"És el que passa quan mames massa"

Barcelona"La poesia és natural o fa natura?", es demanava Núria Martínez-Vernis aquest dimecres al final del pregó del festival Barcelona Poesia, acompanyada del grup De Mortimers. Una mica després, afegia: "La poesia pot ser gripau blau, és dioptria [sic]". L'homenatge, al principi críptic, a Pau Riba que havia d'inaugurar el Barcelona Poesia d'enguany s'anava fent més i més clar. "Puc dir Pau i vull dir poeta", declamava Martínez-Vernis en un altre moment: Riba és reconegut, encara ara, sobretot com a cantautor, però també va escriure poesia en vers i en prosa. Sovint, tot ell podia arribar a ser un poema, com també ho van ser Joan Brossa o Carles Hac Mor.

"L'ordre foll" que la poeta havia invocat des del balcó del Palau de la Virreina s'havia anat guanyant el centenar llarg d'assistents que observaven "l'espectacle de ciutat" que treia "pit i cul". Entre el públic hi havia poetes com Enric Casasses, Raquel Santanera, Eduard Sanahuja, Joan Vigó i Guim Valls, tots ells en sintonia amb l'esperit festiu de la trobada. També l'alcaldessa Ada Colau i el tinent d'alcaldia Jordi Martí, que han aplaudit amb timidesa en més d'una ocasió i que no s'han salvat de la pluja de paperets de colors que Martínez-Vernis ha llançat per sorpresa.

Vestida amb un mallot vermell de la selecció espanyola (homenatge al que va lluir Riba al Canet Rock l'any 1975?) i movent-se a banda i banda de la formació musical, com si estigués en una pista d'atletisme en lloc de l'entrada del Palau de la Virreina, Martínez-Vernis ha dedicat versos a "la crosta ciutat". "Barcelona és el llogarret de la meva central familiar nuclear", ha dit. És "una ciutat de queixals i gana motora". També un "animal voltor" i "una banyera de trencadís". A prop d'un podi, ha recordat que hi ha ciutadans "de primera i de segona classe": "La resta ja sap la fila que fot", ha precisat.

Abans de començar una rua que portaria la poeta, De Mortimers i el públic fins al pati de la Casa de la Misericòrdia, els músics han entonat el final d'un dels himnes de Pau Riba, Licors: "És el que passa quan mames massa, pren xocolata i deixa els licors". Casava perfectament amb la poètica versàtil, enginyosa i excessiva de Martínez-Vernis, que somreia amb murrieria en un racó. També amb la de l'homenatjat, que en cas d'haver-hi pogut ser s'hauria afegit a aquella festa de paraules i música amb molt de gust.