El pioner francès de l'aviació que va donar feina a l'autor d''El petit príncep'
Pierre-Georges Latécoère va fundar un grup empresarial que avui factura 500 M€
Pierre-Georges Latécoère (Pèire Jòrdi Latecoèra Pujol) 1883-1943
- Empresari francès i pioner de la indústria de l'aviació
Fa poques setmanes vam explicar la història delpioner de l’aviació Jorge Loring Martínez, en el marc d’un repartiment on apareixien altres personatges clau d’aquells primers anys del món aeronàutic, que es desenvolupava a la zona costanera del Prat de Llobregat, on anys després es va construir l’aeroport de Barcelona. La llista d’honor formada per l’esmentat Loring juntament amb Felip Comabella, Eduard Pujol, Salvador Hedilla, Josep Canudas i Laureà Heréter no seria completa sense Pierre-Georges Latécoère (1883-1943), un occità que el 1920 va crear un servei aeri postal que tenia una de les seves bases també al Prat de Llobregat.
Nascut a Banhèras de Bigòrra (departament dels Alts Pirineus) en una família que havia fet certa fortuna gràcies a una serradora que havia fundat el pare, va gaudir d’una formació selecta perquè de ben jove va ser enviat a estudiar a l’École Centrale de París (oficialment, École Centrale des Arts et Manufactures). La successió a l’empresa familiar va ser més precipitada del que estava previst perquè el pare va morir quan el nostre protagonista tenia només 22 anys. Amb el títol d’enginyer sota el braç, es va posar mans a l’obra i va donar una nova orientació al negoci familiar de fusteria, que es va centrar en fabricar material per a companyies ferroviàries. En aquest terreny va aconseguir un contracte molt lucratiu amb la Compagnie des Chemins de Fer du Midi, que consistia en la construcció d’onze mil vagons de mercaderies.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, després d’una breu experiència com a soldat voluntari, va fer servir la fàbrica que tenia a Tolosa de Llenguadoc per produir armament per a l’exèrcit francès. També en aquelles circumstàncies es van produir els primers contactes amb el món de l’aviació, mitjançant la fabricació de peces per a avions. El gran salt va arribar el 1917, quan el govern li va atorgar un contracte per construir mil aeronaus, a un ritme frenètic de sis unitats diàries (el conflicte bèl·lic va finalitzar abans d’arribar al miler que li havien contractat). Tot l’aprenentatge adquirit durant la guerra va servir perquè Latécoère fundés, el 1919, la firma Lignes Aériennes Latécoère, una aerolínia que unia el sud de França amb el nord de l’Àfrica i que, com hem vist, el 1920 ja tindria una escala a Barcelona. L’objectiu inicial era el transport postal, més que no pas el de viatgers.
Durant els primers anys de la dècada, les destinacions es van multiplicar al llarg del continent africà (el Marroc, el Sàhara, el Senegal i Mauritània) i més tard creuaria l’Atlàntic per establir rutes a l'Argentina i el Brasil. Dins l’estol de pilots que en aquella època treballaven per a la companyia hi havia un jove aristòcrata lionès que duia per nom Antoine de Saint-Exupéry, que més tard seria tota una celebritat per haver publicat el conte iniciàtic El petit príncep (1943). Per cert, l'escriptor -que sempre havia desitjat ser pilot- va morir aparentment durant la Segona Guerra Mundial, quan l’avió que pilotava va desaparèixer. L'accident de Saint-Exupéry va ser durant l’estiu del 1944, prop de les costes del sud de França, tot i que sempre hi ha hagut molta boira al voltant d’aquest afer.
Venda de l'empresa
L’any 1927 Latécolère va prendre una decisió dràstica, perquè va abandonar l’explotació de línies aèries per dedicar-se en exclusiva a la fabricació d’aeronaus, activitat en què va acumular un gran prestigi. La raó per vendre la companyia aèria cal buscar-la en els 30 milions de francs que el grup Bouilloux-Lafont li va pagar per la compra. Els anys posteriors, la dècada dels 30, van ser els de la gran expansió dels hidroavions, dels quals l’empresa de l’emprenedor occità va crear gran quantitat de models, sobretot el 631, el més gran del món en aquells moments. Durant la Segona Guerra Mundial, molt afectat per l’ocupació alemanya, la vida de Latécoère va arribar a la fi. Mancaven pocs dies per al seu seixantè aniversari. La propietat de la companyia va passar a mans del seu fill únic Pierre-Jean, que la va dirigir fins al 1981.
Avui dia, després de molts esdeveniments succeïts al llarg d’un segle, la companyia Latécoère continua existint. És una empresa cotitzada a borsa amb unes vendes d’uns 500 milions d’euros i gairebé 5.000 treballadors. És un dels principals proveïdors de peces per a la indústria aeronàutica europea.