La primera novel·la de la història no és la que creus

Barcelona"El debat erudit sobre els orígens del gènere novel·lístic ha estat llarg i al cap del temps resta en bona mesura obert", escriu Jaume Almirall, traductor i doctor en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, a la introducció de Cal·lírroe, de Caritó d'Afrodísias, publicada per Adesiara. Entre les obres pioneres en aquest gènere de gèneres, que s'alimenta tant "d'elements en prosa provinents de gèneres com la història i l'oratòria com d'elements de la poesia", precisa Almirall, hi ha cinc novel·les escrites en grec antic que ens han arribat completes. Entre elles, les més conegudes són Dafnis i Cloe, de Longus, i les Etiòpiques d'Heliodor, datades de finals del segle II i mitjans del segle III, respectivament. Cal afegir-hi les Efesíaques, de Xenofont d'Efes, d'inicis del segle II, i Leucipe i Clitofont, d'Aquil·les Taci. Aquesta última, de finals del segle II, ha estat traduïda recentment per Roser Homar per a la col·lecció Bernat Metge (2020).

Hi ha una cinquena novel·la que, fins ben entrat el segle XX, es va creure que era la més tardana de totes les que es conservaven. "L'escriptura de Cal·lírroe, de Caritó d'Afrodísias, s'havia situat entre els segles V i VI, però la papirologia ha demostrat que era molt anterior, fins i tot prèvia a les Efesíaques –explica Almirall–. La seva composició se situa entre els regnats d'August i Neró, és a dir, entre l'últim quart del segle I aC i la primera meitat del segle I". Aquest detall la converteix en "la més antiga" de les novel·les que avui podem llegir senceres.

Una història d'amor i aventures

Cal·lírroe explica una història d'amor i aventures ambientada a Siracusa. Comença amb una festa pública en honor a la deessa Afrodita. "A Cal·lírroe, que fins aleshores no havia sortit de casa, la mare la hi va acompanyar, ja que l'ocasió ho exigia, perquè es prosternés davant la deessa –llegim a l'edició d'Adesiara–. I justament llavors Quèreas anava caminant del gimnàs cap a casa resplendint com una estrella: perquè sobre l'esclat del seu rostre floria la vermellor de la palestra com sobre la plata l'or". Els dos joves, "tots dos molt ben plantats" –matisa Almirall– coincideixen cara a cara en "un tombant de carrer d'allò més estret" i, després de "topar l'un amb l'altre", s'enamoren, "per tal com la bellesa i la noblesa anaven plegades".

Encara que no triguin a casar-se, la seva vida plegats tindrà un final abrupte. "Cal·lírroe té molts pretendents, i envegen Quèreas perquè és l'escollit –comenta el traductor–. Un d'ells es proposa fer creure al marit que Cal·lírroe li és infidel". Quèreas cau al parany. "Dominat per la còlera", escriu Caritó d'Afrodísias, venta una puntada de peu a la dona. El peu encerta "de ple el diafragma de la noia" i li talla la respiració. Després que s'hagi desplomat i l'hagin hagut d'ajeure al llit, la donen per morta i l'enterren amb les seves riqueses.

Tot això passa en les primeres vint pàgines de la novel·la, que de seguida vira cap a les aventures. "Una quadrilla de pirates i de lladres de tombes troben la noia amb vida a dins del sepulcre –explica Jaume Almirall–. En comptes de matar-la, se l'emporten com a part del botí cap a l'Àsia i allà la venen com a esclava". Cal·lírroe anirà saltant d'un amo a un altre, "cada vegada homes més poderosos i rics, i no n'hi haurà cap que no quedi fascinat per la seva bellesa". Quèreas, per la seva banda, després de descobrir que la seva dona no li havia estat infidel, també abandona Siracusa per trobar-la amb la voluntat de fer-se perdonar. "Un i altre viuran peripècies amb risc de mort constant", avança Almirall.

L'aparició de Cal·lírroe, fins ara inèdita en català, ha estat fruit "gairebé de l'atzar", recorda el traductor. Mentre preparava una nova versió d'Èdip rei, de Sòfocles, Jaume Almirall es va presentar al premi Vila de Martorell Memorial Montserrat Ros de Traducció de clàssics, dotat amb 2.000 euros. "En tenia quatre o cinc passatges traduïts per a una conferència que havia fet a l'Institut d'Estudis Catalans, els vaig revisar i vaig provar sort –recorda–. Guanyar el premi ha fet que m'hi pogués dedicar". Almirall ha traduït anteriorment del grec antic diverses tragèdies d'Eurípides per a la Bernat Metge i Història de Lluci. L'home que es va convertir en ruc, de Llucià de Samòsata (La Magrana, 2004). Del grec modern s'ha ocupat de Nikos Kavadias –tant a Li i altres relats (2013) com a Guàrdia (2021), tots dos per a Club Editor– i de Kostas Taktsís a El tercer casament (Trotalibros, 2022).