Quants arbres li calen a una ciutat?
Som a les portes d’un nou estiu, que a les ciutats tornarà a ser irrespirable. Teniu el vostre refugi climàtic identificat? Podreu fugir al mar o la muntanya? Un cop més, constatem que la modernitat urbana se’ns ha girat en contra. Sí: malgrat la creença il·lustrada, fa temps que sabem que el progrés no és lineal.
El 55% de la població humana viu a les ciutats. Més de 4.000 milions de persones. Es calcula que el 2070 seran el 70%. La realitat de les ciutats va començar fa uns 12.000 anys. Els 290.000 anys precedents havíem estat nòmades, caçadors recol·lectors. A principis del segle XX encara només el 16% vivíem en ciutats. Aleshores ja havia començat el moviment higienista per tornar-les més saludables i naturals. L’Eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà n’és un exemple: carrers amples, arbres, illes interiors enjardinades (aviat es va tergiversar aquest objectiu). Un segle més tard, les megalòpolis, caòtiques i d’una gran densitat urbana i humana, han oblidat de nou la natura.
A l'assaig Fitòpolis (Galàxia Gutenberg), el neurobiòleg Stefano Mancuso defensa la urgència de tornar-les a omplir d’arbres. La manca de vegetació, les altes temperatures, la impermeabilitat del sòl, la contaminació de l’aire (provoca una de cada sis morts al planeta), la propagació d’epidèmies (no només la covid, també, per exemple, la tuberculosi)... Tots són factors de mala vida. Quants d’aquests 4.000 milions de persones voldrien tornar al camp, si hi tinguessin un modus vivendi? Quants humans sentim nostàlgia de la natura?
Mancuso es mira les ciutats com si fossin éssers vius, metabolismes amb entrada i sortida de fluxos d’energia i de materials. S’assemblen més a un animal que a una planta. I són molt ineficients. Com un paràsit, una ciutat consumeix quantitats il·limitades de recursos i acumula muntanyes de residus. Genera una gran empremta ecològica, sobretot per alimentar-se. El món natural té un metabolisme circular –els residus d’un organisme són el sosteniment d’un altre–, mentre que en el món urbà el metabolisme és lineal: els recursos entren i es malgasten. Només 25 megaciutats són avui les responsables de produir el 52% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. 350 ciutats de la Terra ja experimenten condicions de calor extrema.
Hi ha solució? Sí. Renaturalitzar les ciutats a través de la innovació tecnològica i social. A Seül han plantat 16 milions d’arbres per reduir al mínim les illes de calor i la contaminació en pols fina. Reverdir les cobertes d’edificis i tornar a paviments porosos –sí, de terra, com s’ha fet en una cruïlla del barceloní carrer Consell de Cent– són altres mesures a prendre. O actuem o haurem de migrar cap a zones més vivibles, com sempre ha fet la humanitat i com, per cert, tal com ens recorda Mancuso, també fan els arbres: a la península Ibèrica, les poblacions de faig i alzina cada cop estan en cotes més elevades. I el mateix passa amb el conreu de la vinya.
Però la proposta de Mancuso no consisteix només a plantar arbres, sinó també a fer que les ciutats es comportin com els arbres, com aquestes oliveres mil·lenàries de troncs recargolats: "El secret està en construir-se de manera modular, sense òrgans especialitzats simples o dobles [cor, pulmons]. El secret és difondre, més que especialitzar-se. En una paraula: és ser una planta i no un animal". Una ciutat, com un arbre, no es pot moure. El model animal és jeràrquic, especialitzat i en moviment. El de les plantes és descentralitzat i arrelat. Mancuso també és autor de l'assaig Sensibilitat i intel·ligència en el món vegetal (Galàxia Gutenberg). L’aposta ha de ser per la biodiversitat ciutadana, en sentit literal (amb molta verdor) i en sentit figurat (una mica de tot a cada barri: jardins, negocis, habitatges, llocs de treball i lleure...).
Una imatge per acabar: la idea que els carrers són per als cotxes es remunta només a fa 100 anys. "D’aquí uns anys, mirarem amb fàstic les imatges dels nostres carrers amb cotxes aparcats i en moviment". Els carrers han de tendir a ser boscos o "rius d’arbres". Com més aviat ho fem, millor.
