La pèrdua de temps (i diners) de Pebble, un dels primers rellotges intel·ligents

El 2008, Eric Migicovsky recorria amunt i avall els passadissos de la Universitat de Waterloo, al Canadà. Estava excitat. Amb un grup d'amics havia esbossat una idea engrescadora: crear un rellotge que fos capaç de connectar-se als telèfons mòbils i permetés veure els missatges que hi arribaven, controlar-ne la música i monitorar l'exercici físic i els cicles del son de qui el duia. Tot plaget, sense treure el dispositiu de la butxaca. "Vam ser la primera companyia a treballar en el concepte de smartwatch", defensava l'emprenedor en un article a Medium. Després d'anys donant-hi voltes, la seva visió es va fer realitat el 23 de gener del 2013. Aquell dia es van començar a enviar els primers Pebble. Eren uns rellotges de braçalet que tenien una pantalleta de tinta e-paper –com la dels llibres electrònics– i un munt de funcions: des de veure notificacions com SMS, recordatoris, alarmes i trucades, fins a activar l'acceleròmetre, el cronòmetre o el podòmetre. "Amb Pebble no només vam crear un nou producte, sinó que vam obrir les portes a tota una nova categoria", recordava Migicovsky.

Els seus rellotges intel·ligents de seguida es van convertir en un èxit rotund. Com que no havia aconseguit seduir els inversors privats, l'emprenedor havia optat per engegar una campanya de micromecenatge a la plataforma del moment: Kickstarter. La jugada li va sortir rodona. En tan sols dues hores va recaptar els 100.000 dòlars que necessitava. I els usuaris van continuar aportant-hi diners. Al cap de sis dies, Pebble ja s'havia convertit en el projecte de finançament col·lectiu que havia recaptat més diners de la història, amb prop de 5 milions de dòlars. El dia que es va acabar la campanya, el marcador s'havia doblat: havia arreplegat 10,5 milions de dòlars provinents de gairebé 69.000 persones. "Era una novetat tecnològica molt atractiva –corrobora Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG)–. A més, no s'enfocava a l'àmbit laboral, sinó a l'oci i al consum propi, cosa que el convertia en un producte aspiracional". 

Malgrat el boom inicial, el Pebble es va convertir en un bluf tecnològic. Tot i haver venut 2 milions de rellotges i facturar 230 milions de dòlars, l'emprenedor no va ser capaç de convertir-ho en un negoci sostenible i rendible. Els problemes van arribar, sobretot, el 2015. Aquell any, la companyia va estrenar el Pebble Time, l'evolució del primer dispositiu. Preveia facturar 100 milions de dòlars, però en van acabar recaptant 82. "Això ens va dur a tenir un excés d'inventari i, alhora, a patir una crisi de liquiditat", va confessar el mateix emprenedor. No va ser l'únic contratemps. Des del principi, Pebble havia conquerit el mercat dels techies, però no havia sabut seduir la resta d'usuaris. "Vam intentar pivotar cap al món fitness, però no era el nostre ADN", admet. La inversió per intentar-ho va tocar de mort la companyia. El 2016 va acabar venent-se a l'empresa de polseres intel·ligents Fitbit, per 23 milions de dòlars.