A quina edat cal fer la primera revisió ocular als infants?

BarcelonaTot i que la primera revisió ocular es fa només néixer per confirmar que el nadó té els medis oculars transparents i descartar problemes congènits i tumors intraoculars, entre altres patologies –i que aquest examen es repeteix en revisions posteriors per descartar l’aparició d’opacitats o desviacions oculars durant el creixement–, la primera revisió oftalmològica rutinària s’aconsella fer als quatre anys. La doctora Anna Monés, especialista de l’àrea d’oftalmologia pediàtrica i estrabisme de la Clínica Barraquer, assegura que és quan l’infant ja pot col·laborar per fer els tests de visió. “En cas que es detecti un problema d’ull amb ambliopia o ull gandul, som a temps de remuntar la visió i, a més, és l’edat en què inicien la lectoescriptura i, per tant, podem corregir qualsevol problema refractiu que pogués dificultar aquest aprenentatge”.

Hi ha algun senyal que indiqui que aquesta revisió és imprescindible?

El símptoma que pot implicar una patologia més greu i que requereix una visita urgent és la pèrdua del reflex vermell en el fons d’ull o leucocòria. “Altres símptomes que requereixen valoració són cefalees freqüents i relacionades amb l'esforç visual –que, habitualment, es presenten a l’escola o només a la tarda–, problemes de lectoescriptura i aparició d’estrabismes”.

En què consisteixen les revisions oculars infantils?

“Mirem l’agudesa visual, la refracció –si existeix hipermetropia, miopia o astigmatisme que requereixi ús d’ulleres–, es comprova l’alineament ocular i la correcta motilitat ocular i, finalment, fem una exploració de l’ull”, explica Monés.

Hi ha patologies que són més pròpies de l'etapa infantil i que no prosperen amb els anys?

Segons Monés, aquestes patologies són l’ambliopia, l'estrabisme, problemes de parpelles –com ara la ptosi palpebral congènita o els mussols de repetició–, l’obstrucció congènita de la via lacrimal, les cataractes congènites o infantils, i el retinoblastoma (tumor intraocular propi de l’edat infantil), entre d’altres. 

Amb l’ús de pantalles, es detecten problemes de visió també en edats més primerenques?

La doctora Monés assenyala que l’ús de pantalles durant la infància és perjudicial en tots els sentits i que, a banda dels problemes de comportament o d’aprenentatge que se’n deriven, està demostrat que l’ús de la vista de molt a prop i l’acomodació en excés pot provocar miopia durant el creixement. “Disposem d’evidència científica que ens diu que l’augment del treball de prop i la disminució del temps que passen els nostres nens a l’aire lliure accelera l’aparició i la progressió de la miopia”. Tal com recorda Monés, actualment, el 22% de la població mundial és miop, però les prediccions per al 2050 afirmen que la prevalença augmentarà fins a un 50% a causa del sistema actual del model educatiu i a l’abús dels dispositius electrònics durant la infància.

Quins hàbits visuals poden garantir una bona salut visual?

“S’han d’evitar l'ús de les pantalles en menors de dos anys, limitar-lo a una hora al dia entre els dos i els cinc anys, i, en majors de cinc anys, que no superin les dues hores diàries”. La doctora Monés també recomana la regla 30-40-50: mòbils a 30 cm, tauletes a 40 cm i ordinador a 50 cm. “I quan es fan feines de visió propera, cal aplicar la regla 20-20-20: cada 20 minuts de feina, descansar 20 segons mirant un objecte que se situï a 20 peus (6 metres) de distància”. La doctora també aconsella augmentar el temps que els infants passen cada dia a l’aire lliure fins a arribar a un mínim de dues hores, així com fer les revisions oftalmològiques corresponents per detectar problemes en edats primerenques i poder fer la prevenció adequada o posar-hi tractament.