Quatre passos claus per planificar l'economia familiar de l'any

BarcelonaLa Gemma, que prefereix no dir el seu cognom i que viu a l'àrea metropolitana de Barcelona, treballa a un supermercat on cobra 1.435 euros nets al mes. La seva parella és operari d’una empresa de components electrònics i té un sou de 1.985 euros nets mensuals. Tenen un fill de deu anys que estudia 5è de primària a una escola pública. Gairebé tot el sou de la Gemma es destina a pagar el lloguer del pis, que puja a 1.065 euros al mes, i a retornar un préstec de 300 euros mensuals que van demanar fa cinc anys per comprar un cotxe. “Arribem a finals de mes molt justos i sovint, quan veiem que no podem fer front a totes les despeses, fem ús de la targeta de crèdit, cosa que vol dir que el mes següent ja el comencem amb el deute de la targeta”, explica.

El matrimoni s’ha posat com a objectiu aquest any començar a estalviar perquè cada cop que hi ha un imprevist, com un canvi d’electrodomèstic gran, ha de recórrer al pagament per terminis. “En l’últim any ha estat impossible estalviar per culpa, sobretot, de l’increment del preu de la cistella de la compra, normalment gastàvem una mitjana de 400 euros al mes, però aquest any s’ha disparat a 600 i això que evitem comprar molt peix o cert tipus de carn perquè no pugi encara més”, explica.

Tenint en compte la situació de la Gemma, que és molt similar a la de moltes famílies, quins passos s'han de seguir per aconseguir fer una bona planificació econòmica de l’any?

Planificar

“El primer, precisament, és fer una planificació”, deixa clar Elisabet Ruiz Dotras, professora dels estudis d’economia i empresa de la UOC i experta en educació financera. Per fer-la s’ha de començar per revisar les despeses que va tenir la família l’any anterior. “Moltes aplicacions de bancs ja les distribueixen per àmbits: si s’han destinat a l’alimentació, a l’habitatge, a l’oci...”, exemplifica. Per dur un control encara més exhaustiu, però, l’experta recomana apuntar tot el que es gasta en un document tipus Excel. “Es tracta de fer el mateix que quan es fa la llista de la compra, això fa que objectivem totes les despeses i automàticament farà que les reduïm”, assegura Albert Vinyals Ros, professor de la UAB i expert en psicologia del consum i neuromàrqueting.

Estalviar

Un cop es tenen clares les despeses i els ingressos, el segon pas és “fer un estalvi sistemàtic” en el moment que reps les nòmines. “Abans de gastar, el primer que s’ha de fer és estalviar”, apunta Ruiz Dotras. Però quina quantitat hauria de ser? L’ideal és aplicar la fórmula 50-30-20, és a dir, destinar un 50% dels ingressos a les despeses obligatòries –com la hipoteca o el lloguer, la cistella de la compra, la llum, el gas o escola–, un 30% a despeses personals –com l’oci o allò que no sigui de primera necessitat– i un 20% directament a l’estalvi. D’aquest 20%, la meitat hauria d’anar per fer front a les emergències (com la reparació d’un cotxe o d’un electrodomèstic) o per fer compres a llarg termini, com l’entrada per adquirir un habitatge. L’altra 10% de l’estalvi, en canvi, s’ha d'invertir en un pla. “Abans aquests diners es posaven en un pla d’estalvis que et donava un 5% i ja n'hi havia prou, però ja no s’ofereixen aquests plans i, per tant, s’ha de pensar bé en què invertir i, abans de fer-ho, ens hem de formar per no tenir ensurts”, deixa clar la professora de la UOC. Per no perdre poder adquisitiu d’aquests estalvis és clau que s'inverteixi en un pla en el qual es doni més interessos que l’augment de l’IPC.

Seguint la fórmula del 50-30-20, doncs, la família de la Gemma hauria d’estalviar 684 euros al mes. “És inviable perquè només amb despeses obligatòries ens gastem entorn de 2.600-2.700 euros entre habitatge, menjador escolar, llum, alimentació, telefonia, gas, cotxe, etc.”, assegura. El cas de la Gemma no és una excepció, ja que moltes famílies paguen un preu de l’habitatge encara més disparat. La professora de la UOC aconsella que com a mínim s’estalviï sistemàticament entre un 5% o un 10% dels ingressos. “S’ha d’estalviar, la gent està confiada que rebrà una jubilació com les d’ara i això no serà així, hi haurà un moment que el govern ens pagarà pensions de 300 euros i ens obligarà a treballar fins a l’últim dia”, alerta. A més de posar la banya a l’actual sistema de pensions, Ruiz Doltras també creu que el govern ha d’encarar d’una vegada per totes el problema de l’habitatge. “Es tracta d’un bé de primera necessitat que s’està convertint en un bé de luxe, tenim una societat en la qual no hi ha un equilibri entre sous i preus de l’habitatge”, denuncia.

El perill de les despeses formiga

Tenir controlat el que es coneix com a “despeses formiga” és el tercer punt per fer una bona planificació econòmica. “Són aquelles despeses que es fan dia a dia i que sumades en un mes acostumen a sumar una quantitat important de diners”, explica el professor de la UAB Vinyals Ros. Entre aquestes hi ha esmorzar o fer el cafè diversos dies a la setmana fora de casa, sortir a fer l’aperitiu dels diumenges o fer compres compulsives com un jersei econòmic que realment no et fa falta. “Hi ha despeses formiga que fem i no ens n'adonem: per exemple, la majoria de joves han demanat menjar per Glovo i això és una despesa extra”, afegeix. Ara bé, Vinyals Ros aconsella que a l’hora de fer canvis de consum no es facin tots alhora. “Si fas un canvi cada mes, al final de l’any n’hauràs fet dotze i ho hauràs fet gairebé sense adonar-te'n”, apunta.

Rebaixar o eliminar quotes

Finalment, també és clau eliminar despeses no necessàries o rebaixar factures que actualment estàs pagant. Per exemple donar-te de baixa de la quota d’aquell gimnàs que fa mesos que no hi vas, comparar preus de les companyies elèctriques per veure si trobes una quota més econòmica, fer el mateix amb la quota de telèfon i internet o la de l’aigua. Alhora també es pot rebaixar el número d’extraescolars que fan els fills (si en fan quatre pots quedar-te amb les dues que més els hi agraden), reutilitzar la roba o eliminar subscripcions que pràcticament no utilitzes. “Tot i que és anar a contracorrent, si racionalitzem certes coses, ens permetrà treballar menys i viure millor. Pensem que tenir més objectes ens farà més feliços, però la ciència social ens diu que a partir d’uns certs ingressos no puja la felicitat”, assegura Vinyals Ros. Clar que aquests “certs ingressos”, apunta, se situen entorn els 55.000-60.000 euros anuals, una quantitat (a partir de 60.000 euros) que cobra poc més d’un 5% de la població espanyola. De fet, el sou mitjà a Catalunya, segons les últimes dades de l’Idescat referents al 2022, se situa en els 28.775 euros bruts l’any i a Espanya, en 26.949 euros.