Premi d'Honor a Albert Jané, l'escriptor que va fer parlar en català els barrufets

BarcelonaHi ha escriptors que deixen una obra sòlida i d'altres que fa l'efecte que hagin salvat la llengua en què escrivien. Albert Jané i Riera, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha aconseguit les dues fites: la seva solidesa com a autor es pot degustar extensament a Calidoscopi informal, novel·la de 1.400 pàgines que Ela Geminada va publicar el 2018, l'any en què Jané en feia 88; la titànica tasca de salvador del català abasta nombrosos fronts, entre els quals hi ha la gramàtica, els diccionaris, la rondallística i sobretot la literatura infantil i juvenil. Òmnium Cultural ha decidit reconèixer la llarga trajectòria del "poeta, gramàtic i traductor" -tal com li agrada definir-se- amb el Premi d'Honor, dotat amb 20.000 euros, pel seu "treball silent i incansable per la llengua catalana". "Dir Jané és posar també el focus en la llengua i en l'escola en un moment com el d'ara, d'emergència lingüística en aquests àmbits", ha recordat Xavier Antich, president d'Òmnium.

"Una idea que m'ha guiat ha estat la fidelitat al país, especialment durant els anys de persecució de la llengua durant el franquisme -ha fet memòria Albert Jané-. No he estat gens precoç, però he anat fent feina sense interrupcions. I si es viu tant com jo, que tinc més de 45 anys a cada cama, la producció ha de ser alta". Jané, que farà 94 anys a l'agost, no s'ha permès mai mirar cap enrere per presumir de la quantitat i qualitat de la feina feta des de finals de la dècada dels 50. Nascut en una família proletària barcelonina el 1930 –que, així i tot, disposava d'una àmplia biblioteca gràcies a la condició de "barber il·lustrat" del pare–, aviat no en va tenir prou compaginant la docència com a professor de català per a adults amb les hores que treballava en un banc i el 1962 va deixar la feina i es va implicar en la revista infantil Cavall Fort, acompanyat per novel·listes com Joaquim Carbó, Josep Vallverdú i Maria Aurèlia Capmany i il·lustradors com Josep Maria Madorell, Pilarín Bayés, Maria Rius i Fina Rifà.

El 'miracle' de 'Cavall Fort'

"Cavall Fort ha estat un miracle: porta més de 63 anys en actiu -ha dit Jané-. Abans la revista no havia de competir amb les pantalles i els mòbils. Aquells anys alguns pares parlaven castellà als fills, perquè creien que feia més fi, i ara és al revés, són els fills que parlen en castellà als pares", ha dit Jané en relació amb la situació actual de la llengua. "Trobo que els mitjans de comunicació haurien de ser més exigents. Donem massa veu als altres".

Entre 1963 i 1979, Albert Jané va ser redactor de Cavall Fort, dedicant-se entre altres tasques a l'adaptació de més d'un centenar de tires còmiques per al públic infantil i juvenil, entre les quals hi ha les de Corto Maltese, Sergi Grapes iLucky Luke. Va ser a Cavall Fort que, en una història de Jan i Trencapins del dibuixant belga Peyo, es va trobar per primera vegada uns secundaris de pell blava que vivien enmig del bosc i els va batejar amb el nom de barrufets. Com se li va acudir la paraula? "Barrufet és un dels noms del dimoni a Mallorca i la paraula em feia gràcia. A més, permetia convertir el nom en verb, en aquest cas barrufar, que em semblava molt eufònic –fa memòria–. També rememorava de lluny el nom d'un personatge català molt conegut, en Patufet. Hi havia, per tant, també la voluntat de seguir una certa tradició".

Enginy i exigència

La paraula barrufet i el verb barrufar han estat pronunciats per diverses generacions de catalans, ja sigui gràcies a la lectura de les tires còmiques com a partir de l'adaptació televisiva, que va emetre TV3 a la dècada dels 80. La contribució de Jané a la llengua catalana va des de l'enginyosa feina amb els Barrufets fins a la direcció de Cavall Fort (entre 1979 i 1997), la traducció i adaptació de més de 200 llibres (d'autors com Andersen, els germans Grimm, Roald Dahl, Gianni Rodari i Homer, de qui va oferir una versió per a joves de l'Odissea), l'escriptura de quatre gramàtiques, entre les quals hi ha la fundacional Signe (1962), de la qual es van editar més de 100.000 exemplars, i Gramàtica essencial de la llengua catalana (Bruguera, 1966), i el Diccionari català de sinònims (Aedos, 1972), que des de fa anys es pot consultar en línia al portal de l'Institut d'Estudis Catalans, institució de la qual Jané és membre de la Secció Filològica. Cada any, la versió en línia del Diccionari de sinònims rep tres milions de visites. "Jané és el continuador més fidel de l'obra gramàtica de Pompeu Fabra, segons el filòleg Joan Martí, de la Universitat Rovira i Virgili", ha recordat Xavier Antich abans de mencionar la importància de la feina de l'autor en tots els camps de la llengua, des de la lingüística i la divulgació fins a la docència i la creació. "Aquest diccionari de sinònims no va tenir gaire sort, va anar passant d'una editorial a una altra fins que va acabar com Maria Antonieta, guillotinat –ha explicat l'autor–. El llibre ha tingut una segona vida a la xarxa".

A banda de la monumental novel·la Calidoscopi informal, Albert Jané ha aixecat una obra de creació gairebé secreta, que passa per Rondalles de Catalunya (1975), Els camins irresolts (1986), Tres nadales i tres romanços (1998) i El llibre de Daniel (2006). Ni tan sols l'ingrés en una residència geriàtrica a Santa Coloma de Gramenet fa tres anys ha frenat la seva activitat literària. "Ara escric a mà i després ho passo a màquina: ara mateix estic treballant en un dietari breu i continuo fent articles, i cada mes envio a cinquanta amics un conte o poema que escric. Fa pocs dies he tingut l'honor de traduir una nova història dels Barrufets per a Cavall Fort", ha explicat. L'autor ha lamentat que té un "dietari molt extens", que abasta molts anys i que "segurament romandrà inèdit pels segles dels segles". "No és l'únic text inèdit que tinc: n'hi ha desenes a l'Institut d'Estudis Catalans", ha afegit. Caldrà veure si, ara que Jané ha estat beneït amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la seva obra de creació, fins ara poc divulgada, tornarà a les llibreries i guanyarà els lectors que mereix.

Instituït el 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit al llarg de gairebé sis dècades autors com Pere Calders, Mercè Rodoreda, Joan Coromines, Joan Fuster, Jaume Cabré, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Quim Monzó i Isabel-Clara Simó. L'acte de lliurament serà el 17 de juny al Palau de la Música Catalana a Barcelona.