Tres homes darrere un pseudònim femení: la polèmica

Barcelona"Què t'hi jugues que no ens presentem al premi Planeta? Aguanta'm el cafè". Jorge Díaz explica d'aquesta manera l'espontaneïtat que guia els tres coautors de La bestia, que ahir al vespre es van endur el milió d'euros del premi literari més ben dotat del món. La sorpresa va ser triple perquè no només el guanyador era un pseudònim per primera vegada en setanta anys d'història del guardó, sinó que a més al darrere del nom de Carmen Mola hi havia tres guionistes i homes: Jorge Díaz, Antonio Mercero i Agustín Martínez, que ja havien publicat a Alfaguara una trilogia de novel·la negra amb èxit de vendes. Per què van fer servir un pseudònim el 2018 quan van publicar La núvia gitana? "Tot és molt menys planificat del que pot semblar –assegura Martínez–. A banda que els nostres tres noms haurien ocupat tota la portada, ens semblava estrany. En dos minuts i mig prenent un cafè vam decidir un nom: 'Carmen mola? Carmen Mola!' És així de tonto i de senzill. Vam pensar que així ens evitàvem les gires i les rodes de premsa". Aquest objectiu quedarà ara oblidat amb l'extensa gira que acompanya la promoció del premi Planeta, que arribarà a les llibreries el 4 de novembre amb una tirada de 210.000 exemplars. L'obra finalista, el triangle amorós situat a l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial Últimos días en Berlín, de Paloma Sánchez-Garnica, tindrà una tirada de 90.000 exemplars.

¿I per què el nom d'una dona per vendre les històries truculentes de la inspectora Elena Blanco? "Les novel·les s'han de defensar soles. Què hi fa si l'autor és home o dona? S'hi està donant molta importància i no en té tanta. Podria haver sigut Daniel Cervera. Si t'agrada la història, t'agrada i punt", afirma Díaz, quan se'ls pregunta per aquest canvi de gènere més propi històricament de les dones, que s'emparaven rere un pseudònim masculí per poder publicar. Martínez afegeix que justament el seu èxit demostra que "són les històries les que han funcionat". "Pensem molt les trames però a les coses del dia a dia no els donem tanta importància", assegura Díaz. "L'èxit ens ha anat arrossegant i hem reaccionat al que passava sense parar-nos-hi a pensar tant". En el cas de La bestia, el repte era "trencar amb l'encotillament de la novel·la policíaca, que té unes normes molt rígides", i afegir-hi el gènere de la novel·la històrica amb la recreació del "Madrid ple de fang, sumit en la violència de la Guerra Carlina, el Madrid a mig fer del 1834", explica Mercero, que hi veu "ecos de Charles Dickens però mantenint les senyes d'identitat de Carmen Mola". Aquí una nena òrfena busca la germana amb l'ajuda d'un periodista i d'un monjo. El trio també ha revelat el seu modus operandi de treball cooperatiu. En una writer's room llancen les idees i les solucions de la trama i "triomfa la que convenç els altres dos", descriu Díaz, que afirma que al final no podria destriar qui ha escrit què.

Després de quatre anys mantenint el misteri, i fins i tot inventant-se una biografia per a aquesta professora madrilenya amb tres fills, sortir a la llum era inevitable: "Teníem la sensació que ens enxamparien en qualsevol moment i vam pensar en escollir nosaltres el moment, i fer-ho per la porta gran". "Com que sabíem que passaria, havíem de prendre la decisió", diu Jorge Díaz. Ja hi havia massa fuites. Més enllà de la seva agent literària, Justyna Rzewska, hi havia Atresmedia (del Grupo Planeta) produint una adaptació de La núvia gitana que s'ha de rodar i estrenar l'any que ve i que té el mateix Antonio Mercero al capdavant del guió i Paco Cabezas com a director. De fet, els tres guionistes de televisió es coneixien perquè han coincidit en sèries com Hospital Central i Monteperdido. També es preveu l'adaptació de la segona novel·la, La xarxa porpra.

Malgrat que Carmen Mola faci el salt a Planeta, el títol previst per a aquesta primavera a Penguin Random House, Las madres, es publicarà igual. No han respost sobre si tota l'obra de la inspectora Elena Blanco acabarà anant a Planeta o què farà Carmen Mola en un futur. "És als Hamptons. Ella gaudia de l'anonimat i ningú li demanava per què escrivia coses tan desagradables. Ara deu estar decebuda, però el premi s'ho mereix", diu Martínez.