que dona fluïdesa als recorreguts per la casa i adapta amb facilitat els usos a la vida contemporània, sempre canviant. Amb això i bones finestres, també han aconseguit uns interiors plens de llum natural i amb una ventilació creuada ben generosa.
Els arquitectes remarquen que, en tot cas, una part important del pressupost de la rehabilitació se n’ha anat en la reforma energètica de la vella torre. Tot i les aparences, la construcció original era pobra i al terra de la planta baixa hi havia humitat per capil·laritat. Aïllar l’edifici i que fos eficient des del punt de vista energètic era essencial per als de l’estudi Biga. Ho han fet preocupant-se per no modificar l’esperit de la façana, fent forjat sanitari a l’interior i tombant parets fins a descobrir alguna peça, un pilar, una biga, que dona matèria i caràcter a la nova vida de la casa.