Com es pot prevenir la síndrome de la mort sobtada del lactant?

Parlem de síndrome de mort sobtada sempre que hi ha una mort de forma inesperada en persones prèviament i aparent sanes o bé que desconeixien patir alguna malaltia. Si ens referim específicament a les dels lactants, són aquelles morts que es donen entre el primer mes i els dos anys de vida. Els estudis determinen que als països occidentals la prevalença de la mort sobtada és de cinc casos per cada 100.000 nadons nascuts vius.

Quines causes poden haver-hi rere la síndrome de mort sobtada del lactant (SMSL)?

Tal com explica Georgia Sarquella, cap de la unitat d’arrítmies i mort sobtada infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu, es tracta d’una causa multifactorial: “Pot donar-se arran de problemes cardíacs de base genètica, problemes d’immaduresa relacionats amb la prematuritat o un baix pes en néixer o malalties metabòliques”.

Pot tenir una causa genètica?

Sí, i per això, subratlla Sarquella, “cal investigar-les totes”. Cal fer-ho, continua, perquè els familiars directes que queden poden ser persones de risc, ja que “de morts sobtades de base genètica o cardíaca poden haver-n'hi durant el tercer trimestre de l’embaràs –mort intrauterina– o quan s’és nadó, adolescent o adult jove”. “El nadó que és mort, apunta, ja no tornarà, òbviament, però almenys haurà servit per evitar altres morts en l’entorn més proper si, per exemple, es detecta la mateixa malaltia i podem posar-hi remei perquè no torni a passar”.

Pot ser per causes infeccioses?

Una de les causes infeccioses que la unitat que lidera la doctora Georgia Sarquella ha constatat que provoca SMSL és el virus respiratori sincitial (VRS). “Les infeccions que afecten les vies respiratòries poden posar en risc el nadó, especialment si es tracta del virus respiratori sincitial, que provoca apnees en nadons prematurs o molt petits”, explica Sarquella.

Sempre s’acaba coneixent la causa?

No sempre. Hi ha molts casos, lamenta Sarquella, que queden sense resposta, “d’aquí la importància de les unitats de referència en mort sobtada, perquè sempre que passa cal anar a buscar tot allò que aporti pistes directes i indirectes per arribar al diagnòstic”. L'Hospital Sant Joan de Déu és el centre estatal i europeu de referència en la matèria.

La forma de posar a dormir els petits és fonamental a l’hora de prevenir-la?

Sí. Als anys 90 del segle XX, l’Acadèmia Americana de Pediatria va publicar un estudi que concloïa que dormir de bocaterrosa provocava més mort sobtada del lactant que dormir panxa enlaire. “La debilitat muscular per immaduresa atribuïda a l’edat fa que el nadó no tingui força per girar-se quan es queda bocaterrosa i això pot provocar asfixia”, ressalta Sarquella. Evitar que a l’habitació on dorm faci massa calor, així com abrigar-lo en excés, no deixar ninos o coixins al bressol, no fumar a l’habitació i practicar el collit sempre amb un bressol al costat del llit dels pares i no al mateix llit perquè “afavoreix un risc més important d’aixafament per part dels adults” són altres consells que la doctora diu que cal tenir en compte per evitar-la.

Quins altres hàbits ajuden a prevenir-la?

La lactància materna és un factor protector, de la mateixa manera que ho és el xumet, explica Sarquella, perquè ajuda a desobstruir la llengua. És un tema mecànic, apunta, “ja que el xumet activa el reflex de succió i, en un moment de molt relaxament com l’hora de dormir, la llengua no tirarà enrere”.