Prohibit menysprear-se

“A veure si aquest em tapa els xoriços!”, diu amb sarcasme una dona en una botiga de roba quan li treuen una talla més gran del vestit que s’ha emprovat. Mentre s’emmiralla per veure com li queda es menysprea a ella mateixa. El repertori d’embotits i animals que menciona mentre observa resignada el seu reflex és demolidor. La manca d’acceptació del propi cos en les dones és tan coneguda que no és estrany que la ciència inventi tota mena de ginys, aprofitant-se d’aquest autoodi, per fer negoci. El darrer invent l’han creat professionals de la medicina de la Universitat d’Otago, a Nova Zelanda, juntament amb científics de Leeds, al Regne Unit. Es tracta d’uns potents imants que s’implanten en un lateral de la dentadura. Concretament, es fixen en el primer molar inferior i superior i, com si fos un cadenat, impedeixen que la boca s’obri més de dos mil·límetres. Segons ha comunicat la mateixa Universtat d’Otago, “és el primer dispositiu mèdic per perdre pes i combatre la pandèmia d’obesitat que hi ha al món”. Aquest giny intraoral batejat com a DentalSlim Diet Control obliga la persona que se l’implanta a fer una dieta líquida. Estan molt satisfets amb el resultat de l’aparell perquè, segons han publicat en un article al British Dental Journal, el grup que va testar el dispositiu va perdre una mitjana de 6,36 kg, aproximadament un 5,1% del seu pes corporal. Furgant en els detalls de l’estudi, resulta que les víctimes d’aquest invent eren només set i eren totes dones. Totes es van queixar de la incomoditat de portar-lo i, sobretot, de les evidents dificultats que van tenir per comunicar-se i parlar. Totes van coincidir en explicar que en el període d’utilització del DentalSlim Diet van estar en una gran tensió emocional i que la seva qualitat de vida va ser menys satisfactòria. És més, l’estudi fins i tot va haver de concloure que una barrera important per a l’eficàcia del dispositiu va ser el compliment de les regles d’ús. Sembla que una de les dones participants en comptes de consumir una dieta líquida baixa en calories es va dedicar a atipar-se de xocolata desfeta. Des d’aquí fem l’onada a aquesta conillet d’índies rebel que va boicotejar amb audàcia els resultats d’aquesta tortura i lloem el seu esperit combatiu. Segons el professor Paul Brunton de la Universitat d’Otago, en canvi, estan satisfets perquè l’opció és no invasiva, reversible, i més econòmica i atractiva que els procediments quirúrgics. Una meravella, vaja. Per descomptat, els responsables firmants de l’estudi són homes. I si hem de jutjar pel criteri de selecció de la mostra de participants, l’aparell deu estar destinat exclusivament a les dones. Curiós, perquè habitualment la ciència es resisteix a tenir-les en compte de manera específica. L’any 2015, a la revista científica de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units van considerar que posar el focus en les diferències de sexe preclíniques no contribuïa a abordar les disparitats en la salut d’homes o dones. Però en una revisió de productes mèdics feta a requeriment de la FDA, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units, es va veure que les dones tenien un índex de participació molt baix en els estudis mèdics de múltiples dispositius per a la salut i en canvi representen entre el 90% i el 92% de participants en proves de correcció d’arrugues facials i d’aparells odontològics. Les dones només servim de referència en qüestions estètiques, sobretot a l’hora de fer-nos tancar la boca, no només per aprimar-nos sinó, imagino, perquè estiguem ben calladetes i no ens queixem.