I si es queda amb gana?
La paraula gana té dos significats diferents, fins i tot oposats. D’una banda, la gana és el desig de menjar, la sensació que tenim quan necessitem menjar: “Quina gana que tinc!” De l'altra, la gana és la manca d’aliment, la desnutrició: “Encara hi ha nens al món que moren de gana”, “L’avi va passar molta gana després de la guerra”. La confusió entre aquests dos significats causa sovint preocupació i angoixa a les famílies de nens petits: “No es queda satisfet, està intranquil, es xucla les mans, té gana!” “No aguanta les tres hores, no deu ser que no tinc prou llet? Pot ser que la meva llet no alimenti? Necessita un suplement?”
Deixem-ho clar: sí, esclar, té gana! És normal tenir gana, tots els nens tenen gana molts cops al dia. És per això que mengen. Un nen (o un adult) que no tingués mai gana no menjaria mai. Paradoxalment, jugant amb els dos sentits de la paraula, podem dir que, si no tinguéssim gana, ens moriríem de gana. El que no és gaire convenient, esclar, és “quedar-se amb gana”; tenir gana i no menjar. Així que la solució és ben fàcil: si el bebè té gana, li donem menjar. Si pren pit, més pit; si pren biberó, més biberó. Perquè tant el pit com el biberó es donen a demanda: la quantitat que el nen vol, en el moment que vol. I “a demanda” no vol dir “cada dues hores” ni “entre dues i mitja i quatre”, sinó “quan vulgui”.
“Però com pot tornar a tenir gana, si fa només mitja hora que ha mamat?” A veure, si un nen pren biberons de 120 ml, i un dia, pel que sigui, se'n deixa la meitat, si al cap de deu minuts sembla que té gana, ¿li donem l’altra meitat o li diem “Ah, no, ho sento, ara t’esperes tres hores?” Doncs amb el pit no sabem mai si s’ho ha pres tot o si se n’ha deixat la meitat. Si hi ha la mínima sospita que pugui tenir gana (no cal que plori; protestar, buscar, fer moviments amb la boca, despertar-se o activar-se ja poden ser signes de gana), se li torna a oferir el pit i ja està. I si ens equivoquem i no era gana? Aleshores no voldrà el pit. No val la pena perdre el temps mirant el rellotge i el llibre i fent càlculs i raonaments, quan el mateix nen ens pot dir en tres segons si vol mamar o no.
Ah, i a més de gana, també pot mamar perquè té set. Amb aquesta onada de calor, no ens ha de sorprendre que els nens demanin el pit encara més sovint.
