Què són i a quina edat afecten els terrors nocturns?

BarcelonaAcompanyar els infants al llit és tota una aventura. Si la rutina (dents, pipí, conte, cançoneta i a dormir) va com una seda, cap problema, però a vegades no tot és tan fàcil. Hi ha infants a qui costa agafar el son, altres demanen aigua o volen tornar a fer un pipí, i fins i tot n'hi ha que tenen ganes de xerrar. Però també en trobem que un cop han agafat el son pateixen terrors nocturns. Per a les criatures no suposa cap daltabaix perquè no en són conscients, però sí per les famílies.

Segons la monografia Els trastorns del son: Pautes de prevenció, diagnòstic, tractament i derivació des de l’atenció primària, feta en col·laboració entre l’Institut Català de la Salut i l’Hospital Sant Joan de Déu el 2018, el percentatge d’infants que pateixen terrors nocturns en edat preescolar és del 15%, en l’escolar és del 5-10% i es redueix a l’1% a l’adolescència. I és molt poc freqüent que persisteixin en l’edat adulta.

Què són els terrors nocturns?

Els trastorns del son són episodis que succeeixen durant la nit. També s’anomenen parasòmnies i n’hi ha de dos tipus: les NREM, que apareixen en la primera meitat de la nit i que van lligades al son profund, i les REM, que es donen en la segona meitat, que és quan somniem. Les parasòmnies NREM ocorren dins les primeres tres hores de son. Poden ser episodis en forma de terrors nocturns, despertar confusional i somnambulisme.

Els terrors nocturns, doncs, són trastorns del despertar que passen en aquesta primera meitat de la nit i a vegades també durant la migdiada.

Edat en què poden aparèixer?

Poden aparèixer en qualsevol edat, però el més freqüent és entre els 2-4 anys i cedeixen espontàniament a l'arribar a l'adolescència. "Cal tenir clar que el terror nocturn forma part del desenvolupament normal de l'infant. Són molt més comuns del que ens pensem, un 20-25% dels nens i nenes d'aquesta edat n'han viscut algun episodi de forma esporàdica. Per tant, no ens hem de preocupar, si passen de tant en tant, no són patològics", explica Òscar Sans, cap de la unitat de trastorns del son de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Quins són els símptomes i com es manifesten?

Els terrors nocturns es presenten de forma explosiva, duren entre 10 i 30 minuts i finalitzen espontàniament. Apareix un plor i/o crit inconsolable de forma brusca i sobtada, acompanyat de suor freda, taquicàrdies i hiperventilació. L’expressió facial és de por intensa i a vegades els ulls estan oberts, però això no vol dir que l’infant estigui despert. De fet, en aquest estat, no reconeix els seus familiars i no es tranquil·litza amb res. “En diem terror nocturn perquè realment sembla que passi alguna cosa realment greu, però l’infant no n’és conscient. De fet, l’endemà ni se’n recorda”, comenta Òscar Sans.

Com podem acompanyar l'infant en aquests episodis?

Cal anar i observar què passa, acaronar-los, vigilar que no es facin mal o es donin un cop, ja que a vegades s'incorporen de cop o es posen drets dalt del llit. És important no intentar interaccionar o despertar la criatura perquè això només provocaria una prolongació de l'episodi.

La família no s'ha d'espantar davant d'aquesta situació, ha d'estar tranquil·la i tenir tota la informació necessària per poder reconèixer que és un terror nocturn i no un malson. Segons el cap de la unitat de trastorns del son de l'Hospital de Sant Joan de Déu, hi ha pares que quan ho viuen per primer cop han acabat trucant al 061 o s'han presentat a Urgències, o episodis tan espectaculars que han provocat que veïns acabessin trucant als Mossos.

Com diferenciem si és un malson o un terror nocturn?

Els terrors nocturns apareixen en la primera part de la nit i els malsons en la segona. Quan l'infant pateix un malson, al despertar recorda el contingut que ha somniat i ho pot expressar, ho explica i n'és conscient. En el cas del terror nocturn això no és així. La persona es troba en un moment de son NREM, un son profund del qual és molt difícil despertar-se. Algunes vegades, el nen o la nena pot identificar si entra a l'habitació el pare o la mare, però generalment no passa perquè estan molt adormits.

Quina és la causa?

La causa majoritària és la privació del son. Quan la criatura experimenta un episodi de terror nocturn el primer que ens hem de qüestionar és la seva higiene del son, si dorm les hores suficients, si fa o no fa migdiada, etc. Les hores de son en cada edat són primordials. Tot depèn de la seva activitat física i mental, i de la qualitat del mateix son. "Si un cop corregides les rutines de son els despertars inconscients persisteixen, podem parlar amb el pediatre per analitzar altres temes, com ara si l'infant ronca, si té apnees o si es belluga, perquè aleshores pot ser un tema relacionat amb les reserves de ferro i ferratina", explica Sans. Els terrors nocturns –afegeix– són un problema quan es repeteixen moltes vegades en una mateixa nit, o tres o més cops durant tres setmanes consecutives. "Aquí és quan cal acudir al pediatre perquè ens derivi a la unitat del son per fer un estudi complet".

A vegades també està relacionat amb un tema genètic, si el pare o la mare han patit de petits terrors nocturns pot ser que als fills també els passi. Les criatures en qui els episodis es mantenen i no remeten, normalment és perquè està més lligat al tema genètic que a qualsevol altre motiu.

Com funciona una unitat del son?

Un metge especialista en patologia del son fa una primera visita per valorar el cas del pacient. El més comú és dur a terme un estudi del son, polisomnografia. L'infant ingressa una nit a dormir en aquesta unitat, en companyia dels pares, i se li explora l'activitat cerebral durant les seves hores de son. Els resultats són analitzats i interpretats per l'equip, s'emet un diagnòstic i s'inicia un tractament.