Per què no parlem d'ereccions?

BarcelonaLa majoria de dones vam parlar de la regla amb la nostra mare i recordem a quina edat vam tenir la primera menstruació. Quants homes van parlar d’ereccions i ejaculacions amb els seus pares? I recorden l’edat de la primera ejaculació? "A la nostra societat és un gran tabú dir la paraula semen. Els homes de la nostra societat no han rebut pràcticament educació sexual. I crec que l’espermaquia –la primera ejaculació– és un moment clau per preparar els nens com també ho fem amb les nenes quan se’ls explica què és la regla", argumenta Anna Salvia, psicòloga especialista en educació sexual i coautora amb Cristina Torrón d'El semen mola (Montena), un llibre per parlar del despertar sexual dels nois, la primera ejaculació i el semen.

Ni ereccions ni ejaculacions, ni semen ni líquid preseminal. "Els nois amb prou feines coneixen aquestes paraules que els acompanyaran el 90% de la seva vida", diu Salvia. Segons aquesta psicòloga, l’educació sexual és un tabú, però ho és encara més en el cas dels nens. "Ells són els grans oblidats. Les ereccions són un procés fisiològic que tenen tots els mascles humans des de nadons fins que moren i en la gran majoria de famílies de Catalunya no s’ha anomenat mai la paraula erecció. No s’ha explicat què passa, i els homes de la família no n’han parlat amb els nens, quan és una cosa molt bàsica", argumenta.

Quan parlar-ne

Si de petits no hem parlat de sexualitat amb els nostres fills, difícilment quan tinguin la primera ejaculació ens ho explicaran. És per això que Anna Salvia proposa parlar de sexualitat "des del principi" igual com parlem del sistema digestiu o el respiratori en converses quotidianes i en llenguatge no tècnic. "En una conversa a taula pots comentar que tens mal de panxa, però sobre els òrgans sexuals hi ha un silenci rotund, no es comenta mai res, sobretot els nois. Les noies encara una mica més perquè poden parlar de la regla", diu Salvia, qui apunta que dels 0 als 6 anys és el millor moment per parlar-ne. "Perquè no tenen prejudicis i els és igual que parlis del genoll, la caca o els mocs. Per a ells tot són experiències. I podem parlar de com netejar el penis, com abaixar el prepuci, les primeres ereccions... perquè no hi haurà resistència a parlar-ne".

Segons Salvia, un cop els infants arriben als 6, 8 o 9 anys, que és quan les famílies acostumen a treure el tema, l’infant ja ha après que d’allò no en pot parlar amb la família. I és frustrant, però si quan són petits i les criatures estan aprenent els codis culturals veuen que a casa no es parla de sexualitat o que quan treuen el tema troben "una resposta emocional molt forta i involuntària de la família", els nens aprenen que això amb els pares no s'aborda. I com més grans es facin, més difícil serà.

Com parlar-ne després dels 6 anys

Si no hem tret el tema abans, el que es pot fer ara és "normalitzar la sexualitat, igual que normalitzem el menjar, i parlar-ne cada dia", aconsella Salvia. I en un sentit ampli: un dia parlar de la regla, un altre dia preguntar-li si s’ha netejat el gland, si s’ha abaixat el prepuci, parlar del part, de la menopausa, de què vol dir ser home o dona... Qualsevol tema. "L’objectiu, a llarg termini, és que quan els pares diguin vulva, penis, semen o menstruació, els nens no facin cara d’estranyesa perquè llavors voldrà dir que s’ha normalitzat. Mentre facin una cara incòmoda voldrà dir que encara no en parlem prou", apunta aquesta educadora sexual, que també diu que pot ser d’ajuda tenir llibres sobre sexualitat a casa. Als 11 o 12 anys tots aquests temes –ereccions, ejaculacions i masturbació– ja s'haurien d'haver introduït abans, opina. "Si tens un fill preadolescent, com a mare te'l mires i penses que encara està jugant tot el dia, però no, s'està masturbant".

S'ha de celebrar l'espermaquia?

Espermaquia és un concepte mèdic poc conegut per la població perquè, segons Anna Salvia, la primera ejaculació està molt "silenciada". "Com que no existeix com a concepte dins del nostre imaginari cultural, doncs no s'hi dona importància", afegeix. És per això que proposa fer alguna mena de celebració o ritual de pas quan es produeixi. "Quan dic celebració no em refereixo a fer una festa amb globus sinó marcar-ho com un motiu d’alegria, un pas vital, i fer alguna mena de ritual familiar per poder-ho marcar igual com quan cau una dent", explica. "Fer alguna cosa especial perquè aquest noi acaba de fer el canvi. I amb això, el que estem fent és donar espai perquè el nostre fill aprengui a parlar-ho amb nosaltres i si li passa alguna cosa pel que fa a la sexualitat veurà que pot acudir a la família. I també estem celebrant la fertilitat, que comporta una gran responsabilitat", apunta.

Introduir el tema de la fertilitat

La responsabilitat d’un embaràs s’ha posat tradicionalment sobre la dona i Anna Salvia proposa fer un canvi de mirada i posar-la també sobre els nois. I la primera ejaculació pot ser l’ocasió perfecta. "No estem educant els nois sobre la responsabilitat dels seus espermatozous i la seva capacitat d'engendrar nadons. Ells són els primers interessats a triar on posen aquests espermatozous. Les dones tenim la pastilla postcoital i l’avortament, però l’home té una sola oportunitat de pensar-se bé si vol fer servir preservatiu i aquesta idea és molt potent perquè és posar sobre els nois la responsabilitat de l’embaràs", diu Salvia, que quan explica això en les seves xerrades a instituts, els nois són els primers sorpresos. "La majoria diu que pensaven que era una cosa de les noies i que ells només s'havien de preocupar de gaudir perquè les que tenien un problema gros eren elles". Aquesta és la informació que reben socialment, però aquesta psicòloga apunta que hi ha d’haver una sacsejada i no ha d’arribar als 15 anys, quan se'ls acostuma a donar un paquet de preservatius, sinó abans: "Des del principi, quan parlem amb ells d’espermatozous i d’òvuls. Acompanyar-los perquè agafin l’hàbit de parlar de sexualitat amb la família, contrastar el que troben a internet i fer preguntes".

Qui en parla?

Som una generació en què la gran majoria no vam rebre gaire educació sexual i ens estem atrevint a parlar amb els nostres fills de temes que ens feien vergonya i dels quals no teníem gaires referents. Salvia aplaudeix aquest canvi. No obstant això, observa que en el cas de parelles heterosexuals, són les dones les que estan prenent la iniciativa. "Les úniques que parlen d’aquests temes són elles i necessitem que els homes s’adonin que ells no van rebre educació sexual i que l’han necessitada i que també n’han de parlar. Si hi ha un home a la família que té penis, que li ensenyi ell a netejar-se el gland; això passa molt poc. Normalment, és la mare qui es fa càrrec de l'educació sexual".

S'han de comentar els canvis físics?

Segons aquesta educadora sexual, l'ideal seria explicar-ho tot abans que passi. "El que és violent és que la família mai n'hagi parlat i quan el cos de l'adolescent comença a canviar faci comentaris dels pits o del bigoti i faci bromes. Llavors s'enfadarà, s'ofenrà o es pot sentir agredit". És per això, insisteix, que és millor comentar-ho abans que es produeixin aquests canvis i explicar, des de petits, que els creixeran els testicles, els sortirà barba, ejacularan... "I quan l'infant visqui el canvi ho celebrarà amb la família i no ho viurà des de la vergonya perquè s'ha anat preparant durant tota la infància", conclou.