Quan Porsche va assaltar la Fórmula 1 amagant el seu nom
Recuperem la història dels motors Porsche de Fórmula 1 durant els anys 80, uns propulsors V6 biturbo revolucionaris que van aconseguir moltes victòries al Continental Circus
A inicis dels 80 els motors V8 (o de vuit cilindres en V, si ho preferiu) de Ford Cosworth dominaven la Fórmula 1 amb mà de ferro, ja que les principals escuderies del moment (Brabham, Williams i Lotus) feien servir els propulsors del fabricant nord-americà, que semblaven no tenir rival en aquell moment.
Les coses van començar a canviar l’any 1981, quan l’escuderia McLaren i l’equip TAG (Techniques d’Avant-Garde) van encarregar a Porsche la missió de crear un nou motor turbo capaç de rivalitzar amb els motors de Ford, però que fos més petit, lleuger, fiable i amb un millor consum de carburant, per minimitzar la càrrega de combustible i les parades al box.
Els enginyers de Porsche van rebre la comanda amb satisfacció, i en menys de dos anys ja tenien a punt el primer motor V6 biturbo (o de sis cilindres en V amb dos turbos) de la història de la marca en la màxima categoria. Aquell primer motor, batejat amb el codi intern 2623, era una joia de només 1.5 litres de cilindrada capaç d’assolir 700 CV de potència, tot i que en posteriors evolucions va arribar als 900 CV a més de 12.000 rpm. El propulsor tenia tot el que McLaren i TAG havien demanat als de Zuffenhausen: era lleuger, potent, petit i fiable, i a més consumia poc carburant.
A mitjans de la temporada 1983 McLaren va començar a fer servir el nou motor TAG Porsche, que va deixar clares les seves capacitats. En aquell moment hi havia motors V12, com el d’Alfa Romeo, i altres V8 com els de Ford Cosworth, però també de quatre cilindres en línia o L4 com el de BMW, a més dels V6 Turbo de Ferrari, Honda i Renault-Gordini.
La relació entre McLaren i TAG Porsche va ser molt fructífera, ja que entre 1984 i 1987 van aconseguir imposar la seva llei al guanyar un total de 25 Grans Premis i imposar-se al Campionat del Món de pilots de l’any 1984, de la mà de l’austríac Niki Lauda, i als de 1985 i 1986, amb el pilot francès Alain Prost. A més, l’equip McLaren-TAG també va sumar les victòries del Campionat del Món de constructors de les temporades 1984 i 1985.
Finalment, l’any 1985 TAG va adquirir el fabricant de rellotges suïssos Heuer, operació amb la qual es va convertir en TAG Heuer, empresa que va mantenir el seu patrocini a McLaren fins i tot després de l’extinció de l’aliança de TAG i Porsche, a finals de l’any 1987.
TAG Heuer seguiria patrocinant McLaren durant una pila d’anys, i entre 2016 i 2018 també va repetir la fórmula de patrocini de propulsors amb l’escuderia Red Bull i els motors que li subministrava Renault durant aquelles tres temporades. Porsche, per la seva banda, va tornar a fer de motorista a la Fórmula 1 l’any 1991 de la mà de l’escuderia Arrows –en aquell moment anomenada Footwork Arrows– però amb uns resultats mediocres que van allunyar els de Zuffenhausen de la categoria reina de l’automobilisme fins avui, quan corren rumors insistents sobre un possible retorn de Porsche a la competició de cara a l’any 2024 o 2025.