Peixos de fa 238 milions d’anys

AlcoverS’acumulava tanta gent a l’aparador de la botiga d’electrodomèstics del carrer Major d’Alcover, on estava exposat, que van decidir treure’l. Sembla que la gernació els dificultava les vendes. Allò que despertava expectació no era una nova cafetera automàtica ni una nevera que consumeix poquíssima electricitat, no, sinó un fòssil marí, el Colobodus giganteus (per dir-ho d’alguna manera, una tonyina antiga), que ara es pot veure al Museu d’Alcover.

De dimensions força grans -fa ben bé uns tres pams de llarg-, és una de les joies d’aquest equipament de l’Alt Camp que té una mostra permanent de peixos i altres espècies marines fòssils, la major part de les quals es van trobar ben a prop, al jaciment d’Alcover - Mont-ral. El mateix Colobodus giganteus va ser trobat en aquest jaciment de les muntanyes de Prades.

És realment sorprenent com aquest peix del triàsic (anterior al juràssic, conegut com el període dels grans dinosaures, tot i que cap al final del triàsic ja apareixen els primers dinosaures), de la Catalunya de fa 238 milions d’anys (milió amunt, milió avall), estigui tan ben conservat. Si fos una fotografia, diria que és d’una gran definició: es veuen perfectament bona part de les parts del cos.

Són uns quants els factors pels quals aquest i altres fòssils trobats en aquestes terres tenen tanta definició (se’n conserven fins i tot les seves parts toves -la carn, la pell...-, cosa que no és habitual en paleontologia). Me’ls explica l’Ester Magrinyà, la meva amfitriona, directora del Museu d’Alcover: “A l’època del triàsic, aquesta era una zona d’aigua molt estàtica (hi havia llacunes), amb una elevada composició de sal i amb poc oxigen. Aquesta darrera característica evitava la putrefacció dels animals morts”.

“Mira, aquesta és l’Alcoveria brevis, una de les espècies descobertes en el nostre jaciment. Pertany al grup dels celacants”, em diu. “És un fòssil vivent”. “Què vols dir, fòssil vivent?”. “Es creia extingit, però a principis del segle XX un petit vaixell pescador a prop de les illes Comores va descobrir entre les xarxes una espècie que, un cop estudiada, es va determinar que pertanyia al grup dels celacants. Fins aleshores els experts pensaven que els celacants s’havien extingit fa uns 80 milions d’anys”, m’explica l’Ester.

Al Museu d’Alcover hi ha fòssils de gambes, de cloïsses... pràcticament tots els ingredients d’una paella! També hi trobem fòssils de rèptils, d’insectes... fòssils del que alguns han considerat avantpassat d’un rèptil volador del juràssic i d’un dels insectes més antics de Catalunya. Hi ha fins i tot un fòssil de medusa amb una fossilització boníssima, cosa realment extraordinària perquè les meduses tenen al cos un percentatge d’aigua elevadíssim.

Unes quantes científiques de renom han estudiat in situ el jaciment d’Alcover - Mont-ral, com ara la doctora Laurence Beltan, paleontòloga del Museu d’Història Natural de París, i la científica Carmina Virgili. Va tenir un paper clau en la recerca i la divulgació de les troballes d’aquest jaciment Andreu Barbarà, fundador del Museu d’Alcover. “Als anys 70 i 80 el museu era un lloc de trobada del poble; molts alcoverencs, en sortir de missa diumenge o en moments de lleure venien a aprendre de la seva saviesa”, comenta l’Ester.

“Encara n’hi deu haver d’amagats, de fòssils de tanta qualitat a les muntanyes de Prades, oi?”, dic a l’Ester. “Sí, però no es poden recollir. Abans hi havia qui dedicava el cap de setmana a buscar fòssils, com qui va a buscar bolets -em diu-. Recordo el dia que em va trucar un senyor per dir-me que en tenia un de valuós, i em va proposar que l’hi canviés per un del museu. Com si fossin cromos!”