Una paraula 'inventada' al dia: Fer la putivolta

Una altra paraula recent és putivolta. Me la va explicar el Magí Camps, membre de la Secció Filològica de l’IEC, periodista i contista. La putivolta és aquell tomb que es fa en una discoteca, un concert, una festa, algun recinte o acte, per veure el gènero que hi ha entre els assistents i sospesar i intentar un aparellament sexual. Suposo que és una informació procedent dels seus fills, però no se sap mai.

Antigament, dels homes que anaven per les masies a observar i triar noies casadores se’n deia vistaires. Arribaven al mas, el convidaven a un beure, enraonaven una mica de la collita dels naps i la guerra russo-japonesa mentre examinaven les noies. Tot això ho va liquidar la discoteca Big Ben de Mollerussa, que va ser la gran impulsora demogràfica de la Catalunya de l’últim terç del segle XX (va tancar el 2015 i la natalitat catalana va caure en picat). Joaquim Maria Puyal va recuperar vistaire per anomenar els caçadors de joves talents futbolístics. El vistaire d’Umtiti es mereix una entrevista.

Actualment, la putivolta la porten a terme tant els homes com les dones. Pot fer-se en companyia (la famosa putivolta compartida, com quan es va als lavabos a drogar-se) o bé en solitari (encara que la putivolta solitària molt reiterada es pot confondre amb l’excursionisme). Veure quin bacallà hi ha (un homenatge a la tradició bacallanera de Magí Camps) és convenient per fer una mica prospecció de què ofereix la nit i calcular si haurem de tornar a casa sols i borratxos en un autobús nocturn. Perquè la putivolta és una activitat sobretot nocturna. També es pot fer a l’Aplec del Cargol, però t’has d’imaginar la teva possible futura parella sense xarrupar closques de mol·lusc gastròpode (tot i que et pot orientar una mica).

L’origen de putivolta és molt probable que sigui el puticlub (aquell espai de sexe remunerat i alegria tarifada), però no és segur. També tenim putifan, que és un fan extrem (una altra paraula nova), putiferi (un lloc molt desendreçat, sovint immoral, de l’italià putifferio) i putifeina (a les Balears, dit de la persona malfeinera, que no penca gaire). “El Tòfol és un putifeina”. La paraula neix de la feina li put, de pudir, fer pudor. Quan alguna cosa put, en fuges. Però no sempre. A molts barcelonins els encanta fer l’aperitiu a tocar dels contenidors d’escombraries.

Des que el món és món, d’una manera o una altra tots els humans han fet la putivolta. Els homes primitius feien la putivolta a l’entorn d’un mamut mort.