Els paranys d'un alumnat digitalitzat

TaradellEl diàleg entre infància i digitalització es troba en aquests moments al centre d’una tensió de pressions contraposades que atrapa famílies i equips de mestres, i que hem de saber resoldre amb prou intel·ligència per no vulnerar els drets dels infants que estem intentant educar.

D'una banda, hi ha la identificació del concepte de competència digital, ara incorporat a tots els nous currículums educatius aprovats recentment, i que està recollida a la Recomanació del Consell de la Unió Europea. Al currículum d’educació infantil s’hi exposa que "al segon cicle d'educació infantil es pot iniciar l'ús d'eines digitals com un instrument més per a l'aprenentatge i es pot començar el procés d'alfabetització digital que comporta, entre d'altres, l'accés a la informació, la comunicació, així com l'ús saludable i responsable d'eines digitals".

Tots els equips de mestres del país ens estem formant per obtenir el que s’anomena la competència digital docent, que també s’impulsa des de les institucions europees. Es tracta d’una formació homogeneïtzadora, feta amb un temari idèntic per a tots els equips de docents i que des del meu punt de vista està molt mancada de qualsevol actitud crítica sobre els vincles entre digitalització i estratègies pedagògiques, com si la digitalització acabés sent un sinònim d’innovació que ningú gosés discutir. Aquesta actitud acrítica a l’educació pública està generant també el naixement d’alternatives educatives que pretenen renaturalitzar la infància.

En relació amb l’ús saludable, al cantó oposat d’aquesta tensió de la qual parlava hi ha altres missatges que ens alerten dels riscos d’una exposició primerenca i excessiva. Sembla que aquests dispositius presentats a cervells i a ulls que estan encara en procés de formació poden provocar problemes importants. D’això n’han parlat darrerament psicòlegs, oculistes, gent del món de l’educació i entitats que s’han aplegat al voltant del manifest Infància i pantalles, o que s’han pronunciat als mitjans de comunicació amb missatges que van en aquest sentit.

És evident que els nous dispositius que es van inventant acosten com mai la idea de la digitalització al món de l’escola, i aquesta és una revolució que convé acollir com una magnífica oportunitat, però digitalitzar excessivament les escoles amb ordinadors, tauletes, pissarres digitals, projectors i altres enginys sense criteri ens farà més vulnerables a caure en els paranys de la publicitat o de la manipulació ideològica, tal com ens va advertir Philippe Meirieu fa poques setmanes.

Freinet va portar la impremta a les escoles, però les idees que s’imprimien sota els tòrculs eren les idees dels infants i joves. Ara convé que ens preparem per ajudar-los a interpretar de manera crítica les idees que els arriben, sobretot pel telèfon que els infants tenen segurament massa aviat a les butxaques, i que ha generat un algoritme que algú ha programat de manera interessada.

Mestres, convé que no confonguem la música amb el piano.