Patreon, o la història del cantant de pop que volia tenir un sou

Rapers, cantautors compromesos, trompetistes de jazz, compositors de simfonies clàssiques. Tots comparteixen dos sentiments: l’amor per la música i l’odi per les plataformes de reproducció en línia. Més que les empreses i els seus milions d’usuaris, odien l’abusiu repartiment econòmic que promouen i que fa que els creadors s’enduguin una quantitat irrisòria per cada escolta de les seves cançons. Les crítiques són especialment ferotges quan es dirigeixen a Spotify, dominador del sector i un líder tan poderós que avui sembla impossible de destronar. I no és que no se n’hagin provat alternatives. Una de les més ambicioses va arribar el 2015 quan el raper Jay Z va comprar Tidal per 56 milions de dòlars per competir-hi amb la complicitat d’artistes com Beyoncé, Rihanna, Coldplay, Daft Punk i Madonna. Però crear un nou servei d’escolta en línia que repartís més equitativament els beneficis no era l’única via possible perquè un músic visqués de la seva obra. Això és el que va pensar Jack Conte, cantant pop de San Francisco que, cansat de veure el poc rendiment que obtenia pel seu art a través de les plataformes de streaming, va voler canviar les regles del joc.

Conte va contactar amb un programador de Silicon Valley, Sam Yam, i junts van crear Patreon l’any 2013, una plataforma que permet als artistes rebre diners a partir dels pagaments directes que fan persones seguidores de la seva obra. Sense intermediaris i en relació directa amb els fans, que financen el projecte de manera regular a canvi de recompenses. “Volem que els artistes visquin de la seva feina amb ajudes que s’allarguin en el temps, que no siguin puntuals”, explica Lara Della Gaspera, de Patreon Espanya i Itàlia. Aquesta constància és la que marca la diferència amb la popular plataforma catalana Verkami, que intercanvia recompenses que es destinen a una finalitat concreta: “Hi ha artistes que fa anys que són a Patreon amb un sou mensual. Se segueix la filosofia de no treballar per ningú, sinó que són els seguidors els qui els donen suport”, aclareix Della Gaspera.

Encara que en un primer moment va ser pensada com una eina enfocada a músics i escriptors, que encara avui són majoria, la plataforma recull tota mena de perfils: activistes polítics, cuiners, il·lustradors, gamers i fins i tot podcasters. Un exemple pròxim és un dels programes més populars a Catalunya, La Sotana, que a través seu ha aconseguit sumar uns ingressos de 7.000 euros mensuals gràcies als poc més de 2.000 patrons que hi aporten tres tipus de quotes, cada una amb la seva xifra i recompenses. No tots els membres de Patreon fan públics els seus guanys i que algú hi guanyi depèn de molts factors. Des de l’empresa nord-americana asseguren que hi ha un usuari que actualment està rebent 750.000 euros cada mes només a la seva plataforma, tot i que no volen dir-ne el nom per respectar-ne l’anonimat.

Acabada d’establir a Europa -el 40% dels seus membres són de fora dels Estats Units-, Patreon va tancar el 2020 triplicant la valoració, que arriba als 4.000 milions de dòlars després d’una ronda de finançament de 155 milions. El bon funcionament de la plataforma, que l’any passat va moure 2.000 milions sortits dels mecenes, és un fet. La clau? “La connexió entre els artistes i la comunitat de gent que els segueix. A Patreon no hi ha haters i sí gent amb ganes que tiris endavant els projectes”, explica Lara Della Gaspera.

Seguint el model de Patreon, a finals del 2018 es va crear una plataforma catalana que també permet que els artistes tinguin una entrada regular de diners a partir d’aportacions, L’Aixeta. “La finalitat és que cadascú aporti una petita part per, entre tots, fer-ne una de gran”, explica l’activista Liz Castro, la fundadora. Després de recaptar 16.000 euros amb el llibre What’s up with Catalonia?, Castro es va adonar de les possibilitats del micromecenatge: “No volia que la relació entre autor i gent s’acabés amb un projecte concret”. I l’empresa catalana va reproduir el model de la plataforma de Jack Conte.

Tant L’Aixeta com Patreon es queden un petit percentatge -al voltant del 5%- de cada aportació entre usuaris, i aquesta és la font d’ingressos de la plataforma. En l’exemple local, els beneficis no van destinats a l’enriquiment personal: “Els guanys els fem servir per pagar informàtics, servidors i altres despreses, som una associació sense ànim de lucre, i el que en traiem torna als creadors, amb beques o promocions especials”, aclareix Castro. De fons, també vol ser una eina de país: “Si el que vols és donar suport a la creació en català, has d’anar a L’Aixeta”, conclou la fundadora.