Excepcions per poder utilitzar el mòbil a partir dels 3 anys

BarcelonaSovint les famílies em pregunten com introduir les pantalles a la vida quotidiana dels més menuts. Es refereixen, sobretot, a quins "dibuixos" o quines aplis són les més indicades. I amb això volen dir, les que fan que la criatura aprengui coses necessàries i, en canvi, no li fan cap mal. L'altra pregunta recurrent és sobre el temps: Quanta estona de pantalla és l'adequada?

Aquestes preguntes parteixen d'un parell d'idees errònies: Que els infants no han estat en contacte amb dispositius digitals i que aquests poden fer algunes aportacions positives que els infants no es poden perdre (no fos cas que arribessin tard no-sé-on!)

Des que neixen (o abans, si l'ecografia prenatal ja circula per les xarxes) els infants estan immersos en un context humà-digital. Veuen i perceben els dispositius visuals o sonors des de les primeres setmanes, perquè estan a casa, en mans dels seus pares que els fan fotos, els graven, els posen música. I en massa ocasions, els infants acaben tenint davant seu una pantalla com a "xumet digital", o sigui, com a recurs parental.

Per tant, no cal plantejar-se com introduir les pantalles. Ja hi són!

D'altra banda, no hi ha pràcticament res que pugui aportar un dispositiu digital que justifiqui introduir-lo en la vida quotidiana d'un infant menor de 3 anys. I, en tot cas, no són "productes" consumibles, ni la qüestió va de quants minuts. El terme pràcticament obre una escletxa interessant. Us en donem algun exemple:

• Estem parlant de les videotrucades que connecten els infants amb persones de la família: els avis que viuen lluny, uns cosins a qui es veu molt poc, o la mateixa mare o el pare si estan fora de casa uns dies. Una videotrucada per saludar i "posar-se al dia", per sentir-se unit, per cantar la cançó de bona nit o explicar un conte, en definitiva, per reforçar el vincle és la millor manera de fer servir (si cal) un dispositiu digital amb un infant menor de 3 anys.
• Una altra forma adequada d'ús possible cap als 3 anys (que és quan els infants comencen a tenir consciència que han existit abans del moment present) pot consistir a veure junts (pares i fills) imatges o petites filmacions d'experiències anteriors (Nadal, les vacances...) i aprofitar per fer memòria, vocabulari, i vincle emocional. Això és totalment contrari a fer fotos i vídeos cada dia i ensenyar-los a les criatures immediatament, cosa que només estimula la immediatesa i la "vanitat".
• A partir dels 3 anys la família pot començar a seleccionar alguns productes digitals i triar-ne els que cregui positius per anar introduint l'oci digital. Han de ser sempre productes lents, de curta durada (no més de 30 minuts), de màxima qualitat (com els primers aliments que es presenten a l'infant) i d'acord amb els valors de la família. El visionat o audició sempre serà acompanyat d'un adult, que és qui gestionarà el dispositiu i el temps i observarà les reaccions de l'infant durant i després del visionat.

Un consell: La tria dels continguts digitals l'han de fer els pares, no els "nens de la classe", ni els canals suposadament infantils, ni les distribuïdores d'aplis. Perquè, no ens enganyem, la majoria dels productes digitals etiquetats com a "infantils" no han passat cap control per part de psicòlegs infantils. Doncs almenys que passin el vostre!

• Finalment, sempre que sigui possible, a partir dels 3 anys és infinitament millor generar experiències de benestar familiar gràcies als dispositius que consumir productes digitals, per bons que siguin. Fer una pel·lícula entre tots els de casa per regalar-la als avis o fotografiar l'evolució de la mascota per fer-ne un muntatge o gravar una cançó que cantem i toquem entre tots són experiències meravelloses que poden afavorir la relació familiar gràcies als dispositius digitals.