"De veritat donaràs a un nadó sense dents una cuixa de pollastre sencera?"

Nova YorkJenny Best estava decidida que el seu fill tingués una bona relació amb el menjar des de la primera queixalada. Uns anys abans, com a ballarina professional, ella havia patit trastorns alimentaris. Però fes el que fes, no ho aconseguia. “Vaig fer les farinetes casolanes, vaig comprar una batedora molt cara i vaig intentar preparar-ho tot des de zero, però des del primer dia a ell no li va agradar”, explica, fent una ganyota de dolor quan recorda aquella època, de la qual ja fa vuit anys. “Plorava, arquejava l'esquena, girava el cap i, sobretot, no li agradava que li acostés la cullera a la cara”.

El fill de Best va deixar de menjar quan va fer un any, i el seu pes va baixar tan vertiginosament que el metge li va recomanar una sonda d'alimentació. Va ser necessari un equip de terapeutes i dietistes perquè tornés a dinar. Best va arribar a la conclusió que els seus problemes es devien al fet que l'alimentació amb cullera li resultava “invasiva” i, quan va quedar embarassada de bessons, va decidir buscar una altra manera d'ensenyar-los a menjar.

Es va assabentar del “deslletament dirigit pel nadó” o “alimentació complementària a demanda”, un concepte creat l'any 2001 per Gill Rapley, una infermera que treballa a la sanitat pública britànica. En lloc d'alimentar els nadons amb cullera i amb cereals i farinetes especials per a lactants, aquest concepte defensa que els pares ofereixin a les criatures aliments sòlids que puguin menjar ells mateixos, normalment a partir dels sis mesos. Per als no iniciats, el deslletament dirigit pel nadó pot semblar xocant i aterridor: de veritat donaràs a un nadó sense dents una cuixa de pollastre sencera? Però els seus defensors insisteixen que no només és segur si es fa correctament, sinó que a més a més fomenta el desenvolupament de les habilitats orals i motores i una actitud més sana i feliç cap al menjar.

Best, que ara té 47 anys, va començar a publicar a Instagram els seus primers intents d'aplicar aquest mètode amb els seus bessons l'any 2019. Primer van començar a menjar aliments més tradicionals, com civada i iogurt, però aviat Best els va oferir sardines i fins i tot llagostes i grills. La mare contemplava amb sorpresa com els bessons agafaven, aixafaven, llepaven i assaborien encantats. Best, que va treballar al govern de Nova York durant una dècada després que una lesió d'esquena trunqués la seva carrera com a ballarina de ballet, sospitava que hi havia altres persones que, com ella, volien informació accessible i creïble per experimentar amb allò que ella ja anomena un "enfocament contracultural de l'alimentació infantil".

Augment de popularitat

Cinc anys després el deslletament dirigit pel nadó no ha fet més que créixer en popularitat, aparentment gràcies al boca a boca i a l'ajuda de les xarxes socials. El concepte sembla agradar als millennials, que són partidaris de les filosofies de criança que donen prioritat a l'autonomia del nen i recorren a internet per facilitar les seves vides. Prova de la seva ascendència és que el 2021, Gerber, que domina el multimilionari mercat de l'alimentació infantil als Estats Units, va començar a etiquetar alguns productes, com els cruixents de formatge, com a “aptes per a alimentació complementària”. Un portaveu de la companyia va assenyalar que Gerber "va reconèixer el creixent interès" en l'alimentació independent.

El compte d'Instagram que va obrir Best ja compta amb 3,5 milions de seguidors i s'ha convertit en la porta d'entrada a un negoci en ràpida expansió anomenat Solid Starts, que pretén ser el recurs de referència per al deslletament i l'alimentació guiats pel nadó. Amb el temps, Best va deixar de publicar sobre la seva pròpia vida i va contractar personal mèdic expert —entre els quals hi ha pediatres, especialistes en alimentació i deglució, logopedes i un dietista que dirigeixen l'orientació—, però el negoci que ha creat segueix reflectint la seva creença que hi ha una forma superior d'ensenyar a menjar el seu fill. “Sobre la marxa, recorda no forçar”, adverteix la seva aplicació.

Fins ara, però, l'Acadèmia Americana de Pediatria, l'associació professional més gran de pediatres dels Estats Units, s'ha negat a donar suport al deslletament dirigit pel nadó. No hi ha prou estudis que suggereixin que un mètode sigui millor que un altre, assegura Mark Corkins, que presideix el comitè de nutrició de l'associació i ha titllat el deslletament dirigit pel nadó "d'invent de les xarxes socials”. Corkins diu que cada vegada sent més pares que creuen que “si no es fa deslletament dirigit pel nadó, no s'està fent el millor per al fill”.

S'ennuegaran?

El consens generalitzat que els nadons han d'aprendre a menjar provant farinetes de gruix progressiu no està recolzat per investigacions científiques definitives. L'etapa de les farinetes es remunta a l'auge dels productes d'alimentació comercial, com escriu Amy Bentley, professora de la Universitat de Nova York, al seu llibre Inventing Baby Food: Taste, Health, and the Industrialization of the American Diet (La invenció del menjar per a nadons: gust, salut i la industrialització de la dieta nord-americana). Després d'anys de mercadeig agressiu, els aliments infantils processats comercialment es van convertir en una cosa tan habitual a mitjans del segle XX que donar-los al nadó ja no era, escriu ella, “una novetat, sinó una necessitat, fins i tot un requisit”. Els defensors del deslletament dirigit pel nadó afirmen, en canvi, que molts aliments poden ser “menjar de nadó”, sempre que se serveixin de manera adequada i quan les criatures estiguin preparades des del punt de vista del seu desenvolupament; per exemple, quan controlen els moviments del coll.

Els pediatres i altres professionals de la medicina que donen suport a aquest mètode afirmen que hi ha idees equivocades sobre com aprenen a menjar els nadons. Una és que els nadons necessiten dents o utilitzen les genives. Una altra és que les arcades i l'ennuegament són el mateix. L'ennuegament és mortal, però les arcades són un mecanisme de protecció. Quan els nadons tenen entre sis i nou mesos, el reflex de fer una nàusea se situa més a prop de la part davantera de la boca. Els partidaris del deslletament dirigit pel nadó afirmen que és el moment ideal perquè aprengui a expulsar trossos de menjar amb la llengua. Atès que els més petits obtenen la major part de les seves calories i nutrients de la llet materna o de fórmula durant el seu primer any de vida, els seus defensors sostenen que no importa tant que els nadons empassin menjar al principi com que aprenguin a autorregular-se i a experimentar amb textures i sabors.

Les investigacions asseguren que, amb l'entrenament adequat, el deslletament guiat pel nadó no està associat a un risc més gran d'ennuegament, i que els nadons que s'alimenten sols consumeixen el mateix nombre de calories que els que són alimentats amb cullera. L'obstacle més gran per provar-ho, segons Best, és que els pares segueixen tement que els seus fills s'ennueguin amb aliments massa grans o de textures inadequades. Com poden els pares servir filet a un nadó de sis mesos? Segons el directori gratuït de Solid Starts, s'ha d'oferir amb os, sense grans trossos de carn ni greix, o bé cuit i tallat a trossos de la mida de dos dits d'adult estrets. Al voltant dels nou mesos, quan els més petits comencen a ficar-se el menjar a la boca de forma agressiva, Solid Starts recomana picar la carn finament o barrejar la carn picada amb puré de patata. A partir dels divuit mesos, l'empresa diu que els pares poden fomentar l'ús de coberts. S'ofereixen instruccions detallades d'aquest tipus per a més de 400 aliments, des de pomes i plàtans fins a llobarro, granadilla i formatge panir. Els pares poden pagar per una versió de l'aplicació que, amb el temps, oferirà plans de menjars apropiats per a cada estació i calendaris d'introducció d'al·lèrgens amb mesures exactes.

En els últims anys, explica Best, Solid Starts ha intentat distanciar-se del terme “deslletament dirigit pel nadó” per decantar-se per “alimentació receptiva”. Això es deu, en part, al fet que les comunitats en línia poden ser doctrinàries, fins al punt que Rapley, pionera del concepte del deslletament dirigit pel nadó, especifica al seu lloc web que no creu que ningú “s'hagi de sentir exclòs” si decideix no seguir la pràctica “al peu de la lletra”, com alimentar ocasionalment el seu nadó amb cullera. Tot i això, Solid Starts segueix sent sovint el blanc d'importants crítiques pel deslletament dirigit pel nadó. “Vaig sentir que el programa era molt “tot o res” i que si alimentes el nadó amb cullera estàs condemnat”, va escriure una persona en un dels molts fils de fòrums en línia dedicats a Solid Starts.

TJ Gold, pediatre de Tribeca Pediatrics, la consulta de pediatria d'atenció primària més important de Nova York, diu que cada vegada ha de consolar més els pares que senten ansietat per alimentar el seu nadó de la forma “correcta”. "Com a pare, reps una allau d'informació molt intensa –diu–. Quan es torna tan complicat, crec que perdem gran part de l'alegria de simplement alimentar els nostres fills”. Algunes mares van dir que se sentien com un fracàs al veure a Instagram videos de nadons feliçment mastegant mentre els seus propis fills encara preferien xuclar menjar. Solid Starts intenta ara ser més inclusiva incorporant informació sobre purés, però el seu missatge general continua donant a entendre que els pares que es desvien del deslletament dirigit pel nadó s'arrisquen a resultats adversos. "La manera de començar a menjar sòlids és important", adverteix el peu de foto d'una història d'Instagram de Solid Starts en què un nadó de set mesos comparteix una panotxa de blat de moro amb el seu pare. “Serveix el que menges. Confia en el teu fill. Fes que estigui alegre”.

Jennifer Anderson, dietista que dirigeix Kids Eat in Color, una empresa que també assessora els pares sobre com alimentar els seus fills, creu que es necessita més investigació abans que algú pugui dir que el deslletament dirigit pel nadó és el millor. “Als pares se'ls està venent la falsa història que si prenen una determinada decisió, no tindran cap resultat negatiu”, assegura, quan en realitat són molts els factors que afecten la relació del nen amb el menjar i que estan fora del control dels pares, des de la neurodivergència fins al que passa a la guarderia. “Se senten enfadats si no prenen segons quines decisions i segueixen tenint un nadó al qual li costa menjar”.

Durant anys, Best ha estat objecte d'aquest tipus de crítiques a internet. Això es va dissipar quan va deixar de compartir fotos i vídeos seus i de la família. I per cada crític hi ha fervents admiradors, molts dels quals són dones que, com Best, no volien portar els seus propis problemes alimentaris a taula amb els fills. "He tingut la mateixa experiència que moltes mares millennials amb el menjar, inclosa l'exposició primerenca i freqüent a la cultura de la dieta", va escriure una mare a l'empresa. Best creu que en última instància depèn dels pares establir límits per a si mateixos mentre naveguen per la incessant allau de consells en línia. Tot el que ha fet, diu, és crear el recurs que necessitava desesperadament quan intentava persuadir el fill perquè mengés. “Al cap i a la fi, per què nosaltres, com a pares, estem tan famolencs de tota aquesta informació? –es pregunta Best–. Perquè no confiem en nosaltres mateixos”.