De professió: joguinòloga

BarcelonaAl taulell dels comerços especialitzats en jocs i joguines infantils hi ha professionals que coneixen al detall les característiques de cada producte i els destinataris més adequats. Són joguinòlogues i joguinòlegs, que a més de sumar moltes experiències en el joc, fan una tasca de recomanació imprescindible en dates en què l’abundància fa difícil la tria.

Encara no apareix al diccionari, però és probable que, en un futur, la necessitat de definir aquell expert o professional de les joguines porti a normalitzar la paraula joguinòleg o joguinòloga. Tot i que, com explica el filòleg recreatiu Pau Vidal, el sufix “-òleg/-òloga” es reserva a les grans àrees de coneixement com antropòleg o dermatòleg, la voluntat d’utilitzar mots més afinats i concrets pot ser que faciliti que s'acabi incorporant al nostre vocabulari. “El saber es va fent més micro i, per tant, es necessiten termes més específics. No m’estranyaria que en un futur arribés a funcionar en un sentit més acadèmic”, apunta.

La paraula joguinòloga professionalitza una dedicació que va molt més enllà de la de vendre joguines. “També venem coneixement, experiències i il·lusions”, destaca Sarah Casablancas. Fa un any que forma part de la vintena de joguinòlogues d’Abacus Cooperativa, un terme que han imaginat i incorporat a l’empresa per “donar valor a la professió” –argumenta la directora de joguines d’Abacus, Sònia Gimeno– i compartir entre els seus membres, la il·lusió, la passió i la saviesa amb relació als jocs i les joguines.

Claudia Díaz i Carmen Granados, ànimes de la botiga virtual Jugarijugar.com, també se senten identificades amb la professió de joguinòlogues: “És una paraula molt bonica que reconeix el valor de qui t’està assessorant en una joguina per a la teva criatura”, destaquen. Fa quinze anys que aquestes especialistes en el joc infantil tenen activa la seva plataforma des d’on, a més de vendre jocs i joguines, orienten els clients de manera personalitzada en allò que busquen: “És molt difícil ser joguinòloga (especialista en la joguina) sense abans ser jogòloga (especialista en el joc). Per poder recomanar necessites conèixer molt bé el joc i les etapes de desenvolupament de l’infant”. El docent i creador de jocs Oriol Ripoll comparteix aquest punt de vista i afegeix que a més de conèixer l’objecte en si, el joguinòleg ha de saber sobre l’experiència del joc i sobre qui n’és el receptor: “Crear paraules està bé, però cal dotar-les de contingut [...]. El joguinòleg ha de tenir el coneixement, però també una gran capacitat d’observació i escolta”, apunta.

L’art d’escollir la joguina

En unes dates en què els desitjos dels més petits es troben sobreestimulats pels anuncis televisius, els catàlegs, els aparadors o les xarxes socials, el primer pas que les joguinòlogues consultades recomanen és observar quins són els interessos de l’infant que rebrà aquell regal. Un dels consells insígnia que la Carmen i la Claudia fan a les famílies és demanar-los que retirin totes les joguines que els nens i nenes tinguin a l'abast i que simplement mirin què fan: “El joc és una necessitat vital i ells jugaran, no poden estar sense jugar. I quan en aquesta situació comencin a jugar, ofereix-los joguines en funció d’allò que fan i els agrada”.

Un altre aspecte important abans d’incorporar nous materials a casa és informar-se –mínimament– de les etapes evolutives de les criatures perquè amb una joguina és “millor arribar una mica més tard que no pas abans d’hora”, argumenten. Si l’infant encara no està preparat per encaixar o per fer un trencaclosques, per exemple, es pot generar desinterès, frustració i que, finament, ho acabi abandonant. “En qüestió de joguines hi ha dos aspectes rellevants: 1) menys quantitat és igual a més qualitat en el joc; 2) no avançar-nos en les etapes amb el material”, destaquen les fundadores de Jugar i Jugar.

Trencar amb els estereotips de gènere

A més d’informar sobre les característiques pròpies d’un joc o una joguina, la professió de joguinòloga incorpora una tasca implícita vinculada a desmuntar alguns tòpics i clixés relacionats, per exemple, amb les joguines i el gènere o amb les idees preconcebudes que els clients tenen d’un determinat material: “Ens hi trobem gairebé cada dia que ens comenten que busquen alguna cosa per a un nen o una nena. Nosaltres distribuïm les joguines segons l’edat, el tipus de joguina o la marca. No tenim passadissos per a nen o per a nena”, explica Sarah Casablancas. La Claudia i la Carmen també es troben amb aquest tipus de preguntes, i amb d’altres que els requereixen una trucada telefònica per poder assessorar millor la persona que els ha escrit: “Ens comenten: «El meu fill no juga a res». I mentre vas preguntant, aquella persona s’adona que sí que juga, que juga moltíssim, però no potser de la manera que els pares volen que jugui o segons la manera que ens fan creure que els infants juguen a una determinada edat. Els despertem la mirada!”, afirmen les especialistes en joguines.

Capacitat d’escolta, d’observació, coneixement de l’infant i moltes hores de joc. Si alguna cosa distingeix les joguinòlogues i joguinòlegs és que gràcies a la seva feina juguen moltes hores a la setmana. Ho destaca la Sarah, que reivindica que el joc i la joguina no només es relacionin als més petits de casa: “Tots hauríem de jugar, es tingui l’edat que es tingui”, conclou.