Parlem de la reeducació escolar
Pot ser una iniciativa dels mateixos pares o tutors, o els docents del centre escolar, que detecten dificultats en l’organització personal i acadèmica de l’alumne
La reeducació escolar o pedagògica és tota aquella intervenció educativa individual i específica dissenyada per treballar necessitats específiques de suport educatiu com poden ser el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH), el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), el retard maduratiu o Trastorns Específics d’Aprenentatge com la dislèxia o la discalcúlia. També poden ser espais d’enriquiment d’aprenentatge per a infants amb altes capacitats intel·lectuals.
La majoria de vegades la reeducació forma part d’una teràpia psicològica o psiquiàtrica infantojuvenil, però també pot ser una iniciativa dels mateixos pares o tutors, o els docents del centre escolar, que detecten dificultats en l’organització personal i acadèmica i valoren la necessitat d’un recurs específic de suport educatiu.
Les dificultats d’aprenentatge comporten una falta d’habilitat i destresa en una o més àrees específiques d’aprenentatge. Això suposa, en moltes ocasions, un desajustament curricular i un baix rendiment escolar. Però més enllà dels efectes acadèmics, les conseqüències d’un trastorn d’aprenentatge no diagnosticat o mal treballat poden provocar desànim i desmotivació escolar, problemes d’autoestima, rebuig escolar i fins i tot trastorns de conducta, afectius i d’ansietat.
Per tot això, l’objectiu de la reeducació escolar passa per minimitzar els efectes dels trastorns específics d’aprenentatge i millorar el rendiment acadèmic, però també per procurar el benestar emocional de l’infant, intentant que pugui reduir l’ansietat i l’estrès, i dotant-lo d’estratègies d’autocontrol i confiança en si mateix.
Què no és la reeducació?
La reeducació escolar no és una classe de repàs convencional. No és un suport puntual per preparar un examen i fer els deures. Tampoc no és una activitat extraescolar més.
La reeducació és un procés més llarg, planificat i personalitzat pensat per donar resposta als infants i adolescents amb necessitats específiques d’aprenentatge i que mostren dificultats en la seva organització personal i acadèmica i inseguretat a l’hora d’enfrontar-se als desafiaments curriculars.
Qui fa la reeducació?
La reeducació pedagògica la fan professionals de la psicologia, la pedagogia i la psicopedagogia o docents amb formació específica en trastorns d’aprenentatge. Sempre que sigui possible ha de ser una feina coordinada amb tots els professionals que estan en contacte amb l’alumnat: tutors escolars, psicòlegs, logopedes, terapeutes ocupacionals, etc.
El paper del reeducador
Com a reeducadors, tenim la responsabilitat d’acompanyar l’infant o l’adolescent en el seu procés d’aprenentatge, però també d’assessorar les seves famílies i acompanyar-les en el camí (no sempre fàcil) de comprensió i acceptació de les necessitats dels seus fills; intentar dotar-los d’estratègies de maneig de determinats problemes relacionats amb el rendiment escolar i ser-hi per resoldre dubtes i neguits.
Les sessions s’han de preparar prèviament. S’han d’individualitzar i adaptar a les peculiaritats de cada infant perquè no hi ha fórmules màgiques ni universals. Els reeducadors hem de conèixer bé els nostres alumnes i el seu entorn per poder oferir-los una resposta al més acurada possible a les seves necessitats. Hem de ser capaços de detectar i treballar dificultats. Cal reforçar les seves aptituds i potencialitats, posar en valor tot allò que són capaços de fer, al mateix temps que intentam compensar mancances o dèficits. En aquest sentit, l’entesa amb la família i la coordinació amb els centres educatius esdevenen elements clau per a la millora del procés educatiu. Si no remam tots en la mateixa direcció, és molt difícil arribar a bon port.
La reeducació ha d’incloure activitats que fomentin l’atenció, la memòria de treball, el processament de la informació, la comprensió lectora, la millora de les funcions executives, l’adquisició de tècniques d’estudi i l’estimulació de diferents habilitats cognitives. Sempre que sigui possible s’ha de fer d’una manera lúdica i atractiva procurant un ambient amable i relaxat on se sentin segurs i confiats.
Quin temps dura?
No hi ha dos infants iguals; per tant, no hi ha terminis estàndards. Hi haurà alumnes amb els quals un trimestre serà suficient, perquè adquiriran ràpidament les tècniques d’estudi bàsiques que els feien falta. D’altres necessitaran tot el curs. I amb altres serà un acompanyament més llarg. En qualsevol cas, l’objectiu és que en algun moment arribin a ser plenament autònoms per gestionar tots sols el seu procés educatiu. Mentre aquest moment arriba, cal acompanyar-los i ser suport emocional també per a les famílies, que en més d’un punt d’aquest trajecte se senten perdudes i desorientades. Si es fa en condicions, pot ser un viatge tan intens que s’arribaran a crear vincles que duraran per sempre.
Coloma Mateu Ramis és pedagoga
