Vips&Vins

Pau Serrasolsas: "Hi ha força coses al voltant del vi que penso que allunyen la gent"

Cantant de Ginestà

Pau Serrasolsas a la llibreria Laie
3 min

Com de propera és la teva relació amb el vi?

— En el meu dia a dia sempre tinc una ampolla de vi blanc a casa, però no soc d'obrir-ne gaire sovint. Només quan hi ha una ocasió especial. Com un dinar amb amics o quan em trobo amb la meva mare o la meva àvia, en moments de recolliment. En l'àmbit familiar, tinc un record molt present amb el meu avi quan anàvem a buscar vi a un celler de la plaça Masadas. Recordo que portàvem una garrafa buida i allà l'omplíem d'una bota. Aquest diria que és el meu viatge enològic més llarg. Era de 15 minuts i el feia cada setmana, però li tinc una estima especial.

T'has plantejat mai fer turisme enològic més enllà de Sant Andreu?

— A mi em faria il·lusió fer una visita guiada en unes caves, però només si la persona que explica la història i els processos d'elaboració la sento propera i veig que no parla per lluir-se, sinó per ensenyar. Hi ha força coses al voltant del vi que penso que allunyen la gent i és una llàstima.

Només beus vi blanc?

— Soc bastant de vi blanc i sec, però perquè a mi m'agrada molt el vermut i per recórrer a una cosa totalment diferent del vermut, acabo escollint el vi blanc. El vi negre per a mi es queda a mig camí entre el blanc i el vermut i no sé trobar l'ocasió per prendre'n. A més que el vi negre penso que l'hauria d'acompanyar amb algun menjar i jo mai demano cap plat si bec alguna cosa amb alcohol, com a molt algunes patates o olives, com al vermut.

Pau Serrasolsas a la llibreria Laie.

"Veure't, conèixer-te i seure / A beure vi / En un bar de menú", són uns versos de la cançó 'Neix' de Ginestà. Sempre fas lloc a una copa de vi en aquests moments més íntims?

— I tant! És fantàstic. Una copa de vi acompanya molt la intimitat. Per això intento guardar les ampolles que compro per a moments especials, al final és com una ofrena i un moment de compartir. Mai se m'acudiria beure sol, per a mi és una cosa que s'ha de fer envoltat de gent que estimes. També et diré que per a aquests moments de tranquil·litat i d'estar a casa també em funciona força una copa de whisky.

Per escriure cançons normalment es recorre a records. Diries algun brindis o ocasió especial que t'hagi servit d'inspiració?

— Jo diria que quan vaig escriure la cançó que has començat abans era l'època postuniversitària. Per a mi va ser un moment de retrobar-me amb molts amics amb qui abans de marxar a estudiar a fora havia compartit molt de temps. Per a mi era un recurs fàcil perquè el vi et porta a la terra, a Catalunya, i quan marxes a fora t'adones encara més de l'associació totalment assumida del vi i tot allò que et fa sentir com a casa.

Pau Serrasolsas a la llibreria Laie.

Per a aquests moments sempre tens un vi de confiança?

— La veritat és que com que no en sé gaire, em guio bastant per les etiquetes. Per exemple, durant bastant de temps em va fer molta gràcia el Compta Ovelles per l'etiqueta. Ara tinc el Gotim Bru, encara que sigui negre. Canvio de vi segons l'època de l'any i si trobo un vi que em sembli curiós i tingui una etiqueta elegant. Animo la gent que dissenya etiquetes de vi que ho tingui en compte, perquè penso que és la millor manera d'arribar a la gent jove, que sigui atractiva i elegant.

Després dels concerts és comú obsequiar els músics amb alguna ampolla de vi del territori, recordes algun regal en especial?

— Sí! Tinc una ampolla màgnum de color rosa que és la mateixa que va aixecar Alcaraz quan va guanyar el Comte de Godó. Ens la van donar quan vam tocar a les caves Vilarnau i és molt bèstia. La tenim guardada per a un moment especial del grup, per a quan surti el disc o per a quan l'estrenem. No sé quant val, però és segur l'ampolla més cara que he tingut mai.

stats