Quin peix cal consumir durant l'embaràs per evitar la ingesta de mercuri?

BarcelonaEls metalls es troben sobretot a l’aigua, als aliments i a l’ambient. La seva presència ha augmentat amb l'increment de l'activitat industrial dels darrers anys. És cert que a l’aigua i als aliments en trobem alguns d’essencials per al bon funcionament de l’organisme, però quan la concentració és superior a l’establerta com a saludable, esdevenen compostos tòxics. El plom, el mercuri, el cadmi i l’arsènic són especialment nocius per a la salut.

En la dieta mediterrània, el mercuri s’incorpora a través del consum de peix. Tal com alerta Lola Gómez, cap del servei d'obstetrícia i ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, es tracta d’un metall que traspassa la barrera placentària i pot arribar al fetus. “Per tant –subratlla–, si es consumeix de manera excessiva podria ocasionar algun problema”.

Quins beneficis aporta el peix a les mares gestants i als seus nadons?

El peix és boníssim per a la salut, especialment durant l’embaràs, ja que és ric en proteïnes i baix en calories. “És molt ric en àcids grassos omega 3 i substàncies no només beneficioses per a mares i fills, sinó necessàries per a un bon desenvolupament”, continua Gómez. Tot i així, assenyala, “s’ha d’escollir quin peix es menja per evitar una exposició excessiva al mercuri”.

Quins són els peixos més recomanats durant l’embaràs?

L’Associació Espanyola de Pediatria recomana consumir-ne de petits, com la sardina, l’orada i el seitó, que solen tenir menys tòxics. La cap d’obstetrícia i ginecologia de Sant Joan de Déu també en suggereix d’altres, com el lluç i el llucet, l’areng i el salmó petit, així com les cloïsses, les llagostes o les gambetes, “la proporció de mercuri dels quals és molt més petita”.

Quins són, en canvi, els que cal evitar?

Com a norma general, hem de tenir en compte que els peixos més grans i més gruixuts són els que acumulen més quantitat de metalls. En aquest cas, de mercuri. Així, afirma Gómez, “espècies com la tonyina gran, fresca o en filets per a sushi; el peix espasa, el tauró, el peix agulla, el verat i el mero tenen una gran concentració de mercuri”. I afegeix: “La tonyina en llauna també té un alt contingut de mercuri; potser menys que si és fresca, però s’ha d’anar amb compte amb el seu consum, sobretot si és de tipus bacora o blanc”. Gómez també recomana evitar el llobarro gran, el rap gran o la truita de mar gran.

Quins danys pot ocasionar el mercuri en el fetus?

Tal com alerta Gómez, “el mercuri és una substància tòxica per al sistema nerviós central i pot tenir una petita repercussió en el neurodesenvolupament del nadó”. Es tracta d’un metall que de vegades també causa, afegeix, “insuficiència placentària i nadons amb més baix pes en el moment de néixer”.

Per què és clau mantenir la ingesta de mercuri a ratlla també durant la lactància i la infància?

Al marge de traspassar la placenta, s’ha vist que aquests alts nivells de mercuri podrien passar a la llet materna, d’aquí que les espècies citades fins ara s’hagin d’evitar també durant el període de lactància. Així mateix, la població infantil és més vulnerable que les embarassades, ja que estan en ple procés de desenvolupament, sobretot de neurodesenvolupament, per la qual cosa també caldria anar amb compte amb els peixos amb què els alimentem.

¿Existeix alguna recomanació específica en aquest sentit?

Sí. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) corrobora que les dones embarassades i lactants i els menors de 10 anys conformen els col·lectius més vulnerables al mercuri, “ja que pot afectar el sistema nerviós central en desenvolupament, després del seu consum directe o a través de la placenta i la llet materna”. Per això recomana a aquests tres grups que evitin el consum de les espècies d’alt risc, i també a les dones que estiguin buscant un embaràs. L’AESAN també aconsella “limitar el consum de peix espasa, emperador, tauró, tonyina vermella o lluç de riu, entre altres, a un màxim de 120 grams al mes”.