Una pantera poètica

Fa pocs dies vàrem saber que la poeta Antonina Canyelles ha merescut el premi Jaume Fuster a la trajectòria, un guardó votat pels membres de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Es tracta d’un reconeixement a una de les creadores més singulars i trencadores de la nostra literatura. L’editorial Lapislàtzuli, que sense discussió possible ha estat clau en entusiasmat èxit de públic i crítica de l’autora més punky dels Països Catalans, ha publicat la majoria dels seus títols, també l’últim llibre fins ara d’una veu càustica i provocadora. Porta per títol Bistecs de pantera i és, com en ocasions anteriors, un recull de poemes incisius que sorprenen per la seva brevetat i, sobretot, per la seva intensitat de talls immisericordes.

Algunes de les característiques principals de la poètica d’Antonina Canyelles són una fèrria construcció textual, a partir de la qual els poemes es presenten com a esqueixos concentrats, i l’estricta capacitat de dir les coses amb tots els ets i uts i sense pèls a la llengua, incloent un àgil punt de consciència metaliterària (“Reconeixereu la veu / de la meva poesia / pels aguts desafinats / i pels greus abans / de morir”). Per la seva potència sintètica, i per un missatge sovint càustic i implacable, els seus poemes d’oriental precisió generen un impacte expressiu a partir d’un humor negríssim que gairebé sempre supura profundíssima mala llet (“T’enviaran a la merda. // Ja hi he estat. // I què? // Hi fan unes festasses”). La poeta també aprofita el recurs de la desautomatització d’expressions típiques de la parla popular per redimensionar una sèrie de crítiques contra la societat actual o contra la banalitat en general (“Escrivim per tu / i per a tu / i ens ho pagues / llegint-nos mentre / cagues”). A més a més, l’escriptora revisita el seu historial memorial per passar comptes amb experiències no sempre amables (“No, padrineta, / els Reis d’Orient / ja no duen orinals. / Us ensenyaré a pixar / pel mòbil”). Malgrat tot, hi ha esclats de tendresa i d’una finíssima intel·ligència psicoemocional (“No em puc morir: / una part molt / jove de mi / encara em necessita”). 

Des de fa un temps, la Fundació Mallorca Literària ha incorporat al seu arxiu els fons documentals i bibliogràfics de Canyelles, que ha vist com la seva obra forma part d’antologies destacades, com Flamarades sortiran d’M. Antònia Massanet a Godall, i és valorada per la seva original aportació. De fet, i per tot el que representa, Antonina Canyelles serà una de les participants en l’espectacle Llegats Vivents 2024 al Palau de la Música Catalana de Barcelona diumenge 28 d’abril a les 18 hores, una vesprada volgudament patrimonial, històrica i memorable. Amb versos salvatges com els seus segur que ho serà.