A partir dels 6 anys les nenes ja volen estar més primes

Barcelona“No m’agraden les meves cames, a la piscina m’hi fixo i les altres nenes les tenen més primes que jo”, comenta la Marina, de només sis anys. Els infants no són immunes als cànons de bellesa socialment acceptats i poden, en edat primerenques, patir insatisfacció corporal.

“Si hi ha molta discrepància entre la valoració que un mateix fa del seu cos i el model estètic vigent, neix la insatisfacció corporal”, explica Eduard Serrano, cap de la unitat de trastorns de la conducta alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu. Cames llargues, primes, perfectes; braços atlètics i panxes planes construeixen el model estètic que la societat, a través de la televisió, les revistes i les xarxes propaga. “A partir dels sis anys hi ha un percentatge significatiu de nenes que comencen a tenir un desig d'estar més primes, aquesta insatisfacció corporal arriba, en general, al seu punt àlgid entre els 12 i els 17 anys”, puntualitza Serrano. Ho corrobora l'estudi Body dissatisfaction, dieting awareness and the impact of parental influence in young childrenfet per investigadors de la Flinders University a Austràlia i realitzat a més d’un centenar de nens i nenes d’entre 5 i 8 anys en què se’ls mostraven diferents figures i els infants escollien quin era el seu aspecte actual i com volien ser. La investigació concloïa que les nenes aspiraven a una imatge corporal més prima i els nens volien ser més forts.

En una edat sense eines per ser crítics, les xarxes socials, sobretot aquelles basades en la imatge, amb cossos irreals fets amb filtres, poden augmentar aquesta insatisfacció corporal als infants. “Aquesta comparació genera insatisfacció i malestar, amplifiquen i difonen aquest model estètic corporal d’extrema primesa i el vinculen a l’èxit social, i aquesta vida de perfecció genera contradicció”, explica Serrano. Però no només pel que es rep de l’entorn, també com l’entorn ens rep, pot generar situacions d'insatisfacció corporal. “Haver rebut comentaris despectius respecte al cos també crea aquesta inseguretat i baixa autoestima sobre la imatge corporal, i poden néixer aquests valors que té la societat respecte a l'estar prim o al rebuig cap a les persones que no tenen un cos normotípic”, afegeix.

Senyals d'alerta

“Soc una nena de 17 anys que des dels 14 he tingut una forta obsessió amb el meu cos, a l’inici em pensava que podria solucionar-ho jo sola, que era una tonteria de l’edat i que em passaria”, explica la Júlia, una adolescent donada d’alta a l’Hospital de Dia de Sant Joan de Déu. El cas de la Júlia entra dins la normalitat. Segons l’última enquesta FRESC realitzada a la ciutat de Barcelona a adolescents d’entre 13 i 19 anys, el 63% de les noies i el 55% dels nois sent insatisfacció corporal. “Podem dir que la norma és no agradar-se”, puntualitza Serrano. En l’univers de la mostra hi entraven tot tipus d’adolescents, normotípics i fora del model, però la insatisfacció corporal era rellevant en ambdós sexes. Una altra de les conclusions és que el nivell socioeconòmic no era una variable associada a major insatisfacció, sinó que era igual a tots els grups.

Fer comentaris despectius sobre el propi cos, intentar fer canvis en la dieta, pesar-se de manera més continuada, augmentar l’activitat física però sense gaudir de l'esport, més inestabilitat emocional, més tristesa, més ràbia i més aïllament són alguns dels senyals d’alerta que mostra un infant que lluita contra la insatisfacció corporal. “Tot i que patir insatisfacció corporal no determina tenir un trastorn alimentari, és el primer símptoma. Quan veiem canvis en l'alimentació o selecció alimentària (restringir certs aliments), canvis en la forma de vestir (no marcar la figura o portar roba d’hivern a l’estiu) hem d’estar atents”, comenta Serrano, doctor en Psicologia. Hi ha alguns factors que poden jugar a favor en el desenvolupament d’un trastorn alimentari com patir pressió estètica per part de familiars, cercles personals o socioculturals i característiques de personalitat com baixa autoestima, perfeccionisme o autoexigència.

Fer àpats en família

"El metge ens ha dit que el Jan ha de baixar de pes, estic preocupada per com gestionar-ho. L’altre dia, durant el sopar, ja seleccionava els aliments més calòrics”, explica la Marina, la mare d’un infant de 10 anys. Segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2022-2023, un 34% d'infants d'entre 6 i 12 anys tenen excés de pes (39% nens versus 29% nenes), i d'aquests, un 13% pateix obesitat (16% nens versus 8% nenes). “Cal fer que no tot giri al voltant del pes, no separar els aliments com a bons o dolents, tenir una dieta saludable, fomentar l’esport i no centrar-ho en la xifra sinó en reeducar els nostres hàbits”, recomana Serrano. Entre nens i nenes, tot i que la incidència de la insatisfacció corporal és més alta en noies, els nois cada cop tenen més pressió estètica. “La insatisfacció corporal cada cop comença abans i els trastorns alimentaris comencen ja en edats prepuberals, però en les noies hi ha més trastorns alimentaris, la proporció és que de cada 10 casos, 9 són noies i un és noi”, explica el doctor de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Si la família, per exemple, ha de fer dieta, una bona estratègia és centrar-ho en el vessant de la salut i no en la part estètica i ser un bon model a taula, fer àpats en família disminueix de forma significativa el risc de patir un trastorn alimentari.

“Molts infants es queden aquí i accepten aquesta diversitat corporal, de fet la majoria de les persones vivim amb certa insatisfacció corporal, no passa res, el problema és quan es converteix en la base de la meva autoestima”, explica Serrano. “La meva mare sempre em diu que les meves cames estan bé com estan, que el més important és que sigui una bona persona i que totes tenim cossos diferents, però a mi m’agradaria que les meves cames fossin més primes”, replica la Marina. Les famílies han de fer una tasca preventiva perquè la valoració corporal de l’infant sigui global i no centrada únicament en l’estètica: si l’infant està preocupat per una part del cos, no centrar-ho en el defecte i intentar que tingui una imatge completa de si mateix. D’aquesta manera, la seva autoestima estarà deslligada de la imatge corporal i la bellesa exterior. Mirar d’exaltar els seus punts positius i les seves habilitats, la personalitat, les capacitats esportives i artístiques ajudarà. “Cal treballar per aprendre a acceptar el malestar, no tots podem ser d'una determinada manera, hi ha el que es diu l'autocompassió, que és dir-se: «Això no m'agrada, però he de tirar endavant, he de tolerar aquesta frustració»”, puntualitza el doctor Serrano. Alhora, algunes recomanacions per als més grans passen per desenvolupar un esperit crític cap a les xarxes socials, limitar-ne l’ús i no valorar el benestar estètic d'acord amb el nombre de likes aconseguits.

Com parlem del nostre cos explica com ens valorem

Hi ha un aspecte molt important per ajudar a desenvolupar una imatge corporal positiva, que és el fet de no verbalitzar crítiques dels pares davant dels fills sobre la nostra pròpia imatge. “Totes les nostres queixes són un mirall, sobretot per a les filles en la relació amb les mares, és una de les variables que més es relaciona amb la percepció de les nenes amb la seva insatisfacció corporal”, explica Serrano. Tenir-ho present i aplicar-ho dins i fora de casa és el primer pas, per exemple, evitar felicitar amb comentaris positius a algú per aprimar-se perquè és un reforç social perillós. “Això fa que la persona tingui més interès, més força, més ànim per continuar perquè li estem reforçant aquest canvi, i això és molt greu quan aquesta baixada de pes s’ha fet de males maneres amb una dieta no saludable, o amb conductes com vomitar o prendre laxants”, afegeix.

D’una insatisfacció corporal, sumada a altres factors, es pot arribar a desenvolupar un trastorn alimentari, sobretot en l’adolescència. Fer dieta sense control mèdic, augmentar l'exercici, canviar l’estil de vida, la manera de vestir són alguns dels símptomes. “Si veiem que és una cosa més obsessiva, que li està robant la felicitat, la tranquil·litat, que canvia el seu estat d'ànim, que està més irritable, que comença a escapar-se dels àpats, caldria fer la consulta perquè no estiguem davant d'un trastorn alimentari o l'inici d'un trastorn”, detalla Serrano. El primer pas en aquest camí seria anar al Centre d’Atenció Primària (CAP), visitar-se amb el pediatre i comentar-li la situació, en el cas que el metge confirmi el diagnòstic o en tingui dubtes, caldria passar al Centre de Salut Mental i Infantojuvenil (CESMIJ).