A l’hora d’afrontar l’obra d’un habitatge, la pintura és una de les partides més econòmiques. El pressupost escàs que tenia per a la reforma el nou propietari d’aquest pis del Poble-sec va ser també un motiu perquè que l’interiorista Rocco Bibbiani, de Not~A Studio, apostés per donar-li color. “Es tractava de jugar amb el color, més que no amb els diners”, diu. Així, a la vegada que es reflectia la personalitat desimbolta de qui l’havia d’habitar, la casa es va vestir amb una paleta de colors pastel que, a més, fa una picada d'ullet a una de les cartes cromàtiques de la Bauhaus. Groc, blau cel i verdós prenen lloc a l’entrada, a la cuina i a la prestatgeria de la sala, que, a més, dona pas i anuncia la mateixa cuina. Però tot i el predomini d’una harmonia de colors suaus però valents, no es defuig ni del vermell ni del blanc, que es troben tant al revestiment de les zones humides —la dutxa, el lavabo o l’espai per cuinar i escurar— com a objectes estratègicament posicionats.
Un pis fresc, jove i divertit: 52 m² que reflecteixen la personalitat de qui hi viu
França Xica (el Poble-sec, Barcelona). NOT~A STUDIO
Es van ajuntar abans i tot d’adquirir el pis. Qui ara n’és el propietari, un jove sense parella, va confiar en l’interiorista Rocco Bibbiani, fundador de Not~A Studio, a Barcelona, perquè l’ajudés a buscar un habitatge que li permetés viure sol i deixar de compartir, que és el que havia fet fins aleshores. És a dir, fins que Bibbiani li va fer veure les possibilitats que tenia un pis vell de 52 metres quadrats al cor del Poble-sec que es venia en una plataforma digital per un preu molt assequible. Requeria una reforma, esclar, però també això es podia afrontar amb el pressupost ajustat que tenia el ja nou propietari, per sota dels 1.000 euros el metre quadrat.
I així ho van fer. Per no gastar més del que tenia, es va mantenir pràcticament intacta la distribució del pis vell. Només van desplaçar una mica l'envà que separava el lavabo i la cuina, van eliminar les típiques portes separadores entre el passadís i el menjador i entre el menjador i la cuina, i van arrodonir les cantonades de les parets que hi ha al costat de les obertures per ampliar la sensació d’espai. I sobretot per donar fluïdesa al moviment entre les distintes àrees de la casa. D’aquesta manera, es manté el recorregut pel petit passadís d’entrada, l’estudi o habitació secundària que té al costat del mateix accés al pis, el lavabo –que ocupa un lloc central– i la sala menjador, que per una part dona pas a la cuina i per l’altra s’obre a una galeria o balcó tancat prèviament, que a la vegada és una entrada generosa de llum natural al pis i obre el pas cap al dormitori principal.
En lloc de tomar parets i unificar els espais, l’opció molt més econòmica de mantenir l’estructura original per la qual van apostar va permetre invertir en altres qüestions. Es van canviar les finestres per aconseguir l’eficiència energètica i el confort tèrmic desitjat. Es va treure l’originalitat del pis i es van deixar al descobert les voltes catalanes, que, a més, donen materialitat al sostre i calidesa a l’habitatge. També es va gratar la paret principal de la sala menjador, de manera que es veuen les successives capes de pintura, que deixen testimoni de la història del pis. A més, al terra del lavabo i de la cuina es va poder fer un microciment de color arena que, a més de donar continuïtat als espais, s’ajunta a la sala amb la fusta laminada en forma d’espiga i de color roure que cobreix la resta del pis, cosa que potencia una vegada més la calidesa de l’atmosfera vital.
També es va estalviar en el mobiliari de la cuina i del bany. Per aconseguir l’originalitat desitjada volien fugir de comprar els mobles fets, però tampoc no es podien permetre fer tots els mobles nous. La solució per a Not~A Studio va ser acudir al sistema de Cubro Design, una empresa que aprofita les estructures dels mobles modulars d’Ikea però que els tuneja amb els frontals, panells i el sobre de cuina i lavabo que dissenya el client.
Així que hi van posar color, un disseny simple però amb un cromatisme atrevit, jove, fresc i informal que, en tots els elements i espais de l’habitatge, reflecteix la manera de ser del seu propietari. Que d’això es tractava.