"Els poetes són la gent més mentidera que hi ha": homenatge a Damià Huguet

Barcelona¿Qui va ser Damià Huguet (1946-1996) i per què val la pena tornar-lo a llegir? Aquesta doble pregunta és la que han provat de respondre, a la llibreria Ona de Pau Claris, l’editor i poeta Pau Vadell –que recupera l’autor amb tenacitat i encert des d’AdiA edicions–, el poeta i professor Joan Tomàs Martínez Grimalt i l’escriptora i directora de la llibreria barcelonina, Iolanda Batallé.

"La poesia es llegeix poc i malament. I ara és més difícil que fa 30 o 40 anys que des de Barcelona es coneguin autors mallorquins, perquè hi ha molt de renou", ha reconegut Vadell, que va publicar el seu primer Huguet el 2018, l’antologia Tenc set de tu i bec ginebra, i des de llavors ha reincidit en dues ocasions més: amb el recull d’articles Les fites netes (2019) i amb La pell quan plou, una altra antologia poètica panoràmica i amb inèdits apareguda el 2021. "¿Per què cal tornar a Huguet? En primer lloc, perquè és qualitat poètica –ha continuat–. Els seus poemes són incisius, contundents i directes. Va ser un autor que deia el que volia. La poesia que entabana no m’interessa. M’agrada la que sacseja alguna cosa. En segon lloc, Huguet també val la pena pel llenguatge espectacular que fa servir. Va ser un dels darrers autors que va conviure amb la terra i els pagesos, i ho poetitzava. Encara que nosaltres puguem continuar fent servir aquestes paraules, ja no les hem viscudes a la pràctica".

Polièdric i menystingut

Nascut a Campos el 1946 i mort 50 anys després a la mateixa localitat mallorquina, Damià Huguet va ser una figura polièdrica: a més de publicar una desena llarga de poemaris, va ser manobre, periodista, fotògraf, editor i activista cultural. No obstant això, "no ha interessat ni a l’acadèmia ni al cànon", ha recordat Joan Tomàs Martínez Grimalt, abans d’afegir: "Hi ha hagut una manca de centralitat injustificada i inexplicable de Damià Huguet en els darrers anys". Martínez ha citat tres etapes principals en la seva obra, una "de joventut i aprenentatge amb el mestratge de Blai Bonet", una altra "on treballa la poesia experimental –amb una incursió al textualisme i a altres àmbits– i una etapa final més personal, imbuïda de mediterraneïtat, de referències cinematogràfiques, de l'empremta cultural de França i d’Itàlia".

Per a Iolanda Batallé, l’obra de l’autor mallorquí és "un cant a la vida, al record i a l’amor". Batallé ha mencionat el vers "tenc set de tu i bec ginebra" com un dels seus preferits. Vadell n'ha triat un altre: "Els poetes són la gent més mentidera que hi ha". Si no menteix –l’editor és també poeta-, persistirà en la reivindicació de Damià Huguet publicant-ne "un volum per reivindicar el seu vessant de fotògraf, relacionant imatges amb alguns dels seus textos". "Va ser un intel·lectual realment independent, lluny del poder i a prop de les seves conviccions –ha recordat Martínez–. Avui en dia això ho trobem a faltar en bona part de la intel·lectualitat cofoia que ens acompanya".