Problemes d’aprenentatge

Cada estudiant té el seu propi ritme d’aprenentatge, que, en principi, depèn de la seva capacitat intel·lectual, actitud i motivació. L’aprenentatge, però, es pot veure frenat per mancances com ara la falta d’esforç i d’atenció a classe. És molt important que ja des de petit s'adquireixin hàbits de treball i se sàpiga com planificar i organitzar el temps d’estudi.

Hi ha una sèrie de disfuncions d’índole diversa i algunes de certa complexitat que influeixen en l’aprenentatge, com ara els problemes de lectura (dislèxia), les dificultats d’escriptura (disgrafia) o les dificultats en les àrees numèriques (discalcúlia). Un altre tipus de trastorns, també rellevants, poden ser el TDAH, TDL, TANV, TDC..., unes sigles que es refereixen a trastorns d’atenció, de desenvolupament del llenguatge (disfàsies), de coordinació motora, etc. A l’estudiant que pateix ansietat, falta d’autoestima, rebuig, assetjament escolar, fòbies... li costarà concentrar-se en els estudis i el seu rendiment serà probablement baix. Una part de tota aquesta problemàtica la intenta resoldre a l’escola l’equip psicopedagògic del centre, i la resta s'acostuma a derivar en teràpies i reeducacions externes especialitzades.

Altres problemes que poden alentir l’aprenentatge i que sovint passen desapercebuts allà on s'haurien de detectar, l'àmbit familiar o l'escola, són els problemes visuals i auditius.

Actualment, l’ús intensiu de l’ordinador, la tauleta o el mòbil a l’escola i a casa, per treballar o per esbarjo, poden incrementar els problemes posturals i, especialment, de visió. Els símptomes que ens alerten que hi pot haver algun problema visual són: acostar-se massa al paper per llegir i escriure; fregar-se els ulls sovint; tenir els ulls vermells o irritats; tenir dificultats per calcular distàncies; tancar o tapar-se un ull per fixar la vista; queixar-se de visió borrosa; no reaccionar davant de projeccions en 3D, cosa que fa sospitar de falta de visió binocular; tenir mal de cap després de fer les feines de l'escola, etc.

Al començar el curs, seria aconsellable anar a un oftalmòleg per fer una revisió ocular completa que avaluï la visió de prop i l’agudesa visual, i corregir, si cal, qualsevol deficiència que s'hi detecti. Això és vàlid per quan hi hagi indicis de dificultats auditives, com ara no sentir-hi bé o patir sovint mal d’orella. 

En tots els casos, s’ha de consultar l’especialista perquè faci un diagnòstic del cas. Aquestes dificultats poden afectar greument el nivell de concentració en l’estudi i convertir-se en un entrebanc seriós per a l’aprenentatge. 

Detecció precoç

En tots aquests trastorns, són molt importants, en principi, la detecció i el diagnòstic i, després, el tractament, la coordinació i el seguiment dels professionals externs, de l’escola i de la família per arribar a solucions o, com a mínim, a apaivagar la disfunció. La no intervenció ens pot portar al fracàs escolar.

Com és natural, pot influir també, en sentit positiu o negatiu, l‘ambient cultural que es visqui a la família. Si en el si de la llar constaten l’hàbit de llegir la premsa o un llibre, el respecte per la petita o la gran biblioteca familiar, es tenen converses sobre temes relacionats amb el món de la ciència o la investigació, es fan visites a llocs d’interès artístic o històric amb les explicacions corresponents, etc., els nens i joves, encara que potser ara no ho entenguin ni ho segueixin del tot, van assumint que l’estudi, els coneixements, l’afany d’aprendre i de conèixer coses noves, etc. no és solament propi d'una etapa estudiantil que cal passar, sinó una necessitat vital. 

Tenir cura dels aspectes personals del fill i de l’alumne i de tot l’ambient que l’acompanya durant l’etapa de la seva formació pot resultar decisiu per el seu futur.

Jesús Blanquet és pedagog