Els ‘pijos’, les ‘pijes’, els ‘pijets’ i les ‘pijetes’
La inexhaurible i incisiva literatura de Marc Giró sobre els pijos ens pot haver distret dels dubtes que planteja al català aquest castellanisme i els seus derivats. El primer seria: ¿el necessitem?, ¿podríem passar -com apunta una fitxa de l’Optimot- amb esnob, tifa o senyoret? Jo us confesso que no, que necessito els pijos per més que el so d’aquesta jota i la o final els facin tan incatalanitzables. No és tan greu: totes les llengües cosmopolites integren paraules amb sons forans. Ara bé, com més arrelen més s’adapten, també, fonèticament. Pregunto als lectors orientals: ¿dieu pijo amb so de o o u final? Hi deu haver de tot, però som bastants els que l’acabem amb so de u fent una cosa tan poc ortodoxa com catalanitzar-lo (fonèticament) a mitges. I és que el so d’aquesta jota, per sort o per desgràcia, ja el tenim més que après, malgrat que quefe, almeca o caraquillo -seguint l’estela de maco - eren formes ben vives no fa gaires anys entre els més grans i més rurals.
Anem a la forma escrita. L’ésAdir no en catalanitza ni la pronúncia (manté el so de la o final) ni la grafia (recull el plural pijas ) i, de manera coherent, propugna la cursiva. El problema és que tractant-se d’un terme tan col·loquial i d’estar per casa -a diferència de la persona a qui s’aplica- tot el que el faci postís el fa, també, inadequat al registre. En certs diàlegs i segons qui parli, fer dir “molt pijita ” en lloc de “molt pijeta ” pot resultar detonant. Però si el catalanitzem morfològicament tant pel que fa al plural com al diminutiu, ¿no hauríem de passar la j a g i escriure piges i pigetes? La veritat és que fa mal als ulls: perduda la grafia j, sembla que se’ns imposi el so de g de gerani.
En el cas de Marc Giró, i respectant el seu to, hem optat per pijos, pijes, pijets i pijetes. La cursiva potser algun dia ja no caldrà, com ara ja no es posa davant un bon rioja o un bon priorat, per més que el primer mantingui el so castellà de la jota. I si tot plegat us atabala us recomano acabar el tast amb un carajillet.