L'oblidat pioner català en la cursa dels motors de combustió

Per aquestes pàgines han circulat –mai millor dit– personatges cabdals de l’automoció catalana, com Arturo Elizalde Rouvier (1871-1925), que fabricava cotxes de luxe al bell mig de l’Eixample, o Josep Maria Armangué Feliu (1890-1917), mort prematurament, però que tant ell com la seva família ens va deixar la marca David i molts altres fruits dolços dels quals gaudiríem en els temps posteriors. Però amb aquests dos personatges no acaba, ni de bon tros, la llista de pioners de l’automoció a Catalunya.

En aquest país, que alguns veuen ara atacat pel mal del conformisme i la comoditat, va haver-hi un temps en què sorgien emprenedors de sota les pedres, i Francesc Bonet Dalmau n’era un. Nascut a Valls (Alt Camp) i amb el títol d’enginyer industrial, la fortuna l’havia feta, naturalment, amb el tèxtil, gràcies a l’acord que tenia amb Francesc Sans Verdaguer per a l’explotació d’una fàbrica molt important a Barcelona (Manufacturas Sans; un descendent de Sans serà Francesc Miró-Sans Casacuberta, president del Barça als anys cinquanta). El futur pioner del món automobilístic va aconseguir modernitzar la fàbrica i fer-la més rendible gràcies a les innovacions que hi va aplicar, algunes portades de l’estranger i d’altres amb patents pròpies. Amb la situació econòmica resolta, va invertir molts diners en algunes de les seves aficions, especialment l’òpera: ensenyava a cantar als fills dels obrers de l’empresa, finançava la carrera de cantants i era benefactor del Liceu (la mítica soprano Maria Barrientos va sortir del planter de Bonet).

En un dels viatges de negocis per Europa que feia el nostre protagonista, va descobrir els motors de combustió, i va quedar tan interessat, que va obrir la cartera i va adquirir-ne un. Era un motor fabricat a França sota llicència del seu desenvolupador, Gottlieb Daimler (que després crearia una marca d’automòbils molt coneguda) i la troballa la va fer a l’Exposició Universal de París del 1889, que tenia un pavelló dedicat a màquines que funcionaven gràcies al petroli i derivats –fins a la data, només es coneixia la propulsió a través de màquines vapor–. Es tractava d’un motor Einspur (via simple) que oferia fins a un cavall de potència. Amb el motor a casa i l’espai que li proporcionava la fàbrica de cotó, es va posar a dissenyar un vehicle capaç de desplaçar-se autònomament, fins al punt que va arribar a patentar un primer model que encara variaria molt durant el procés de fabricació (es pot consultar la patent 10.313 per veure els dibuixos inicials del que havia de ser un cotxe primigeni, que encara preveia disposar de quatre rodes).

Un primer trajecte de plaça Catalunya a Gràcia

La primavera del 1890 va sortir de la fàbrica el primer model de Tricicle Bonet, en el qual la premsa va qualificar de “carruatge de moviment automàtic” i que era un tricicle de quatre places amb un motor que consumia un litre de gasolina al cap d’una hora de fer funcionar el motor d’un cavall de potència i amb una velocitat punta de 12 quilòmetres per hora. El punt inicial del recorregut de la demostració va ser la plaça Catalunya i l’arribada la van ubicar a la vila de Gràcia. La premsa d’aquell dia va donar força detalls tècnics de la innovació, “d’aspecte lleuger i elegant”, alhora que considerava que el tricicle Bonet era molt més pràctic i segur que el motor de vapor. Afegien que amb la incorporació d’una dinamo, podria dur com a equipament extra vuit llums elèctrics, suposem que per il·luminar els trajectes i ser vist a distància. Cal pensar que la gran majoria de cotxes anteriors al de Bonet eren amb motor de vapor, i que a l’emprenedor català només se li van avançar, pel que fa a vehicles impulsats per motor de gasolina, Karl Benz (1886) i Gottlieb Daimler (1889) i, per tant, se’l pot considerar un veritable pioner.

L’aventura de Bonet es va acabar amb aquest prototipus, ja que mai va arribar a fabricar vehicles en sèrie. Perquè això succeís, encara havien de passar uns quants anys –gairebé una dècada– i ja seria per obra d’altres emprenedors i després de la mort d’aquest pioner vallenc.