De la Reus bombardejada al Londres dels anys 60: la vida de Gabriel Ferrater en 8 ciutats

Reus, quan va néixer Gabriel Ferrater, el 1922, estava en plena puixança. La ciutat s'havia enriquit amb el comerç i després havia invertit en la industrialització. La burgesia havia creat entitats com el Círcol dels Senyors o el Centre de Lectura i l'avi de Gabriel Ferrater va ser un dels empresaris del món del vi que va saber mirar al món i va fer una petita fortuna. El Gabriel Ferrater infant tenia minyones, planxadora i xofer.

Els seus pares, que eren esperits força lliures per a l'època, van decidir que aprengués a casa i no va anar a escola fins als 10 anys. Va fer tan sols un curs a l'escola religiosa Sant Pere Apòstol i després va començar el batxillerat a l'Institut d'Ensenyança Mitjana. No era gaire bon estudiant, sobretot perquè no s'adaptava a la disciplina acadèmica, però sí un lector voraç. A prop d'Almoster, al Baix Camp, la família es va fer construir el Mas Picarany, que es va convertir en el paradís de la infantesa del poeta. Va ser allà on la família es va refugiar el 1937, quan Reus va ser bombardejada. Amb l'esclat de la Guerra Civil, els somnis del pare de Gabriel Ferrater de fer una escola als terrenys de Mas Picarany es van esfumar.

La tardor de 1938, després d'estar unes setmanes sol a Barcelona, el poeta va agafar el tren cap a Bordeus, on havia marxat la família. Quan va caure la República, ja no van poder tornar: van confiscar-los el magatzem de vi i les propietats familiars. A França, Gabriel Ferrater va fer el curs 1938-39 al Lycée Michel de Montaigne. Després de poc temps, tota la família es va instal·lar en una finca vinícola al poble de Saint-Émilion, a uns 35 quilòmetres de Bordeus. Ferrater va abandonar l'institut i es va dedicar a llegir. A Georges Huguet, editor del suplement literari Cahiers d'Art, li va enviar una traducció de Lorca al francès i es va fer soci de la mítica llibreria parisenca Shakespeare and Company. Era un traductor i lector precoç.

Llegia Baudelaire, Valéry, Montaigne o Racine, i alhora s'interessava per contemporanis com Gide, Proust o el grup surrealista. Va ser a França on va aprendre a llegir anglès i alemany. A Bordeus hi va viure tres anys: dels setze als dinou. L'octubre de 1941 va tornar a Reus. Allà va acabar finalment el batxillerat, però la seva família havia perdut els diners i l'estatus social.

A finals de 1950 Gabriel Ferrater es va instal·lar definitivament a Barcelona. Els primers dies els va passar en un hotel, el Viena, i al novembre es va instal·lar en una pensió al carrer Enric Granados. Va començar a estudiar ciències exactes a la Universitat de Barcelona, però no va acabar la carrera. Era totalment conscient que s'havia de guanyar la vida i que el món de la infantesa havia desaparegut del tot. El 1952 la seva mare i els seus dos germans van anar a viure a Barcelona, al carrer Benet Mateu número 56.

A la capital catalana, Ferrater va entrar de ple en els cenacles intel·lectuals i editorials, va anar tirant amb les traduccions, i publicava crítica d'art a la revista Laye. Va fer amistat amb aquells intel·lectuals que havien vist les seves carreres frustrades pel franquisme, molts d'ells deixebles de Carles Riba. Se sentia molt a gust amb el filòleg Pere Bohigas, el professor de clàssiques Eduard Valentí i l'economista Jordi Petit, fill del filòleg i editor Joan Petit. Passava hores a casa seva i també tenia llargues converses amb el poeta Joan Vinyoli. Va participar també en el projecte editorial de Seix Barral i va fer amistat amb les noves generacions de poetes com Carlos Barral, Juan Goytisolo o Jaime Gil de Biedma.  Moltes nits les passava al bar Carioca.

L’abril del 1963 el poeta va marxar a Londres, on vivia la seva germana petita, l'Amàlia. Potser va anar a la capital britànica per veure-la a ella i els seus nebots, per fer immersió en la cultura anglesa o per veure la dona de qui estava enamorat, l'escriptora Helena Valentí Petit. L’Helena era filla d'Eduard Valentí i de la bibliotecària Roser Petit i Montserrat, i Ferrater l'havia conegut en una de les moltes visites que havia fet a casa del matrimoni. Era una dona intel·ligent i culta, que es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i va obtenir el doctorat a la Universitat de Cambridge, amb una tesi sobre els germans Antonio i Manuel Machado. Als anys 60 i principis dels 70 donava classes a la Universitat de Durham i a Cambridge. Amb ella, Ferrater va viure segurament els moments més pletòrics de la seva vida i li va dedicar alguns poemes, com ara Xifra.

El 1959 Camilo José Cela va organitzar una trobada de poetes en un hotel de Formentor, propietat de Tomeu Buades, que va ser un dels últims actes públics on va assistir Carles Riba. Acabat l'acte, es va celebrar una trobada internacional de novel·listes i es va reunir el jurat del premi Biblioteca Breve. Va ser la gènesi dels Premis Formentor, que tindrien força importància en la vida de Gabriel Ferrater. Des de llavors i fins al 1962 l’hotel de Formentor va ser escenari de tres trobades que es van haver d’interrompre després que el govern de Franco les vetés i les considerés “dissidència intel·lectual". 

Els seus comentaris sobre els originals presentats als Premis Formentor el 1962 van ser tan brillants que l'editorial alemanya Rowohlt va decidir contractar Ferrater com a lector. L'estiu d'aquell any l'Helena li va escriure una carta que posava fi a la seva relació i això va destrossar el poeta. L'estiu del 1963, finalment, Ferrater va marxar a Hamburg per treballar per a Rowohlt. Vivia a Reinbek per estalviar i va treballar intensament redactant informes i llegint. La seva feina també va ser intensa a la Fira de Frankfurt. Va ser allà on va conèixer Jill Jarrell, que era la secretària de l'agent literària Carmen Balcells. El 1964 es va casar amb Jarrell a Gibraltar, i la parella va conviure tres anys.

El 1965 el poeta volia fugir del brogit de Barcelona i es va instal·lar a Sant Cugat. El 1966 va publicar el seu últim llibre, Teoria dels cossos, i el 1968 va revisar i reunir el conjunt de la seva obra a Les dones i els dies. A Sant Cugat, on s'acabava de crear la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, va donar classes de lingüística general i de crítica literària.

A la població vallesana va començar a escriure (1969-72) una sèrie d'articles de lingüística a la revista Serra d'Or, sota el títol De causis linguae, i va traduir El procés de Kafka. Eren famoses les seves tertúlies a El Mesón, a la plaça Octavià, on enlluernava joves com Ramon Barnils. Va ser a Sant Cugat on va conèixer la jove poeta de Terrassa Marta Pessarrodona. La seva manera d'escriure, va reflexionar Ferrater, evidenciava que els poetes de la seva generació havien envellit. A Sant Cugat va passar la darrera etapa de la seva vida.