Barcelona"Des de petita, em feia molta il·lusió que el meu cognom fos el primer cognom del meu fill o filla. Sempre m'ho havia imaginat, encara que llavors la llei no estava aprovada", explica Judit Arnalded, mare de la Noa i del Nico, que porten el cognom matern en primer lloc. Però el seu cas és una excepció. Tot i que des de la reforma del Registre Civil l'any 2017 el cognom patern deixa de tenir preferència i el de la mare es pot posar com a primer cognom al nadó, segons dades del ministeri de Justícia a què ha tingut accés el Criatures, un 11,1% dels infants nascuts a Espanya des del 2017 han trencat la tradició patrilineal. En aquesta xifra, obtinguda del DICIREG, la plataforma electrònica del Registre Civil a Espanya, estan exclosos els registres no digitalitzats.
La norma continua sent, doncs, posar a la criatura el cognom del pare davant del de la mare. Així ho va fer la Núria, mare del Roc García Dalmau, que va cedir el primer lloc al cognom del pare, tot i haver guanyat la juguesca amb la qual havien d’escollir l’ordre dels cognoms. "Em va fer creure que a mi m'importava menys que a ell que el meu cognom estigués davant. Perquè en certa manera era veritat, portem tants anys de tradició que per a mi era com una propina, mentre que per ell era un dret, un dret que havia perdut, i jo una propina a la qual havia renunciat", explica. Finalment, la Núria va acabar cedint i van posar al nen primer el cognom patern.
La tradició patrilineal sorgeix com un reconeixement al paper de cap de família del pare, que, quan anomenava els seus fills amb el seu cognom, es donava per suposat que es tractava d’un naixement legítim i que el fill podia heretar els seus béns. “Avui, existeix com a dret que busca ser equitatiu, però la pràctica cultural segueix donant preferència al cognom de l’home”, explica Bruna Álvarez, professora d'antropologia social i investigadora del grup AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Abans de la modificació del Registre Civil, a Espanya fins a l'any 2000 era obligatori que el cognom de l'home fos el primer que portés el nadó. A partir de l'any 2000 es va permetre l’opció de canviar l’ordre, però calia enviar una sol·licitud i que els dos progenitors fessin una declaració de mutu acord, ja que encara es considerava la preeminència masculina. L’actual legislació no dona prevalença a cap ordre i deixa l’elecció als pares. Així i tot, el 88,9% d'inscripcions de nadons que s'han fet des del 2017 ha sigut amb el cognom patern primer.
Costum patriarcal
"El pes de la tradició és important. El fet de voler posar al fill primer el cognom de la dona pot generar una revolució familiar i uns mals rotllos molt forts", adverteix Álvarez. La decisió moltes vegades implica els avis materns, els paterns, familiars propers, és a dir, la família extensa, i tothom opina. “Això ho fa més complex, perquè amb el canvi generacional, per a la gent més gran és com tocar un ordre social. En aquests casos, la decisió es converteix en una voluntat política”, explica l'antropòloga. La Núria hi està d'acord: “Per la banda de la meva parella va ser el primer net, i si haguéssim canviat l’ordre dels cognoms al meu sogre li hauria sabut greu”.
Com la Núria, tot i la implementació de la reforma, nou de cada deu famílies han optat per mantenir el cognom patern en primer lloc. “La prevalença del cognom masculí és una qüestió de costums patriarcals, és un tema de tradicions; a la gent li costa trencar amb la tradició, i van seguint la inèrcia”, explica la Judit. La pressió familiar, el pes de la tradició i el fet que la llei hagi estat modificada recentment fan que encara sigui una opció poc utilitzada. “Les dones encara no ens ho hem cregut ni com a dret; som filles d’una generació, ho portem al nostre ADN”, diu la Núria.
“Per què el teu?”
"Quina necessitat hi ha?" o "Però, per què?" són algunes de les preguntes que reben moltes famílies que han decidit fer prevaldre el cognom de la mare per davant de l’opció tradicional, el del pare. “Moltes dones han de justificar un “perquè”, en canvi, els homes no. És aquesta idea del que és la normalitat versus el que és divers”, adverteix Álvarez.
A més, el fet que a Espanya la dona no adopti com a propi el cognom del marit, com passa a molts països d’arrel anglosaxona, i que, per tant, la criatura porti el cognom de la mare és una variable que juga a favor del manteniment de la tradició patrilineal. "Hi ha moltes famílies que potser no ho veuen com un fet important, perquè tampoc ni s'hi guanya ni s'hi perd res, és una qüestió de reconeixement social. Llevat que sigui un cas en què es perdi el cognom, on llavors es convertiria en una negociació", explica l'antropòloga. Com el cas de la Judit, en què perillava la supervivència del seu cognom familiar i tenia clar que volia posar-lo primer. “La nostra filla va néixer el 2017 i just quan ens vam assabentar de la reforma vam tenir molt clar quin seria l'ordre dels cognoms, volíem mantenir el cognom de la meva família, ja que, sinó, s'acabaria perdent”, explica. A més, tenia terreny guanyat, ja que el seu marit, l’André, és brasiler, i la tradició al Brasil és justament posar a la criatura primer el cognom de la mare. Tanmateix, assegura que en el cas que no ho fos, haurien pres la mateixa decisió. "No hem donat mai prioritat al fet que sigui el pare qui posi el seu cognom", expliquen.
Tot i que les dades mostren la baixa adopció en la prevalença del cognom de la mare per sobre del del pare, és un acte simbòlic important per a les generacions passades i futures. “La pràctica social va per una banda, però el que és important és que el dret estigui reconegut i que es pugui pensar com un canvi d'estructura i de model social”, explica Álvarez. “Vaig fer un sacrifici en acceptar el cognom del pare primer, però amb el temps aquesta decisió em molesta perquè m'hauria agradat que el discurs cap al meu fill hagués sigut un altre, i ara, és tot el contrari”, diu la Núria, que ara es planteja fer el canvi d’ordre dels cognoms del seu fill Roc.
Digue'm on has nascut i et diré quin cognom portes
Arreu del món són pocs els països en els quals les criatures porten els dos cognoms, el patern i el matern. I encara és menys habitual que prevalgui el de la mare en primer lloc. “És molt poc comú el nostre context en què les dones no canvien mai el cognom. En molts països, la dona adopta el del marit un cop es casa, i per tant es converteix en un marcador d'estatus familiar o de parella molt important; de la mateixa manera si et vas separant o divorciant, et vas canviant el cognom”, explica Bruna Álvarez, antropòloga de la UAB. Aquest és el cas de les regions de tradició anglosaxona, on la pràctica comuna és que els fills només tinguin un cognom, que és el del pare, perquè quan la dona es casa, adopta el cognom del seu marit i l'afegeix al seu o l'elimina.
A Europa, Portugal inclou els dels dos progenitors i tradicionalment es posa el matern en primer lloc, però el que es transmet a les següents generacions és el que està en segona posició. El mateix al Brasil, on s’hereta primer el de la mare i, en segon lloc, el del pare. Però també es poden posar altres cognoms familiars i no cal que els germans tingui els mateixos cognoms.
A Itàlia,on tradicionalment només es posava el del pare, el 2016 es va permetre la inclusió també del matern i la norma permet posar al nen tots dos cognoms o només un. A Alemanya els progenitors decideixen quin cognom triar per als seus fills, ja que no es permeten cognoms dobles. En països escandinaus com Noruega, Suècia, Dinamarca i Finlàndia, les parelles tenen l'opció de triar entre donar al fill el cognom de la mare o el del pare o bé d’unir-los com un cognom compost. En el cas de Noruega i Suècia, a més, si no es notifica cap preferència, de manera predeterminada el nadó és registrat automàticament amb el cognom matern. A Islàndia, s'utilitzen patronímics per formar els cognoms dels fills, és a dir, utilitzen el nom de la mare o del pare amb el sufix '-son' per als nens i '-dóttir' per a les nenes.
A l'Argentina, tradicionalment es posa al nadó només el cognom del pare i, per tant, només en porta un. Al Japó, en casar-se la dona perd els cognoms i la descendència rep de forma automàtica els cognoms del pare.
A Rússia es formen els cognoms dels fills incloent-hi un sufix al nom del pare, que varia depenent del gènere. A la Xina, les dones conserven el cognom de soltera després de casar-se, però és el pare qui decideix l'ordre del cognom dels fills.