El País Valencià i la gran reconstrucció: "Necessitem un pla Marshall"

ValènciaLes conseqüències de la DANA han deixat un paratge desolador per al petit comerç i les empreses ubicades en parcs industrials colpejats per les inundacions. Ha passat un mes d'ençà de la tragèdia que va arrossegar tot el que trobava al seu pas, causant costos econòmics i materials.

Les xifres econòmiques que envolten la tragèdia també són esfereïdores. El colp de la riuada en els territoris afectats per la catàstrofe es calcula sobre els 22.000 milions d'euros, segons la Cambra de Comerç de València. Al sector industrial, les pèrdues s'estimen en 4.503 milions. La zona perjudicada abasta 87 municipis al País Valencià, on es trobaven al voltant de 48.700 empreses i negocis, dels quals tres de cada quatre es dediquen al sector serveis.

El gran colp al petit comerç

Poder tornar a alçar la persiana és un repte que molts encara no es poden permetre. El petit comerç s'esforça per reunir un coixí econòmic que els possibiliti pagar els desperfectes provocats pel temporal i tornar a reobrir, amb el cost addicional que això comporta. A un carrer paral·lel del barri Parc Alcosa, a Massanassa, a la comarca de l'Horta Sud, es troba el negoci de Pedro Vicente, una empresa familiar heretada del seu pare. Recreatius Vicente es dedicava a la instal·lació de màquines recreatives en diferents bars del barri, del que ja formava part. "La planta baixa, on arreglava les màquines, està totalment arrasada", assenyala el seu fill Carlos.

Segons la Cambra de Comerç, a la zona zero hi havia abundants fàbriques de productes metàl·lics, fusta, mobles i maquinària. El cas de Pedro Vicente reflecteix aquesta realitat: calcula que les pèrdues es podrien elevar a 120.000 euros. "Cadascuna de les màquines pot valer 6.000 euros, a més de perdre la furgoneta que em permetia fer els trasllats cap als locals", calcula.

El lloc de treball de Pedro Vicente continua sense porta, i per treballar de moment utilitza una furgoneta prestada per una cosina de la seva dona. Per poder reconstruir el negoci, han contactat amb el Consorci de Compensació d'Assegurances, que assegura les pèrdues produïdes per riscos extraordinaris, contemplats com fenòmens de la natura i fets de caràcter polític i social. "Són les úniques ajudes que hem pogut demanar, no ens dona el temps per a poder mirar tota la informació", manifesta Pedro Vicente.

Recreatius Vicente ha sigut una de les 48.722 empreses classificades amb afectació alta, de les quals un 80,5% són microempreses. Ho ha viscut l'Alfredo Casabán, ubicat a Picanya, a la vora del barranc de Poio, que fa més de trenta anys que es dedica a la venda de productes per animals de companyia i per al tractament de camps i horts. Després del temporal, van tenir inaccessible l'entrada a la tenda botiga quatre dies, el que va empitjorar l'estat de l'espai.

"El panorama que ens vam trobar era un desastre, va ser un baixó molt gran", relata la Mapi, filla d'Alfredo. En aquell moment, Alfredo es va plantejar si podria reunir forces per solucionar el problema que afrontava. "Les pèrdues econòmiques són molt grans, entre el pinso i la maquinària, poder tornar a obrir ens costaria 15.000 euros aproximadament", declaren.

Un mes després, el local es troba en més bon estat: "Hem pogut pintar les parets i ens queda organitzar les prestatgeries i alguns materials". En aquest temps, han pogut sol·licitar diverses ajudes d'organismes públics i privats. Una d'aquestes ha sigut la de Generalitat Valenciana emesa dimarts passat, que destinarà 100 milions d'euros als negocis afectats per la DANA, dels quals la meitat anirà a empreses industrials i l'altra meitat a empreses comercials, turístiques i de serveis. L'import mínim de l'ajuda se situa en 5.000 euros per empresa o autònom, amb opció d'atorgar 1.000 euros complementaris per cada persona treballadora contractada.

"Com a via alternativa de finançament, hem obert un crowdfunding perquè familiars, amics, coneguts i gent que simpatitza amb la nostra història pugui posar el seu gra de sorra", comenta la Mapi. D'aquesta manera, han pogut rebre un suplement monetari addicional, així com aportacions de marques que els han ajudat a recompondre's.

En el moment en què es troben, la qüestió és si podran tornar a obrir. Mentre que l'Alfredo està acabant d'organitzar el lloc de treball junt amb la seva dona, Pilar, que també hi treballa, Pedro Vicente haurà de fer-ho progressivament i de manera paral·lela a la reactivació empresarial al barri. De moment, els comerços per als quals treballa es troben en la mateixa situació: "Els meus clients estan afectats, esperant el període de neteja i que puguin entrar els diners del Consorci per tornar a obrir", explica.

L'arrasament dels parcs comercials

Els parcs industrials han estat una de les parts més castigades: 57 polígons, entre ells el de Ribarroja o Quart de Poblet, han sigut afectats per la DANA. "La devastació és enorme, entre equipament, maquinària i el fang que encara queda per retirar", manifesta Diego Romà, president executiu de la Federació de Parcs Empresarials de la Comunitat Valenciana (FEPEVAL).

L'afectació en els 24 municipis on es troben els polígons industrials suposa uns danys de 1.951 milions d'euros. El president de la FEPEVAL identifica dues tasques que progressivament ajudarien la recuperació del teixit empresarial. La primera és la mobilitat, perquè els treballadors puguin tornar a la seva activitat quotidiana. "Hem disposat d'un autobús a la V-31 per accedir a la Pista de Silla de manera gratuïta. S'ha de reforçar els busos llançadora", expressa Romà. En segon lloc, cita la seguretat dels polígons: "La majoria d'empreses tenen els accessos destrossats i hi ha hagut robatoris", explica.

La conselleria d'Indústria està dedicant recursos pel recondicionament de les zones industrials. "Actualment, tots els accessos estan oberts, a més de disposar d'un contracte d'emergència que ens ajuda a la coordinació d'empreses", confirma Romà. Malgrat les ajudes per part de l'administració pública, l'executiu manifesta la seva preocupació per l'abandonament que pateix la indústria: "La magnitud de la tragèdia és tan gran que les tasques de recuperació sols es poden centrar en els nuclis urbans i no en els industrials".

Necessitat de diners

El suport financer suposa un element clau en la recuperació de l'activitat econòmica. Institucions com la FEPEVAL demanen que des de la Unió Europea s'ofereixi un programa de reactivació econòmica amb injeccions d'ajudes monetàries. "Necessitem un pla Marshall, si no, patirem una onada d'acomiadaments i s'anirà convertint en un problema social", considera Romà.

En l'àmbit estatal, la contribució del País Valencià al PIB és al quart lloc, després de Madrid, Catalunya i Andalusia. Les empreses damnificades generen 21.819 milions d'euros i ocupen aproximadament a 265.000 persones. Si focalitzem aquesta aportació en els 32 municipis més damnificats per la DANA, s'arriben a aglutinar 13.307 milions d'euros i al voltant de 220.000 treballadors, com indiquen les dades de la Cambra.

Per ara, més de 2.400 empreses han sol·licitat un ERTO per causa major, emparant al voltant de 26.773 treballadors, segons el Ministeri de Treball. El govern calcula que aquesta xifra podria augmentar: abastaria a 37.000 empreses i 350.000 treballadors. La mesura està prevista que pugui exonerar el pagament de les quotes de la Seguretat Social fins a febrer de 2025.

És possible la recuperació econòmica?

El Banc d'Espanya estima que la catàstrofe de la DANA suposarà una reducció de dues dècimes del PIB al quart trimestre de l'any. D'acord amb el governador del BdE, José Luis Escrivá, la destrucció de la capacitat productiva al País Valencià pot haver sigut menys intensa de l'esperat.

"Fa ja quasi trenta dies i encara es veuen molts comerços enfangats. Fins que no ets allà no saps quina és la gravetat", sosté José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València. L'empresari creu en una reconstrucció econòmica, però amb certes mesures de prevenció per al futur. Incideix en la necessitat de refer les infraestructures hídriques: "Si no ho fem, la petita indústria no estarà assegurada, deixant-la a la seva sort".

Respecte a la reconstrucció dels espais empresarials, el dubte sorgeix quan es tracta de l'existència de suficient mà d'obra i perfils especialitats per portar endavant aquesta tasca: "Per a la neteja fan falta més mitjans per tenir una normalitat, encara queden moltes escombraires per retirar", defensa.

Com a primer pas, el president de la Cambra incideix en la urgència de donar ajudes als petits empresaris per poder reactivar la seva activitat econòmica. "Molts propietaris són gent gran que veu el cost per tornar a obrir i prefereix no fer-ho", comenta. Així mateix, assenyala que demanar un préstec provocaria un major endeutament als petits empresaris.

Per aportar solucions temporals, la Cambra ha habilitat una plataforma juntament amb el Ministeri d'Economia i Indústria i la Generalitat Valenciana que fa de canal de solidaritat entre les empreses damnificades. "Hi ha al voltant de 700 negocis que ja han indicat les seves necessitats. Això també ajuda al fet que entre empreses puguin col·laborar", descriu Morata.

Ara, el dubte es troba en quant de temps trigaria la tasca de recuperació: per al president de la FEPEVAL serien mesos, encara que no es poden permetre aturar l'activitat. En canvi, per al directiu de la Cambra la comesa s'endarreriria anys, per modificar el sistema hidràulic i reconstruir carreteres i autopistes. "Per a les empreses hauria de ser una oportunitat de renovació també per adaptar els negocis a les noves tecnologies. No tornar a on estàvem, sinó anar més enllà", promociona Morata.

El teixit empresarial valencià fa, per ara, una crida per la supervivència. Només amb ajudes podrà tornar a apujar la persiana per deixar enrere la tragèdia que fa un mes els va arrabassar tot el que coneixien.