Que com porto tenir bessons?

Com portes tenir bessons? Probablement és una de les preguntes que més m’han fet en els últims 9 anys i crec que cada vegada he donat una resposta diferent. Un dia deia: “És molt especial”, l’endemà argumentava: "És brutal però esgotador”, al cap d’un mes ho definia com a "màgic” i unes setmanes després podia dir “És molt demandant”. Sempre m'he preguntat per què no dono una resposta que ho defineixi sempre igual, com sí que en tinc, per exemple, amb preguntes de l’estil de com t’ho fas quan ploren alhora?, quin és el dominant dels dos?, van ser concebuts de manera natural?, tenen una connexió especial entre ells? Totes aquestes preguntes te les formulen quan tens bessons perquè m’imagino que genera molta curiositat.

I així doncs, com porto tenir bessons? La resposta va en funció de les circumstàncies personals, i aquí teniu les meves.

Com va anar l’embaràs de bessons? Doncs al principi amb incertesa perquè un hematoma ens va fer patir per si tirava endavant i em va obligar a fer repòs durant algunes setmanes. Un cop vaig tenir permís per aixecar-me del llit i del sofà, va venir una etapa bonica tot i que amb una mica de nervis perquè a les ecografies sortís tot bé. I a l’últim trimestre va haver-hi de tot: alegria, angoixa, tocar-me constantment la panxa per notar que es moguessin els dos, ganes immenses de caminar sense tant pes i deixar de tenir turmells d’elefant però alhora amb remordiments de tenir aquests desitjos perquè encara no era el seu moment per néixer. La nit abans de la cesària programada, perquè un dels dos ja no tenia espai per créixer, vaig reviure els nervis d’una nit de Reis. La màgia de veure’ls, acariciar-los i tenir-los en braços a tots dos és d’una força sobrenatural.

Una relació especial

Com va anar amb els bessons a casa? Doncs vam sobreviure gràcies a l’ajuda dels avis, dels amics i d’una infermera a l'hora de dormir durant el primer mes... Una sola no pot portar-los tots dos en braços, no pot donar dos biberons al mateix temps i et deixes l’esquena per carregar les dues cadiretes del cotxe. Durant aquesta etapa recordo que em deien “gaudeix ara perquè creixen molt ràpid” i és cert que, vist amb perspectiva, els anys s'han fet curts, però aquells dies en què només hi havia biberons i canvis de bolquers se'm feien eterns. L’esgotament físic quedava compensat quan els veia dormint enllaçats al llitet. L’etapa del biberó-bolquer a tota hora la vaig superar amb molta rutina, organització i sincronitzant-los a tots dos per dormir i menjar.

Com va anar després? Mentrestant, la vida ens va portar a viure amb el meu marit a l’estranger i la família de quatre ens hem unit com mai per descobrir una nova ciutat, fer nous amics, trobar una nova llar d’infants i nous pediatres. Tenir bessons ens va ajudar a anar encara més tots a l’una a l’hora de caminar, de treure els bolquers i d’asseure’m davant de dues trones per donar-los el menjar. Aquí els records ja són plens d’interacció entre ells, de veure’ls xerrar sense saber què es deien, de xutar-se la pilota o de perseguir-se amb el caminador. L’avantatge d’ells és que mai han estat sols i sempre es tenen l’un a l’altre per jugar.

I com va ara amb els bessons que s’estan fent grans? És hipnotitzador veure'ls créixer i la relació especial que mantenen. Un exemple que m’ha omplert el cor. En una redacció de l’escola un d’ells va definir la relació entre bessons “com una cadena que mai es pot trencar” i l’altre en llegir-ho va dir “esclar, perquè sempre hem estat i estarem junts”.

Així que a la pregunta de com porto tenir bessons, ja tinc la resposta. És el millor que m'ha passat a la vida per la suma de tots aquests moments.