Brasil: El nus brasiler
Un país paralitzat per la crisi política i les debilitats de la seva economia
São PauloEl Brasil va perdent l'etiqueta d'emergent. Els economistes locals avisen que l’actual recessió serà la pitjor en la història moderna del país. Hi ha qui parla de dècada perduda, si s’analitza l’evolució del producte interior brut del que durant dècades era considerat el motor de l’Amèrica Llatina: 0,1% el 2014, -3,8% el 2015 i les previsions són de -4% per al 2016 i de -1% per al 2017.
El miracle brasiler del governs de Luiz Inácio Lula da Silva, durant els quals 40 milions de persones van sortir de la pobresa per conformar una nova classe mitjana-baixa, ha deixat de ser sostenible. El model econòmic de l’exsindicalista va ser empès pels vents a favor del cicle de preus de les primeres matèries i per l’aposta decidida pel consum, amb l’expansió del crèdit a sectors de la població que fins aleshores n’havien estat exclosos, gràcies al lideratge dels bancs públics.
L’eufòria generada pel combat a la pobresa -segons l’ONU el Brasil va reduir un 82,1% el nombre de persones subalimentades entre el 2002 i el 2014- i l’èxit a l’hora de driblar el crac del 2008 van deixar al calaix les reformes estructurals que el país necessitava. Hi ha hagut un bloqueig ideològic dels quatre governs del Partit del Treballadors (PT) per poder flexibilitzar el mercat laboral, una mesura que afectaria de ple el seu electorat. L’aprovació de la llei de la terciarització el 2015 és un pas massa tebi. Paral·lelament, no s’ha afrontat la reforma de la Seguretat Social i s’ha paralitzat la reforma política, una de les grans promeses electorals de la fins ara presidenta, Dilma Rousseff.
El procés d''impeachment' sobre la presidenta i les denúncies de corrupció de la macrooperació Lava Jato, que investiga el desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras, han deixat en estat de xoc tant el poder executiu com el legislatiu. La inestabilitat política a Brasília impedeix al govern i al Parlament teixir un discurs creïble que ofereixi confiança tant als empresaris com als mercats internacionals. La pressió inflacionària d’un 10,67% el 2015 s’ha traduït en un tipus d’interès oficial del 14,25% que convida més a apostar per la renda fixa que no pas a llençar-se a aventures incertes en un moment de crisi.
La crisi a Petrobras és un cop duríssim per a l’activitat industrial. La petroliera estatal és la principal empresa en activitat del Brasil, on el sector petrolier i gasístic ja ha arribat a representar el 13% del PIB industrial. La reducció del pla d’inversions en un 42% (s’ha passat dels 221.000 milions de dòlars a 130.000 milions) en el període 2015-2019 tindrà un impacte anual superior al 2%.
La caiguda del preu del petroli a escala global és un altre contratemps que posa en risc fins i tot la viabilitat de l’extracció en aigües profundes.
La desacceleració de la Xina, el principal soci comercial del Brasil, i la davallada del preu de primeres matèries com el petroli, la soja o el ferro, que són els principals productes d’exportació, han contribuït a debilitar l’economia. A l’escenari internacional desfavorable s’hi ha afegit la contracció del mercat intern, que ha provocat una caiguda de la recaptació i ha posat més pressió sobre el dèficit públic.
La depreciació del real (48,3% el 2015 en relació al dòlar) ha fet que el Brasil torni a tenir superàvit comercial, però aquest és un èxit relatiu que no amaga la profunditat del forat: reducció de les exportacions en un 14,1% -va ser d’un 11,3% amb la Xina- i una caiguda de les importacions en un 24,3%.
