Quin anglès estem ensenyant?
"¿Hem de continuar promovent una visió de l'anglès basada en cultures i models lingüístics anglosaxons, quan aquesta eina comunicativa ha esdevingut una llengua internacional, global… una lingua franca?" Aquesta pregunta em va perseguir molts anys, fins que amb la tesi doctoral vaig decidir investigar la noció english as an international language i la connexió amb les identitats dels aprenents de l'anglès. Una contradicció em generava moltes preguntes: si la gran majoria de persones del món parlen l'anglès com a llengua no nativa, per què les aules seguien obsessionades amb el model nadiu? Per la pròpia experiència com a docent, sabia que aquesta realitat semblava molt connectada amb la manca d’interès envers l’anglès a casa nostra.
* ¿Sabies que hi ha 1.080 milions de parlants no nadius de l’anglès, i que només n’hi ha 373 de nadius? Només un 4% de les converses que es desenvolupen en aquesta llengua avui dia es duen a terme només entre nadius de l'idioma? Això significa que la resta de converses que tenen lloc en anglès són entre no nadius d'aquesta llengua. El paradigma de l'anglès com a llengua internacional engloba tots els ciutadans del món que aprenen o utilitzen la llengua amb la intenció de comunicar-se arreu i per als seus propis propòsits. Aquesta visió de l'anglès, buida de connotacions culturals procedents de països anglosaxons, proporciona possibilitats identitàries reals i empoderades als seus futurs usuaris.
Cal dir usuaris, ja que dins del món de la lingüística aplicada aquest concepte es diferencia del de parlants. L'usuari de l'anglès és una persona amb múltiples capacitats lingüístiques, que conserva i valora el seu propi origen i cultura i que aprèn la llengua des de l'empoderament. La visió del parlant que encara predomina en molts llibres de text té com a horitzó objectius obsolets i irreals i està únicament centrada en cultures natives (i accents) com a objectiu final. Aquesta “perfecció” irreal i impossible d’assolir, sovint genera desinterès i desafecció envers una llengua que ens pot ajudar a créixer molt personalment.
L'anglès com a idioma internacional
Hem de ser conscients, doncs, que es tracta d’interactuar en un idioma que pot ser "neutral". Això significa no prioritzar els valors culturals dels països on es parla com a llengua nativa: el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Irlanda, Singapur, l'Índia, etcètera. I sí… també hi hem d'incloure els dos darrers, ja que en aquests països l'anglès és la llengua oficial (igual que al Pakistan, Malta i una llista inacabable d'antigues colònies dels grans imperis). Els valors que promociona la globalització mitjançant l'anglès sovint acaben sent els de les superpotències que dominen econòmicament i culturalment el món en què vivim. És més, molt sovint la globalització representa valors que no són cap de país en particular, sinó dels diners que el país produeix, i estan inspirats en una cultura intangible i superficial.
Entendre l'anglès com un idioma neutre, internacional i que pot pertànyer a qualsevol persona que vol dominar-lo amb el propòsit de comunicar-se amb ciutadans de tot el món (i no només amb un anglès o un americà), pot ajudar molt a adquirir punts de vista identitaris més positius i constructius. Proposo que a les aules d’anglès es parli de diversitat lingüística i cultural. Si celebrem Halloween, per què no celebrar, també, altres festes típiques d’altres països, com el Dia dels Morts de Mèxic o el Songkran de Tailàndia? Proposo crear espais per conversar i posar sobre la taula tot el que tenim por de perdre o de no poder mostrar quan intentem parlar una llengua que no és la nostra. Les converses sobre l’ús de les llengües són importants i necessàries, i la recerca ho confirma.
Fer pedagogia crítica de l'anglès vol dir allunyar-la del paradigma nadiu - no nadiu i omplir la llengua de valors neutres. Empoderar els usuaris de l'anglès és un primer pas clau perquè les futures generacions s'atreveixin a utilitzar-la i a nodrir-se'n sense cap vergonya. Encara veiem moltes banderes britàniques als llibres de text i encara es presenten principalment models de listening anglosaxons. Sempre recordaré el meu bon amic de Singapur i la seva gran batalla per aconseguir una feina de professor d'anglès (la seva llengua materna!) a Europa. No tenia l'accent que "tocava". La gran majoria de les noves generacions només utilitzarà l’anglès amb altres no nadius. Aprofitem l’aula d’anglès per fer visibles valors multiculturals i plurilingües que ens ajudaran a sentir-nos part d'una comunitat internacional. Són aquests valors els que ajudaran les futures generacions a veure les raons rere l’aprenentatge d’aquesta llengua.
* Referències: Ethnologue, 25a edició, febrer de 2022.
