Olimpíades, dives i erotisme: de viatge a les capitals mundials de la moda

BarcelonaSubmergir-se en la relació de l’esport i la moda, escodrinyar l’aportació de la comunitat negra a la moda britànica, gaudir de la fotografia publicitària d’alt voltatge, entendre qui hi ha darrere dels espectaculars looks dels artistes, conscienciar-se de la necessitat d’una moda que no perdi el pols de la realitat, sorprendre’s de com la bona teca inspira els creadors d’una manera tant literal com irònica, descobrir perquè certs couturiers i marques segueixen despertant passions... Aquesta tardor, les exposicions que aborden la moda amb una mirada polièdrica i transversal també són l’excusa ideal per fer la maleta. Aquesta és la nostra tria.

Primera parada: París

La capital francesa és una font de moda que assedega qualsevol. Amb les Olimpíades de París 2024 a la cantonada, el Musée d’Arts Décoratifs acaba d’estrenar Mode et Sport, una exposició que recorre la relació entre totes dues disciplines des de l’antiguitat fins a l’actual regnat de l'sportwear (només per veure els vestits de bany de fa exactament un segle ja paga la pena).

Perdre’s per les galeries del Palais Galliera –el gran bastió de la moda parisenca– sempre és una bona opció, més encara si es té interès en aprofundir en la relació de la moda i el cos, idea central de La Mode en mouvement, o bé en descobrir el vessant de col·leccionista d’alta costura d’Adezzine Alaïa, que al llarg de la seva dilatada carrera va acumular més de 20.000 peces, des de dissenys de finals del segle XIX fins a vestits de Chanel, Elsa Schiaparelli, Yohji Yamamoto, Alexander McQueen, Jean Paul Gaultier... Els grans noms també són un reclam, i per això les maisons històriques de Christian Dior a l’Avenue Montaigne i d’Yves Saint Laurent a l’Avenue Marceau s’han reconvertit en sorprenents espais expositius, en una experiència que mescla tradició i innovació. I el mateix passa amb M19, la seu de Chanel dedicada als oficis tradicionals –de fet, aquí és on treballen les petites mains–, on aquesta tardor s’exhibeix el treball de la dissenyadora mexicana Carla Fernández. A dues hores en tren de París hi ha Anvers, el bressol de l’avantguarda europea. De visita obligada és el MoMu, un museu dedicat íntegrament a aquesta disciplina, que ara té en cartell Echo, un exercici de reflexió sobre allò que relliga moda i memòria. I ho fa a través de peces de roba, teixits i records personals de l’artista Louise Bourgeois, la dissenyadora Simone Rocha i la coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker.

Segona parada: Londres

Qui no ha sentit parlar de l’exposició-manifest que el V&A Museum li dedica a Gabrielle Chanel? Aquest és un dels grans hits de la temporada, però Londres mai te l’acabes. De fet, en aquest mateix equipament també es pot visitar DIVA, una immersió en per què la indumentària ajuda els artistes a convertir-se en icones, i això inclou des de dives del cine mut com l’actriu Theda Bara o la cantant d’òpera Maria Callas fins a estrelles del pop com Cher, Elton John, Prince i Rihanna.

Com ha contribuït la comunitat d’ascendència africana al disseny britànic en els darrers cinquanta anys? Aquest és el punt de partida de The Missing Thread, una exposició que ressegueix i reivindica la innegable influència de la black british fashion que es pot visitar a Somerset House. Remoure la consciència –tant ecològica com política i social– és l’objectiu de Designed for life, ubicada a la nova seu del London College of Fashion i on es mostra des d’un disseny fet amb la tenda d’un refugiat fins al treball artesanal d’exconvictes. I qui vulgui tafanejar en els arxius històrics d’una prestigiosa firma italiana podrà fer-ho a través de Gucci COSMOS, un impressionant xou immersiu creat per l’artista Es Devlin –escenògrafa de Beyoncé– que acaba d’aterrar al centre cultural 180 Studios provinent de Xangai.

Tercera parada: Milà

Potser la primera temptació a l'arribar a Milà és visitar la Fondazione Prada. Bona idea, però allà només hi trobareu bona arquitectura, art contemporani i una petita cafeteria dissenyada per Wes Anderson. El destí ideal és Armani/Silos, un temple dedicat a la moda que ara mateix acull una retrospectiva del fotògraf Guy Bourdin, autor d’una fotografia sensual i provocadora. Les campanyes publicitàries que va disparar per a la marca de sabates Charles Jourdan i els seus mítics editorials per a Vogue en donen fe.

Al milanès Palazzo Morando hi ha la seu del Costume Moda Immagine, una bona oportunitat per fer un recorregut per la història de la indumentària italiana, que podreu completar amb una visita al Palazzo Mocenigo si és que decidiu allargar-vos fins a Venècia.

Última parada: Nova York

Creuar l’Atlàntic sempre és una aventura, i la ciutat dels gratacels mai decep. Una visita obligatòria és l’exposició del Met Museum. La de la primavera, la més mediàtica, es va dedicar al llegat de Karl Lagerfeld. La de tardor es diu Women Dressing Women i posa el focus en el seu vastíssim fons de moda per rescatar el treball de dones dissenyadores des del 1910 fins a l’actualitat. La proposta del museu del Fashion Institute of Technology no pot ser més eloqüent: Food & Fashion és una oda a la roba i els accessoris que han estat inspirats pel menjar, ja sigui per l’estampat o directament per la forma. Una bossa de pell en forma d’hamburguesa? Nyam!

En afers de moda, una altra cita imprescindible és el Brooklyn Museum. Aquesta tardor té en cartell Africa Fashion, amb la qual dona veu a quaranta talents africans de vint països diferents, a més de fer-ne un completíssim recorregut històric. Ara bé, res millor que els carrers de Manhattan per copsar com pot ser de divertida, singular i estrafolària la moda. No trepitjareu una passarel·la millor.