Receptes per emmascarar el peix
És un aliment bàsic per la seva aportació en greixos omega-3, minerals com iode, seleni i calci i vitamines A i D
BarcelonaSota la màxima que mai s'ha d'obligar la canalla a menjar allò que no vol, segons sosté el pediatre Carlos González, la ingesta de peix i altres ingredients a priori més complicats o que generen més rebuig per la potència del seu gust pot fer-se d'una manera suau i cercant alternatives que no siguin posar el tall al plat i obligar a tragar. El peix és un ingredient que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha de menjar dos cops a la setmana, especialment el peix mediterrani, com cavalla, anxoves i sardines. El peix és un aliment bàsic en la dieta per la seva aportació en greixos omega-3, minerals com iode, seleni i calci i vitamines A i D, així com proteïnes d'alt valor biològic. Per a la salut de la canalla, segons l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, té molta importància, ja que té efectes beneficiosos sobre el desenvolupament neurològic, i per evitar malalties cròniques a l'edat adulta i autoimmunes. Per la seva banda, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària destaca que el peix "és un aliment de gran qualitat nutricional amb una proporció elevada de proteïnes".
En comptes de servir el peix com a segon plat, una gran opció és fer un plat únic que contingui una bona ració de verdura i proteïna, en aquest cas de peix. Són ideals les cremes de productes de temporada com a ingredient principal: carbassó, carbassa, mongeta verda o coliflor, per exemple, amb una mica de pastanaga, ceba i patata, i una ració sencera de peix, per exemple bacallà (que li dona un punt salat molt interessant per a la canalla), lluç, rap o llobarro. El gust queda molt suau i és una bona manera que les criatures no s'adonin que estan menjant peix. Així també s'educa el paladar i se'ls acostuma al seu gust.
El bacallà és un peix molt versàtil pel seu encaix en plats molt diversos. A més a més, la seva comercialització amb a penes espines permet de posar-lo gairebé allà on es vulgui. Un altre avantatge és que es desfà i resulta difícil de distingir entre la resta d'ingredients. Una idea molt bona és fer un arròs amb verdura i bacallà, que tindrà un gust molt atractiu per als infants i serà difícil ser destriat. Igualment, el rap queda molt suau en un plat d'arròs i la seva carn (que resta més blanca que la del bacallà) es pot esmicolar per dissimular.
Tot i que els fregits i arrebossats no són preparacions recomanables per a la dieta diària, un plat que sol agradar molt als infants són els seitons nets, arrebossats i fregits, malgrat tenir un gust bastant potent. Aquesta pot ser una manera d'acostumar-los a menjar peix de manera lúdica, per exemple, com a premi el cap de setmana, i que associïn que el peix també pot ser una festa (i no només propostes d'aquesta mena com els nuggets).
Les sopes de peix són una altra de les maneres sibil·lines perquè la canalla mengi aquest ingredient sense gairebé adonar-se'n, ja que aquests brous es poden fer bullir fins que el peix es desfà i passa desapercebut amb un gust d'allò més suau. Amb una base de verdura amb ceba, tomàquet, porro, api, patata i pastanaga, al brou se li poden afegir musclos, calamar, lluç, rap o llobarro, per exemple, i servir-lo amb pasta o arròs. Cal colar-lo bé per evitar la presència d'espines, i per reforçar la presència de peix es pot treure la peça abans que es comenci a desfer massa i afegir-lo esmicolat o passat per la batedora (tingueu en compte que en aquest cas espessirà una mica la sopa).
Associant novament el peix als àpats de caràcter més festiu, una altra manera d'aconseguir que s'acostumin i mengin peix és posar-ne com a topping de pizzes (per exemple tonyina, anxoves, gambes o musclos) o farcir-ne empanades, com per exemple de tonyina (barrejada amb tomàquet, ceba, ou dur i pebrot). Aquestes empanades també se serveixen fregides i no són l'opció més saludable, però poden ser una porta d'entrada al meravellós món del peix i accedir després a menjar sandvitxos de tonyina amb formatge o els típics vegetals, o truites de tonyina i carbassó, o de gamba. Les opcions són moltíssimes.