Professors agredits: "T'agafaré pels cabells i t'arrossegaré per tot el pati de l'escola"

BarcelonaDos de cada tres docents asseguren que han rebut alguna agressió verbal o física per part d'alumnes i un de cada tres violència verbal per part de les famílies. La dada és el resultat d'una enquesta feta pública aquest abril pel sindicat USTEC-STEs a poc més de 10.000 docents. El Criatures ha parlat amb dos mestres i dos professors que han estat víctimes d'aquestes agressions i que asseguren, com els sindicats, que en els últims anys han anat a més. Els noms dels quatre testimonis són falsos per por a possibles represàlies.

Fa gairebé 20 anys que la Joana treballa de professora. A finals d'un curs de tercer d'ESO, els alumnes tenien un examen i, com sempre fa en aquesta situació, els va recordar que ells tenien el dret a copiar, però que si els enxampava els posaria un zero, que faria mitjana amb la resta de notes. Al mig de la prova va veure com un alumne copiava i li va demanar l'examen. Li va donar un no per resposta. Després de demanar-li fins a tres cops més, va continuar negant-s'hi. Finalment la Joana va optar per agafar-li la prova i, mentre tornava al davant de la classe, l'estudiant va aixecar la seva taula i li va tirar, amb la sort que va impactar just al seu costat. "Em vaig quedar freda, sense saber reaccionar, i ell em va començar a cridar «boja» i «puta». No em va caldre alertar cap company, perquè ell mateix va marxar de l'aula", explica.

La Joana assegura que va tenir molta sort perquè de seguida va comptar amb el suport de la direcció del centre, que va expulsar l'alumne fins a finals de curs. "Com que el curs següent vaig anar a un altre institut no l'he hagut de veure mai més", explica. Tot i així, té molt present l'angoixa que va viure durant una setmana, fins que va conèixer la decisió de la direcció. "Si la taula m'hagués impactat, l'hauria denunciat sense cap mena de dubte", deixa clar. Quan li preguntem què hauria fet si l'alumne hagués tornat, ho té clar: "Agafar la baixa. Estava molt angoixada i només pensava que si tornava podria agredir-me un altre cop. Soc conscient que el noi estava enfadat amb el món, però quina culpa tenia jo?", es pregunta.

La Joana denuncia que el departament d'Educació no té un protocol específic quan un alumne agredeix un professor. "N'hi ha d'assetjament laboral, per a quan un professor agredeix un alumne, però cap quan passa al revés". El que s'aconsella en aquest últim cas –afegeix– és que es vagi a direcció i es redacti un comunicat d'accident laboral per si s'ha d'anar al metge o es necessita ajuda psicològica. I afegeix que el perfil d'alumne agressor és divers: "M'he trobat amb molts casos que són fills de famílies amb una posició econòmica i social alta que abusen d'aquesta situació privilegiada".

La Joana està convençuda que aquest augment d'agressions a l'aula és fruit de la pèrdua de prestigi de la figura dels docents en els últims anys. "Hi ha una sobreprotecció exagerada per part de les famílies, fins al punt que exigeixen una sèrie d'atencions per part dels centres que ni elles mateixes tenen a casa. A més, hi ha una falta d'autoritat i respecte tant per les famílies com pel departament", conclou.

Les agressions verbals que ha patit la Maria, que fa gairebé 40 anys que és mestra de primària, no han vingut dels alumnes, sinó de les famílies. Explica que un dia va recordar a un pare que havia de fer el pagament d'una excursió perquè si no el seu fill no podria anar-hi i que el pare es va posar a dos centímetres de la seva cara i li va dir: "El meu fill anirà a l'excursió tant sí com no. Tens sort que ets una dona, perquè si no et pegaria". Primer la Maria es va quedar paralitzada, però de seguida va decidir anar als Mossos d'Esquadra a denunciar-lo mentre ell continuava escridassant els mestres que havien presenciat l'escena, a un dels quals li va donar un cop.

A la comissaria els mateixos agents van dissuadir-la de presentar la denúncia. "Em deien «Ja parlarem amb ell»". De fet, la Maria reclama que les denúncies deixin de ser nominatives. "Ha de ser el departament qui entomi aquestes denúncies i no nosaltres, amb les conseqüències que això comporta", diu. Finalment no la va presentar, però sí que es va fer una mediació entre l'escola, la família i els Mossos. "No va servir de res perquè les agressions verbals es van tornar a repetir amb frases com «T'estiraré pels cabells i t'arrossegaré per tot el pati de l'escola» o «Si no trobeu la jaqueta del meu fill sabreu el que és bo»". Al principi tota la situació li va generar "molta ràbia", que posteriorment es va transformar en por. "Hi ha d'haver conseqüències per a famílies com aquestes, perquè al final tens por d'anar a treballar".

Altres situacions menys extremes però molt habituals que viuen tant la Maria com els seus companys són les amenaces d'algunes famílies de denunciar-los a direcció o directament a Inspecció perquè la seva criatura ha perdut la jaqueta del xandall o l'entrepà. "Segons aquests pares o mares és responsabilitat nostra saber quina és la jaqueta del seu fill quan no li han posat el nom". Per sentir-se més segurs, a l'escola sempre que veuen que un company de feina parla amb una família, els mestres que estan més a prop controlen que la conversa transcorri amb normalitat.

Aquestes famílies –deixa clar el testimoni– són minoria, però tot i així aquest tipus de comportament ja està calant en els seus fills: "Cap alumne m'ha insultat mai, però sí que he sentit diversos cops frases com «Diré al meu pare que m'has fet això»". "La societat cada cop és més diversa i tothom creu que pot i sap ensenyar", reflexiona la mestra. Són constants les preguntes que els fan sobre per què els alumnes seuen a una cadira, quant temps posen la pantalla digital a l'aula o per què els posen deures o no. "Les famílies haurien de refiar-se del criteri dels docents, que som els professionals", lamenta.

"Intentava posar ordre a classe quan un alumne de 16 anys em va agafar i em va donar un cop de puny". El Jordi, que porta 35 anys en el món de la docència, recorda perfectament aquella classe de formació professional. "Tothom es va quedar parat i jo, que em vaig posar a cridar, de seguida vaig informar de l'agressió a direcció", explica. A diferència del cas de la Joana, el centre va decidir no actuar perquè "això crea mala publicitat". "No em van donar cap més explicació", afegeix.

El Jordi té clar que aquell alumne, que estava en una edat complicada, aquell dia buscava una víctima. "La veritat és que vaig sentir llàstima per ell", diu. El menor no li va demanar perdó en cap moment, i tampoc va parlar amb la seva família. "Però ell era conscient que no ho havia fet bé, perquè mai més va passar res a l'aula".

Però aquesta no és l'única agressió física que ha patit aquest professor a classe. Encara no sap com un alumne, en aquest cas d'ESO, va treure una fullola de la finestra quan ell estava escrivint a la pissarra i al girar-se, i sense previ avís, l'hi va tirar per sobre. De nou va informar de l'agressió a direcció, que en aquest cas sí que va optar per expulsar l'estudiant de l'institut durant una setmana. Tot i aquestes agressions, el Jordi, a qui el fet de tenir una constitució forta li dona seguretat, mai s'ha plantejat denunciar-ho o marxar del centre.

Molt més habitual, relata aquest professor, és trobar-se la matrícula del cotxe arrencada, vehicles ratllats o insults verbals. "Has d'intentar mantenir l'autoritat a l'aula perquè la resta ho veuen, però realment és molt complicat", reconeix. "Si el professor no recupera el prestigi, tant pel que fa a les famílies com al departament, estem perduts", lamenta, i culpabilitza directament Educació d'aquesta situació: "No defensa el professorat".

A banda del suport del departament, el Jordi creu que és bàsic eliminar el decret de plantilles. "He vist un claustre plorar, amb por, pel tracte vexatori de la direcció, però el professorat calla perquè sap que el poden fer fora l'endemà. És un abús d'autoritat".

"Tenim por", reconeix obertament el Joan. Fa més de dues dècades que és mestre d'infantil i en els últims anys ha vist com els conflictes al centre on treballa s'han disparat a totes les etapes educatives. Com la Maria, tenint en compte que els alumnes són molt petits, les agressions també venen per part de les famílies. "Quan estan en desacord amb algun aspecte de l'escola es veuen en potestat d'agredir-nos verbalment", diu. Els motius són tan absurds com que un infant no hagi portat la bata, tal com marca la normativa de l'escola, i s'embruti. "Ens increpen perquè no els hem posat una altra bata", explica. O que a l'inici de curs hagin signat una autorització perquè no surtin a les fotos i després quan pengen una foto de classe es queixen que els seus fills n'estan exclosos. El cas que més el va angoixar, però, va ser quan un grup de famílies, aprofitant que estava de baixa per una malaltia greu, van denunciar a Inspecció (sense comentar res amb direcció) la seva tasca com a mestre perquè consideraven que a un alumne que estava a la seva classe se l'havia d'expulsar de l'escola. "Deien que la criatura pegava els companys, cosa que era totalment falsa". Va ser el Joan qui va haver de justificar a Inspecció que la seva feina estava ben feta. "En cap moment van qüestionar que les famílies estiguessin faltant a la veritat", relata.

Va tenir la sort, segueix, que l'equip directiu li va donar suport i que havia guardat tots els correus electrònics que havien anat enviant aquestes famílies amb acusacions falses i agressions verbals, els quals va respondre un per un. Des de llavors, assegura el mestre, les amenaces de "si no fas la feina com volem anirem a Inspecció" són constants. "Saben que no estem acompanyats d'Educació, que davant d'agressions greus el protocol del departament no garanteix la nostra seguretat", lamenta.

De fet, com a mesura de protecció, l'escola té un document compartit des de fa pocs anys en què es recullen totes les violències físiques i verbals que pateixen els docents. "És molt trist que ens hàgim de protegir entre nosaltres. Si el protocol funcionés, no caldria", lamenta. El Joan reconeix que durant dos cursos va plantejar-se seriosament si seguia o marxava, però el suport de la majoria de famílies i el claustre ha fet que de moment opti per seguir endavant.