Les novetats editorials imperdibles d’aquesta tardor

BarcelonaSetembre ja és (gairebé) aquí i el sector editorial ha engegat la maquinària per compensar les depressions postvacacionals amb bones lectures de tardor. Les novetats editorials de la temporada curullen els catàlegs de llibres per a tots els gustos, molts dels quals es presentaran a la Setmana del Llibre en Català, que se celebrarà del 8 al 17 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. Un any més, hi ha espai per a novel·les d’autors amb una trajectòria consolidada com Sergi Pàmies i Sílvia Soler i per a debuts esperats com la memoir de Laura Calçada. També per a un volum de memòries de Raimon.

Narrativa

Relats de Sergi Pàmies i Carlota Gurt i novel·les de Sílvia Soler i Iolanda Batallé

Els relats prenen força aquesta tardor amb A les dues seran les tres (Quaderns Crema), de Sergi Pàmies, que torna a aplegar els seus irònics pensaments en un artefacte aparentment inconnex. També torna als contes Carlota Gurt, amb Biografia del foc (Proa / Libros del Asteroide), un seguit d'històries amb la incertesa i les imatges d'ocells com a denominador comú. També s'estrena en el relat el músic d'Els Amics de les Arts Joan Enric Barceló amb Morir sabent poques coses (Periscopi). 

D'entre les novel·les en català, destaca Estimada Gris (Univers), de Sílvia Soler, en què la protagonista desfà el camí de l'exili de l'avi per buscar els seus orígens entre els paisatges que va pintar Salvador Dalí. D'altra banda, Iolanda Batallé publica novel·la després de 10 anys. Massa deutes amb les flors (Columna / Destino) és la recerca interior d'un subjecte narratiu a través dels testimonis d'un poble i de les paraules.

Altres llibres que generen expectació són A casa teníem un himne (L'Altra), la segona novel·la de Maria Climent després de l'èxit de Gina, que busca en els silencis familiars la manera d'estimar-se. També arribaran a les llibreries els premis Sant Joan i Prudenci Betrana: Diré que m'ho he inventat (Proa), de Marta Marín-Dòmine, un retrat cru de la relació entre una mare i una filla que trenca amb les convencions que envolten la maternitat, i L'any que vaig estimar Ava Gardner (Columna), de Jordi Solé, que narra vivències de joventut a la Costa Brava. També el premi Roc Boronat, El dia que el món va fer un pet com un aglà (Amsterdam), un llibre de ciència-ficció i crítica social amb molt d'humor de Pere Gorgoll.

A més, destaquen els retorns de Roser Ametlla, amb Un final feliç (Navona), un llibre que transcorre en una nit de festa que retrata l'educació sentimental i sexual contemporània, i de Xavier Theros, amb Tothom ha de morir (La Campana), un thriller històric ambientat en les guerres carlines. Mereix una menció a banda la novel·la inèdita de Manuel Vázquez Montalbán que publicarà Navona. També hi ha llocs per a debuts com Un tigre a París (Angle), l'autoficció de Cristina Rivas.

La Magrana llançarà una novel·la epistolar pòstuma de Maria Antònia Oliver, Paraules al sol, que la Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va escriure a partir de les cartes que enviava a la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster. Encara sobre relacions històriques, Miquel Esteve publicarà Amor sense món (Navona), una novel·la sobre la relació amorosa entre Hannah Arendt i Martin Heidegger.

En ficció escrita en castellà, publicaran novel·la Arturo Pérez Reverte –El problema final (Alfaguara)–, Mario Vargas Llosa –Le dedico mi silencio (Alfaguara)–, i Antonio Muñoz Molina –No te veré morir (Seix Barral)–. Després de l'èxit de La hija única, candidata al Booker Internacional enguany, Guadalupe Nettel torna a publicar amb Anagrama, aquesta vegada els relats de Los divagantes, que confronten els personatges amb les seves pors. Després de Vozdevieja i El evangelio, genera també expectació la nova novel·la d'Elisa Victoria, Otaberra (Blackie Books).

Les veus internacionals

Virginie Despentes i Han Kang

Torna una de les veus més controvertides del feminisme actual. La francesa Virginie Despentes publica Benvolgut imbècil (Sembra Llibres), una novel·la que retrata la relació entre una famosa actriu que s'enfronta a la discriminació per edat i un cretí que fa d'escriptor. Una de les veus internacionals més esperades de la temporada és la de la coreana Han Kang, guanyadora del Premi Booker Internacional 2016 amb La vegetariana (Rata). Ara torna amb La classe de grec (La Magrana / Random House), una novel·la sobre la capacitat esperançadora del llenguatge i els vincles humans. Hi haurà nova entrega de la saga Millennium, Les urpes de l'àliga (Columna / Destino), de la mà de Karin Smirnoff, una de les grans veus de la narrativa sueca contemporània, seleccionada pels hereus de Stieg Larsson per continuar la saga.

Arriba també al català l'èxit editorial italià de Tasmània (Edicions 62 / Tusquets), de Paolo Giordano, sobre un periodista perdut en una crisi íntima i global, i la finalista al Booker Internacional Glòria (Empúries), de NoViolet Bulawayo, inspirada per la caiguda de Mugabe a Zimbàbue. Anagrama continuarà traslladant Ian McEwan al català aquesta temporada amb Lliçons, que narra la peripècia d'un home en un món convuls. Els lectors que cerquen comicitat tindran Res és veritat (Edicions de 1984 / Libros del Asteroide), de la italiana Veronica Raimo, premi Strega jove 2022, que tracta amb irreverència la dificultat de madurar després d'una criança sobreprotectora. Per últim, podrem llegir A finals d'estiu (L'Agulla Daurada), el debut de Magdalena Blaževic, una de les veus actual dels Balcans, que parteix de la infantesa en un poble de Bòsnia per travar una novel·la antibel·licista universal; Els joves adormits (L'Altra), d'Anthony Passeron, que explora els silencis familiars davant l'estigmatització de la sida, i La Conillera (Edicions de 1984), de Tess Gunty, National Book Award 2022, un retrat de la Nord-amèrica contemporània a partir d'una jove d'una família desestructurada que intenta trobar el seu lloc al món. A més, l'aclamada Susanna Clarke ens tornarà a endinsar en el seu món fantàstic a Les dames de Gracie Adieu (Amsterdam).

Reedicions i clàssics

El tríptic de Baltasar i el teatre maleït de Tennessee Williams

El primer volum del teatre maleït d'un dels dramaturgs contemporanis més influents, Tennessee Williams, arribarà a les llibreries de la mà de Prometeu Edicions i inclourà obres com Camino Real i La davallada d'Orfeu, per primer cop en català. Club Editor reeditarà el tríptic d'Eva Baltasar en una edició especial de Permagel, Boulder i Mamut. Podrem rellegir L'inoblidable viatge a Grècia, del Carles Riba més prosista i humorístic, de la mà de La Magrana, que també continuarà traslladant al català Virginia Woolf amb Les ones. I Edicions 62 editarà Tots els contes de Maria Barbal.

D'altra banda, Proa recuperarà Terres de l'Ebre (Proa), de Sebastià Juan Arbó, una novel·la important de la primera meitat del segle XX, i Angle un clàssic de les lletres portugueses: Armaris bruts, de Maria Judite de Carvalho. Navona publicarà Vida i opinions de Tristram Shandy, de Laurence Stern, i La llengua del Tercer Reich, de Victor Klemperer.

També arribarà al català La condició humana, de Hannah Arendt (Edicions 62), i Arcàdia recuperarà dos assajos de Susan Sontag, La malaltia com a metàfora i La sida i les seves metàfores, que combaten els estigmes al voltant de diverses malalties.

Igualment, es podran llegir les cartes de Sylvia Plath a la seva mare, amb traducció de Marta Pera Cucurell, editades per Periscopi i Random House, i la poesia de Marina Tsvetàieva a Fites (Edicions 1984), traduïda per Laia Malo.

La literatura del jo i l'assaig

Les experiències vitals de Raimon, Roger de Gràcia, Júlia Bertran i Laura Calçada

La literatura del jo d'aquesta rentrée ens aproparà al cantautor Raimon a través del seu llibre memorialístic Personal i transferible (Empúries), que se centra en la dècada dels 80. També a l'experiència colpidora del presentador Roger de Gràcia, amb un diagnòstic de fòbia social crònica, a Digue'm boig (Columna). D'altra banda, la periodista Júlia Bertran reflexiona a Estimada desconeguda (La Campana) sobre el seu embaràs amb donació d'òvul. No tot són noms coneguts: hi ha lloc per als debuts, entre els quals destaca Fucking New York (Destino), la memoir de Laura Calçada sobre la seva aventura en aquesta imponent i descarnada ciutat.

L'activista Roser Vernet ens delectarà amb un retaule sobre tot el que conforma el lloc que habita, al Priorat (tant de forma íntima com literal), a Lo mig del món (Club Editor), i l'historiador Joaquim Albareda ens oferirà una nova mirada sobre el 1714 a Vençuda però no submisa (Edicions 62). Arribarà a les llibreries el resultat de la Beca Finestres d'Assaig, Delta (Ara Llibres / Seix Barral), que ha dut Gabi Martínez a retratar la vida a l’illa de Buda. De la mà d'aquesta mateixa editorial vindran Els casos més impactants del forense Narcís Bardalet, escrit per la directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol, i Troia, l'última entrega de la trilogia de Stephen Fry.

Sobre el plaer de la lectura i l'amor podrem gaudir de Llegir petit (Arcàdia), de Blanca Llum Vidal, que contagia el gust per llegir autors com Víctor Català o Martin Buber. També sobre la relació entre els lectors i els llibres trobarem ¿Que hi ha algú? (L'Altra), de Peter Orner, i l'assaig de Vivian Gornick que ens encomanarà la fascinació per diversos escriptors contemporanis La situació i la història (L'Altra / Sexto Piso).

La islamòloga Dolors Bramon publicarà una autobiografia a partir de converses amb l'editor Ignasi Moreta amb Fragmenta i Marta Segarra farà un repàs concís dels conceptes indispensables dels estudis de gènere amb Tibidabo Edicions. Ignasi Gonzalo Salellas parlarà sobre les formes de la dominació del present i actualitzarà el concepte d'estat d'excepció a L'excepcionalitat permanent (Anagrama). De la mateixa editorial, caldrà esperar fins al novembre per al nou assaig de Marina Garcés, El temps de la promesa.

Rosa dels Vents traduirà al català per primer cop l'exitós Dones que corren amb els llops, de la psicòloga i poeta nord-americana Clarissa Pinkola, i arribarà a les nostres llibreries la biografia de Donna Leon (Edicions 62 / Seix Barral). En castellà, el premi internacional Federico García Lorca 2022, Raúl Zurita, publicarà Ensayos reunidos (Random House). John Le Carré, els Nobel Annie Ernaux i Orhan Pamuk, i Mary Beard seran alguns dels protagonistes de les novetats literàries de no-ficció.