Amb quina tassa beuen els polítics? Un objecte clàssic pel xou electoral
El primer ministre britànic, Rishi Sunak, fa servir les tasses de te per potenciar determinats missatges en públic. Aquesta setmana se n’ha fet ressò la periodista Ellie Violet Bramley al diari The Guardian. El dia de Sant Jordi, Sunak va penjar a Instagram una imatge seva amb una tassa amb la creu de sant Jordi ben visible. El mateix dia, anant cap a Varsòvia, va atendre la premsa amb una tassa a la mà en què hi havia imprès el número deu, fent referència a la seva adreça de Downing Street. Mesos abans, per viatjar a la cimera de l'OTAN a Lituània va fer servir una tassa amb la bandera britànica. És una manera d’exhibir el patriotisme més subtil que fer-ho amb una bandera. En altres ocasions, Sunak ha visitat fàbriques del país, i part del recorregut l’ha fet amb una tassa a la mà amb el logotip de l’empresa, un gest que subratlla el suport a la indústria del país. Fa pocs dies, per anunciar la reducció de l’impost de la seguretat social, va fer un joc amb una tassa. Era de vidre i plena de cafè. Sunak hi va abocar la llet i, quan el color de la beguda es va aclarir, la xifra de 900 lliures d’estalvi econòmic va aparèixer retolada al vidre.
La tassa és un objecte clàssic de marxandatge de les campanyes electorals, i compromet menys que la propaganda en una samarreta. El periodista polític i col·leccionista de tasses Stephen Bush explica a The Guardian que Tony Blair va ser el primer resident a Downing Street a comparèixer davant dels mitjans amb una tassa a la mà, no de porcellana fina amb el platet de conjunt, sinó el mug de batalla amb la nansa gran. Sortia al carrer, amb texans i una tassa de la Lliga Nacional de Defensa Canina. Era una manera d’exhibir modernitat i una nova manera de fer del laborisme britànic. De fet, quan Tony Blair va autoritzar la seva aparició en un capítol d'Els Simpson, el ninot del primer ministre rebia Homer Simpson amb una tassa de te a les mans. El vincle de la política britànica amb les tasses de te ve de lluny. Hi ha una anècdota històrica a la Cambra dels Comuns. Una diputada de l’oposició, Lady Nancy Astor, la primera dona a ocupar un escó el 1919, va interrompre el primer ministre: “Senyor Churchill, si vostè fos el meu marit, li posaria verí a la tassa del te”. I el primer ministre li va respondre: “Si jo fos el seu marit, me la prendria amb molt de gust”.
El mateix dia de Sant Jordi que Sunak va treure la tassa amb la bandera, a l’altra banda de món Javier Milei també va fer servir la imatge d’una tassa amb intencions sibil·lines. Com a resposta a les protestes multitudinàries al carrer, Milei va publicar a Instagram la fotografia d’un lleó (l’animal que fa servir com el seu alter ego) bevent d’una tassa que resava Lágrimas de zurdo. Una clara referència al menyspreu cap als valors de l’esquerra.
Quan l’any passat Donald Trump es va haver d’entregar a la justícia en una presó de Geòrgia, la policia va fer-li la fotografia de rigor per la fitxa policia. La foto es va imprimir en tasses i es van posar a la venda. L’argúcia transformava el missatge de la corrupció en un acte de suport i propaganda. L’any 2014 Barack Obama va ser criticat per baixar de l’helicòpter oficial Marine One amb una tassa a la mà a l’hora de saludar els infants de la marina. La informalitat de la tassa es va considerar un acte de menyspreu a l’exèrcit que el protegia. Durant uns mesos, també hi va haver una tassa de Pedro Sánchez que es va fer popular, quan un tuit seu del 2010, vuit anys abans que fos president, es va recuperar i es va fer viral. La piulada insulsa es va imprimir en tasses: See you tomorrow. Una frase que aquesta setmana agafa més sentit que mai i que els responsables de marxandatge del PSOE podrien aprofitar com a part del xou electoral.