Pol Guasch: "Torno sovint a 'Les nits blanques' perquè conté la vida que s'obre a l'estiu"

Barcelona"Les nits d’estiu, tan llargues. La solitud. La companyia que la cura. La sensació de descobrir com s’alleugereix el dolor del cor. L’enamorament. El rebuig. El perdó. O l’intent de perdó". Així descriu Pol Guasch (Tarragona, 1997), autor de Napalm al cor (Anagrama, 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema (2024), una de les novel·les breus més emblemàtiques de Fiódor M. Dostoievski. Publicada en rus el 1848, la protagonitza un jove somniador i solitari que durant una de les passejades que fa pels carrers de Sant Petersburg coincideix amb una jove, Nàstenka, per qui de seguida se sent atret.

"Les quatre nits i un matí que explica la novel·la contenen vides senceres, com les bones històries: m’agrada la manera com Dostoievski captura aquell moment en què sembla que tot pren sentit, que tot encaixa, que tot funciona, sense saber per què –assegura Guasch–. I la decepció de després, quan acaba. Les nits blanques conté la vida que s’obre a l’estiu, també aquella tristesa que va de la mà de les experiències felices, dels moments d’il·luminació. Hi torno sovint, sobretot per recuperar la intensitat amb què es viuen les coses que són realment importants: l’amor, la solitud". Mesos després de publicar la segona novel·la, Ofert a les mans, el paradís crema –que ha estat molt ben acollida pels lectors–, Guasch ha vist com el seu debut, Napalm al cor, apareixia en anglès a la prestigiosa editorial Faber, i el llibre ja ha rebut crítiques entusiastes, com la que ha escrit David Hayden per a The Guardian: "És profundament estrany i bonic, impecable a nivell formal i líricament elevada". Aquest estiu, el llibre també arribarà a Alemanya (Wallstein) i als Estats Units (Macmillan).