Aprendre a classe amb el meu mòbil

On és escrit que el que encara anomenem -fins quan?- noves tecnologies no poden ser aliades de l’educació? I on és escrit que el mòbil d’un alumne no el pot ajudar, a l’aula mateix, a aprendre? Les eines no són, en si mateixes, ni bones ni dolentes: són només eines, i se’n pot fer un bon ús o un mal ús. Demà diumenge és l’últim dia -encara en queden dos, doncs: avui i demà- perquè les escoles i els instituts públics o concertats s’inscriguin al pioner programa d’innovació pedagògica mòbils.edu, inclòs en un bloc de dotze que impulsa el departament d’Educació del Govern. La iniciativa, asseguren, “aposta per integrar el valor educatiu de les tecnologies a l’aula” i pretén, a grans trets, dues coses: millorar el que els experts en diuen “la competència digital” (la traça) i afavorir l’èxit educatiu dels estudiants. El pla pilot durarà tres anys i arribarà, en aquesta fase embrionària, als alumnes de cinquè i sisè de primària i de primer i segon d’ESO de cent centres de tot el país, triats per una comissió.

El conseller del ram, Josep Bargalló, remarcava al febrer “la importància d’aprofundir en l’ús de les tecnologies mòbils” per a un pas reeixit dels nanos pel sistema educatiu, i afegia: “Tenim evidències que millora les altres competències, a banda de la digital. Són evidències concretes en determinats casos que coneixem d’experiències amb èxit, i ara volem veure si va bé al conjunt dels centres”. De fet, l’ús dels mòbils com a recurs educatiu ja es dona en un de cada tres centres de primària i secundària sostinguts amb fons públics. Segons l’Idescat, set de cada deu alumnes entre 10 i 15 anys tenen telèfon mòbil i, als 16, la pràctica totalitat (el 99%) en fan servir un per navegar. Arran de tot plegat, l’administració fa una crida a les escoles “que vulguin incorporar les tecnologies mòbils com una estratègia de centre per millorar la competència digital”. Una competència que -recorda Bargalló-“institucions educatives internacionals com la Unesco identifiquen com a clau”.

La directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, Mar Camacho, destaca a l’ARA que el pla “també pretén posar en valor el paper inclusiu de la tecnologia”, i anima els claustres a apostar-hi: “Suposa, per als centres, una oportunitat per reflexionar i prendre decisions sobre l’ús educatiu i responsable dels mòbils”. Subratlla que “la voluntat del departament és acompanyar-los en aquesta reflexió al llarg del seu desenvolupament”, i recorda que el projecte es completa amb un programa de formació al professorat i un pla de monitorització i avaluació de l’impacte pel que fa a resultats acadèmics i cohesió. Què diria als pares que puguin ser-hi reticents? “Els demanaria molta confiança i destacaria el caràcter educatiu del pla. En la societat en què vivim ens calen ciutadans crítics i reflexius sobre el que ens envolta; també sobre el paper que juga la tecnologia en les nostres vides. Donar l’esquena al potencial que tenen els dispositius mòbils per a l’aprenentatge seria un error”.

I qui i com educarà els educadors que encapçalin el programa a l’aula? Una colla de formadors i mentors específics, que no només orientaran els professors, sinó també les famílies, tant de manera presencial com virtual, i tant prèviament com durant tot el trienni. Cada escola o institut -o institut escola- participant viurà una autèntica revolució digital, que s’estendrà a tots els nivells el tercer any d’aquesta primera edició. Informació a bit.ly/mobilsedu i al compte de Twitter @EduMobils.

Unes sigles misterioses: BYOD

Aquestes sigles corresponen a Bring Your Own Device. És a dir, els alumnes que tinguin aparell i vulguin, el podran dur a classe. El conseller Josep Bargalló ho explicava així: “Porta la teva tecnologia a classe, si en tens; si no, la cobrirem. És important que, quan l’alumne comenci a descobrir el primer dispositiu, sigui per a un ús educatiu i no lúdic”. Un argument que rebla la directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, Mar Camacho, que assegura: “No tots han de tenir els seus dispositius; amb aquest model s’evita la segregació. No es demanarà que cada nen disposi de tecnologia. I tampoc es requerirà que sigui d’última generació”. Ni connexió.