Quines paraules equivocades fem servir per parlar del conflicte entre Israel i Gaza?
BarcelonaUn dels problemes del periodisme actual –i, en general, del llenguatge “políticament correcte”– és que moltes paraules clau en la narració d’una notícia es fan servir d'una manera equívoca, responsable de malentesos i de posicions ideològiques alienes a l'explicació d’un fet.
Un dels exemples més evidents d’aquesta qüestió el veiem en la narració de l’actual conflicte entre palestins i l’estat d’Israel. Hem llegit, molt sovint, que la guerra és entre Hamàs i Israel, quan Hamàs és, de fet, el representant legítim, votat en unes eleccions, del poble palestí de la franja de Gaza. És veritat que els palestins de Cisjordània van votar una altra cosa, però això no justifica reduir tota la població de Gaza al nom del partit polític que la representa.
Hi ha coses pitjors: l’atac dels palestins a les zones veïnes d’Israel –tots possiblement membres actius de Hamàs, és cert– ha estat presentat amb les paraules massacre, brutalitat, barbaritat i terrorisme. Això ens ha fet perdre de vista que la situació entre Palestina i Israel és, des de l’any 1948, una situació de guerra oberta o larvada i, doncs, que qualsevol atac dels uns o dels altres, sigui qui sigui el primer que ataca, és bàsicament un acte de guerra: comporta terror, mort i dolor, com totes les guerres, però és excessiu fer servir, en aquests casos, la paraula terrorisme.
La 'lògica' de les guerres
Posat que l'acceptéssim sense més ni més, ¿què diríem llavors de l’atac indiscriminat, igualment brutal, bàrbar i carregat de terror, amb milers de víctimes civils, que ha estat la resposta d’Israel? En dreta llei, és un acte igualment de guerra, com a resposta al primer. Si hem de fer servir la paraula terror i terrorisme aplicades a l’atac dels palestins-Hamàs, llavors també correspon fer-la servir en el cas de la resposta bèl·lica dels israelians.
El lector, amb independència de les seves simpaties per un poble o per l’altre, entendrà perfectament que, tant en aquest cas com en molts d’altres, hi ha un poder superior a un altre d’inferior, que és el que té, també, el poder de donar legitimitat a unes paraules determinades, i no a unes altres; i que, doncs, la gent tendeix a fer-les servir sense parar atenció al contingut o a les causes dels actes bèl·lics de la banda que sigui.
En qualsevol guerra és molt difícil refugiar-se en els criteris de “bé” i de “mal”, “bons” i “dolents”, perquè les guerres posseeixen una altra lògica que no és moral, sinó politicomilitar o de supervivència. Menys encara en el cas d’un poble que, de resultes de diverses guerres –encara que fossin iniciades pels altres–, ha demostrat fer riota de totes les convencions internacionals sobre la colonització de territoris conquerits.
